Tot allò que faria Leonhard Euler…

Un català pot ser l’inventor del telescopi

fmontard | 20 setembre 2008

Moltes vegades quan a classe parlem d’Euler, de Gauss, de Galileu, de Newton o d’Einstein pregunteu si no hi ha hagut cap científic català que hagi descobert alguna cosa. De científics catalans n’hem tingut uns quants, i de molt bons. Josep Comas i Solà (astrònom), Pere Puig i Adam (matemàtic), Joan Oró (bioquímic i a més lleidatà!), Lluís Santaló (matemàtic), Ferran Sunyer i Balaguer (matemàtic), Narcís Monturiol (inventor), Jaume Ferran (biòleg descobridor de l avacuna del còlera)… en podríem trobar uns quants més.

Però ara haurem d’afegir al gironí Joan Roget. La prestigiosa revista HIstory Today, revela que l’inventor del telescopi no va ser l´holandés Hans Lippershey, com fins ara es creia, sinó que la idea la va tenir un fabricant d’ulleres gironí de nom Joan Roget. Aquesta revelació coincideix amb l’any en el qual es compleix el 400 aniversari de l’invent d’aquest aparell.

<>La cosa és bastant curiosa perquè un deixeble de Galileu, Jeroni Sirturo, ja havia atribuit l´invent a Roget (Galileu va popularitzar l’ús del telescopi). Però el nom del company Roget, que va desenvolupar la seva activitat professional a Girona, no surt citat en la premsa gironina dels últims dos-cents anys ni existeix documentació sobre el personatge en qüestió. Mireu per on que, el sr Roget, de cop i volta, pot convertir-se en famós 400 anys després!!

Comentaris: Sense Comentaris »
Categories: Dissertacions
Comentaris RSS
Retroenllaç

Leonard Euler, 300 anys

fmontard | 9 juny 2007

Amic (i amiga) lector (i lectora). Segurament que si jo li preguntés el nom de 10 famosos futbolistes no tindria gaire problema en enumerar-me’ls tots. Si li pregunto el nom de 10 cantants, només que em digués els personatges que passegen per Operación Triunfo ja n’hi hauria prou. Però, i si jo li preguntés el nom de 10 il•lustres matemàtics? Quants de vostès em contestaria 10 noms? Segurament tothom diria Pitàgores i a algú se li acudiria citar l’autor d’aquest article (com a exemple de matemàtic, no pas com a il•lustre). Doncs bé, com aquest blog vol ser un servei públic, el dedicarem a repassar la vida d’un dels més grans matemàtics que ha donat la història. Enguany la comunitat internacional de matemàtics (sí, sí, els matemàtics també es reuneixen i fan vida social) ha decidit commemorar els 300 anys del naixement de Leonard Euler.

Leonard Euler nasqué el 15 d’ abril de 1707 a Basilea (Suïssa). El seu pare era un pastor protestant i desitjava formar-lo en teologia, però el noi es va adonar que gaudia molt més envoltat de números i formes geomètriques que no pas anant a dir missa. Fou així que es deixà influenciar per Johann Bernoulli, el seu profe particular de mates.

En aquells temps, els matemàtics estaven molt ben vistos (no com ara) i els diferents regnes els fitxaven pagant les clàusules de rescissió. Així fou com Leonard Euler acabà anant a Sant Petersburg, una ciutat que fundà el rei de Prússia Pere el Gran i que li posà Petersburg en honor al seu nom Pere (allò de Sant li van posar més tard).

Un cop a Petersburg, Euler aprèn, treballa i produeix alguns dels resultats més espectaculars de l’època, que han tingut transcendència durant bona part d’aquests darrers segles. Calcula el comportament dels cossos quan suren, desenvolupa l’hèlix de propulsió, treballa en el càlcul de les òrbites de tir, projecta canals, crea la idea de la turbina, s’ocupa de l’òptica i de l’astronomia, de la mateixa manera que estableix els primers conceptes de topologia, una branca de les matemàtiques que estudia les diferents formes que pot prendre un xiclet. També les seves investigacions en teoria de nombres són la base de la codificació i l’encriptació digital, sense les quals no seria possible navegar per Internet ni treure diners dels caixers automàtics. Fa obres d’arquitectura, estudia l’electromagnetismes, el moviment de la lluna… Les matemàtiques són a la base de tot.

