Estem davant d’un fet històric, tot i que cal confirmar-lo encara al 99,99995%. Us recomano una lectura dels següents enllaços:
http://www.lavanguardia.com/20111213/54241053305/busca-particula-dios.html
Comentaris RSS 
Retroenllaç
Els astrònoms Saul Perlmutter, Brian Schmidt i Adam Riess, tots de nacionalitat nord-americana, han compartit el Premi Nobel de Física 2011, concedit a Estocolm.
L’Acadèmia Sueca ha premiat així els esforços del treball en solitari de Perlmutter i el compartit per Schmidt i Riess en “el descobriment de l’expansió cada vegada més ràpida de l’univers mitjançant l’observació de llunyanes supernoves”. L’anàlisi de la llum emesa en aquests moments els va permetre demostrar que l’univers creix de forma accelerada i no cada vegada més poc a poc, com es creia.
Perlmutter va néixer el 1959 a la localitat de Champaign-Urbana (Estats Units) i actualment s’exerceix com astrofísic en el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley, a Califòrnia, i és professor del departament de Física de la Universitat de Berkeley (Califòrnia). Entre altres projectes i programes, aquest científic nord-americà lidera el Projecte Cosmològic Supernova, un dels equips que va portar a terme la troballa de l’expansió accelerada de l’univers.Perlmutter és a més membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, i de l’Acadèmia Nacional de les Ciències nord-americana i el 2003 va ser elegit membre de l’Associació Americana per l’Avanç de la Ciència.
En els últims anys, aquest astrofísic ha estat guardonat amb el premi John Scott (2005), el Shaw d’Astronomia (2006), el premi internacional Antonio Feltrinelli (2006), el Gruber (2007) i la medalla Albert Einstein (2011). L’altre grup d’investigació científica que també va concloure que l’univers s’expandia cada vegada més ràpid va ser l’encapçalat per Brian Schmidt, i en ell Adam Riess “jugava un paper crucial”, segons la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia.
Brian P. Schmidt va néixer el 1967 a la localitat de Missoula (Estats Units) i actualment treballa com astrofísic a l’observatori Mount Stromlo de la Universitat Nacional d’Austràlia, centrat en la investigació de supernoves. Per la seva trajectòria i descobriments, Schmidt ha rebut en els últims anys el premi Malcolm McIntosh (2000), el Bok de la Universitat de Harvard (2001), el Shaw d’Astronomia (2006) i el prestigiós Gruber de Cosmologia (2007).
Finalment,Adam Guy Riess va néixer el 1969 a Washington DC (Estats Units), i des de 1999 treballa com astrofísic a l’Institut Científic de Telescopis Espacials de la Universitat John Hopkins. Riess ha estat guardonat en els últims anys amb el Bok de la Universitat Harvard (2001), el Helen B.Warner de la Societat Astronòmica Americana (2003), el Shaw (2006) i el Gruber de Cosmologia (2007). A més, Riess va rebre el 2008 la prestigiosa beca MacArthur “Genius” i fa dos anys va ser nomenat membre de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units.
Una llum brillant com a salutació de comiat: quan una estrella explota i es converteix en una supernova, té els dies comptats. Posseeix llavors una lluentor milions fins a milers de milions de vegades més gran que abans.
Durant algunes setmanes, una supernova pot emetre tanta llum com tota una galàxia. Una gran part de l’estrella es converteix en energia. Els Premis Nobel de Física 2011 investigar supernoves.
Segons la teoria actual, la brillantor es forma en aquest tipus de supernoves en explotar una estrella vella molt compacta, tan pesada com el Sol, però tan petita com la Terra. Aquestes estrelles es denominen nanes blanques. Es formen quan es consumeix l’heli i l’hidrogen a l’interior de l’estrella. També el Sol del sistema solar al qual pertany la Terra es convertirà en un futur llunyà en una nana blanca.
Les supernoves són contribuents significatius del material interestel · lar que forma noves estrelles. A l’àrea visible amb mètodes moderns de l’Univers, apareixen unes deu enormes supernoves del tipus Ia cada minut. En una galàxia, són entre una i dues en 1.000 anys.Algunes supernoves es poden observar a simple vista.
Comentaris RSS RetroenllaçUn equip internacional de científics va presentar ahir a Ginebra els resultats d’un experiment –conegut com Opera–, en què s’ha observat que els neutrins –un tipus de partícula elemental de la matèria– viatgen a una velocitat lleugerament més ràpida que la velocitat de la llum. Les dades de l’experiment Opera estan en contradicció amb plantejaments científics actuals com la teoria general de la relativitat d’Albert Einstein.
Que els neutrins puguin anar més ràpids que la llum és “absolutament revolucionari, totalment imprevist, no entra en cap model teòric actual”, explicava ahir el professor Matteo Cavalli-Sforza, director de l’Institut de Física d’Altes Energies, després d’haver llegit l’article científic i d’haver seguit la videoconferència que van oferir els líders de l’experiment des de Ginebra.
“L’experiment està molt treballat i ningú no ha trobat cap error, la feina és boníssima. El problema és que el resultat és tan revolucionari que és molt difícil de creure”, afirma Matteo Cavalli. En opinió d’aquest professor de prestigi internacional establert a Catalunya, “el més probable és que finalment es trobi algun error subtil o trivial que expliqui aquests resultats”.
En ciència és habitual que cada cert temps es donin a conèixer resultats espectaculars. En aquests casos, altres investigadors tracten de repetir l’experiment per comprovar-ne la veracitat.
Cavalli, en aquest sentit, explica que a hores d’ara hi ha en marxa dos experiments amb neutrins –un al laboratori Fermilab, als Estats Units, i l’altre al Japó– que de forma independent poden contrastar les dades presentades ara. Al Japó encara tenen problemes pel terratrèmol de Fukushima, però a Chicago, d’aquí a un any o un any i mig, es podria fer una experiment per confirmar o desmentir els resultats d’Opera. Cavalli no s’atreveix a preveure quines poden ser les implicacions científiques de la confirmació d’una novetat com aquesta. En tot cas, amb ironia, demana que no li pregunti si a partir d’ara es podrà viatjar en el temps.
El neutrí és una partícula elemental de la matèria, és a dir, una unitat indivisible no formada per altres partícules més petites. Els neutrins no tenen càrrega elèctrica i la seva massa és molt petita; per aquest motiu es veuen molt poc afectats per la gravetat, viatgen molt ràpid i poden travessar la matèria gairebé sense provocar impactes. “Uns 10.000 milions de neutrins procedents del sol passen cada dia pel nostre cos, però potser en tota la nostra vida només un neutrí impacta amb un dels nostres àtoms”, indica Matteo Cavalli. En l’experiment Opera, que es va posar en marxa al 2006, s’han llançat més de 15.000 feixos de neutrins des del Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN), a Ginebra, fins al laboratori Gran Sasso, a l’Aquila, Itàlia. Entre aquest dos laboratoris hi ha una distància de 730 quilòmetres. Els resultats aconseguits indiquen que els neutrins llançats des de Ginebra viatjaven a una velocitat de 20 parts per milió per sobre de la velocitat de la llum. Una diferència extraordinàriament petita però suficient per fer trontollar una de les lleis fonamentals de la física.
Comentaris RSS RetroenllaçEl 5 d’octubre, la Real Acadèmia Sueca de Ciències ha atorgat el premi Nobel de Física de 2010 als científics de la Universitat de Manchester, Andre Geim (Rússia 1958) i Konstantin Novoselov (Rússia 1974), “pels seus fonamentals experiments sobre el material bi-dimensional grafè”.
El grafè és un nou material, derivat del grafit, extremadament prim, del gruix d’un àtom, i flexible amb propietats excepcionals dins de la Física Quàntica. Es caracteritza per tenir una alta conductivitat elèctrica i tèrmica, una alta elasticitat i lleugeresa i al mateix temps tenir gran duresa. Actualment, es considera el material més resistent que existeix.
A més, pot reaccionar amb altres compostos químics, el que li dóna un enorme potencial de desenvolupament
Totes aquestes característiques fan que el grafè tingui una amplia varietat d’aplicacions possibles, des de transistors més ràpids que els de silici per aconseguir ordinadors més eficaços a pantalles de dispositius electrònics i inclús panels solars.
El premi Nobel està dotat amb 10 milions de corones sueques (1,1 milions d’euros) i s’entrega el 10 de desembre coincidint amb l’aniversari de la mort d’Alfred Nobel.
Comentaris RSS RetroenllaçEn el capítol del passat dijous 19/11 el Miquel Calçada en el seu programa Afers Exteriors visitava la casa de Berna on visqué Albert Einstein i també visitiva el CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear). És molt recomanable que mireu el capítol, no hi ha cap lliçó sobre col·lisions de partícules, però és força interessant:
Comentaris RSS RetroenllaçEl lleidatà Josep Maria Bosch, astrònom aficionat que disposa d’un observatori a Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), ha descobert l’asteroide que més s’ha apropat a la Terra i, per tant, el més perillós. Bosch, també professor al camp d’aprenentatge del Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, va localitzar aquesta roca d’un quilòmetre de diàmetre el passat dia 16 mentre observava un cometa. Immediatament va sospitar i va enviar-ne les dades al Minor Planet Center, la institució de referència mundial en observació, estudi i control de cossos menors del sistema solar i de la qual formen part, entre altres organismes, la Universitat de Harvard, que la dirigeix, i la NASA. Aquest tipus d’asteroides que s’acosten tant a la Terra i que creuen l’òrbita del planeta s’anomenen apol·los i en aquest cas es va acostar a 645.000 km (dues vegades la distància amb la Lluna). L’únic precedent conegut fins ara era l’asteroide Hermes, que el 1937 es va situar a 750.000 km de la Terra. El Minor Planet Center ja ha atribuït el descobriment a Josep Maria Bosch i ha batejat l’asteroide com a 2009 ST 19.