Durant aquest temps, a Euler li queda una estoneta lliure per casar-se (alguns matemàtics tenen sentiments) i tenir la ben habitual xifra de 13 fills. Pocs anys més tard es queda cec fent un experiment d’òptica. Això li va provocar una gran alegria (sí, sí, alegria, heu llegit bé) perquè va dir que “ara res no em pot distreure de l’estudi de les matemàtiques”.

Es calcula que va escriure una mitjana de 800 pàgines cada any durant gairebé 60 anys, (si feu quatre comptes veureu que surten a 2 pàgines diàries de mates; 48000 en la seva vida.) Les seves obres completes, iniciades l’any 1909, van pel volum 72 i encara queda treball per fer (es creu que es pot arribar als 200 volums).

Finalment, morí el 18 de setembre de 1783. I penseu que si no hagués estat per Euler potser avui no faríem gaires classes de matemàtiques i servidor potser estaria a l’atur…

Fa 300 anys la matemàtica formava part de la cultura, com n’hauria de seguir formant ara.

Comentaris: 5 Comentaris »
Categories: Dissertacions
Comentaris RSS
Retroenllaç

El 62% de Déu

fmontard | 13 gener 2007

Amics (i amigues) lectors (i lectores) (i escoltadors i escoltadores, per si algú no sap llegir) ja hem passat aquestes dates anomenades festes de Nadal. Es veu que durant aquestes festes es celebra que hi havia un senyor (que no senyora) que es deia Jesús que va néixer un dia i va morir un altre dia. El cristianisme, per compensar això es va inventar la figura del Déu Pare que aquest ni neix ni mor, sinó que està i ha estat i es veu que també estarà.

Mirin, el fet que Jesús va existir, doncs tampoc ho discutirem. Ara bé, el fet que existeix aquest Déu Pare (i Mare?) el qual no podem veure ni imaginar és tota una altra cosa. Els creients, els ateus i els agnòstics ho discuteixen de tant en tant però tampoc treuen resultats apreciables. Però, i els matemàtics? Què tenen a dir sobre aquests afers teològics?

El primer matemàtic que ho va intentar va ser Blaise Pascal. El seu raonament era molt senzill: si existeix Déu, el premi de creure-hi és infinit; però si no existeix, el premi per no creure-hi és nul. Per tant, per poc probable que sigui l’existència de Déu, sempre serà molt millor la fe per un pur càlcul de probabilitats. Conclusió: una aposta per l’ateïsme és matemàticament inferior (té menys esperança) a una aposta per la fe.

L’alemany Thomas Vasek ha fet una estimació de la probabilitat de l’existència de Déu. Segons Vasek, la probabilitat que Déu existeix és d’un 62%. El procediment que utilitza és el següent: assumeix de partida que la probabilitat que Déu existeix és d’un 50% (que és una manera fina d’admetre que no se’n té ni idea). A partir d’aquí s’examinen uns indicis per reforçar la hipòtesi de l’existència o de la no existència:
1) Ha d’haver alguna causa que expliqui l’origen de l’Univers? Augment fins al 67% de probabilitat.
2) Hi ha alguna cosa que mantingui l’ordre a l’Univers? 80% de probabilitat.
3) Hi ha algun motorn extern de l’evolució de les espécies animals? Continua amb 80%.
4) Si ens mirem l’existència de mal al món la probabilitat de l’existència baixa fins al 45%.
5) Hi ha hagut al món persones que han tingut innegables experiències místiques… això fa pujar la probabilitat al 62%.

I amb això acaba el raonament… au! I ara que cadascú cregui el que vulgui.