Una xarxa mundial d’observatoris i l’organisme de la NASA (Near Earth Object Program) hi estan a sobre i recalculen constantment la seva òrbita per saber si hi ha risc d’impacte. En aquest cas, les conseqüències serien catastròfiques, “equiparables a l’asteroide que va caure al Yucatán fa 60 milions d’anys i va comportar l’extinció dels dinosaures”, afirma Bosch.
L’astrònom lleidatà ho té clar: “L’asteriode està esgarrifosament a prop de la Terra” i ara viatja en paral·lel al nostre planeta a uns 60 km per segon. “Un petit canvi en la seva trajectòria podria ser fatal”, afegeix. I és que si impactés amb la Terra poca cosa s’hi podria fer. Algunes pel·lícules dedicades a aquesta qüestió han especulat amb la possibilitat de destruir aquestes masses amb míssils, però Bosch té una altra idea, complexa i teòrica: “Pintar-lo de blanc”. És a dir, crear com una pantalla de manera que podria crear una interferència solar i aconseguir un desviament de trajectòria.
Una altra curiositat és que després de l’avistament de Bosch no es va poder tornar a localitzar l’apol·lo fins sis dies després. Aleshores des de Hawaii i Nou Mèxic ja se’l va identificar i se’n va fer el seguiment.
L’astrònom lleidatà explicava que actualment hi ha 1.077 asteroides potencialment perillosos i que el creuament amb l’òrbita terrestre i l’impacte amb aquesta “és qüestió de temps”. Si caigués al mar, l’ona de xoc seria tan brutal que arribaria al fons sense mullar-se, explica.
L’astrònom, acreditat pel Minor Planet Center de Harvard, manifestava que aquests asteroides tenen un període orbital de 3,6 anys i que en funció de les influències gravitatòries d’altres planetes, sobretot de Mart i Júpiter, poden repetir-se situacions similars. El 2009 ST 19 és una massa de roca, formada per silicats de diferents classes, ferro i níquel i una forta densitat de milions de tones de massa.
Comentaris RSS RetroenllaçSembla difícil trobar una relació entre els 3 noms que he posat en el títol, però encara que sembli impossible existeix. Que sí, que sí… que ja veureu…
Aprofitant que fa poc vam visitar el bestial Monestir de l’Escorial us contaré que l’arquitecte era un senyor anomenat Juan de Herrera. Suposo que això us deu sonar, almenys del que ens van explicar les guies, no? Doncs bé, Juan de Herrera a més de ser un bon arquitecte també va ser un dels matemàtics espanyols més importants de la seva època (els millors matemàtics espanyols foren els àrabs i actualment els catalans). Felip II el va contractar per construir l’Escorial i per fundar la Real Academia de Ciencias Exactas que per motius obvis no vam visitar.
Bé, ja hem trobat una relació entre les matemàtiques i l’Escorial. Però què nassos hi pinta aquí Ramon Llull? Un escriptor català de segles abans…
Herrera era sobretot geòmetra i el seu principal estudi es basà en el que s’anomena l’hipercub. A veure si entenem què és això de l’hipercub… un punt és una forma de dimensió zero. Una recta (dimensió 1) es forma per l’estirament d’un punt. Un quadrat (dimensió 2) es forma per estirament d’una recta cap amunt. I un cub (dimensió 3) es forma per estirament d’un quadrat. Aleshores, per inducció, què passarà si estirem un cub? Obtenim un hipercub que té ni més ni menys que dimensió 4! Ho podem veure? No, el nostre món només té 3 dimensions. Ho podem imaginar? Sí, les matemàtiques permeten imaginar dimensions infinites.
I Ramon Llull? Sí, ara ve el senyor Llull. L’escriptor també va fer els seus pinitos amb les matemàtiques i un dels seus llibres de geometria va ser l’Ars generalis on ja feia explicacions sobre l’hipercub. Juan de Herrera s’inspirà llegint Llull per fer les seves teories. Una història gairebé rocambolesca, no?
Si voleu entendre una mica més la visió de l’hipercub us recomano un llibre molt fàcil de llegir i molt curtet, però molt xulo, es diu Planilandia i és de l’excriptor anglès Edwing Abbot. Tracta sobre un món bidimensional i sobre què passaria si els seus habitants visitessin Linialandia o Puntolandia… és molt majo.
I per últim una imatge d’un hipercub que crec que és de Salvador Dalí.
Comentaris RSS RetroenllaçAquests últims dies s’ha posat de moda parlar del LHC, l’accelerador de partícules inaugurat al CERN de Ginebra el dia 10 de setembre i que ja s’ha espatllat. Com sou uns quants els que m’he preguntat sobre aquest, diguem-ne, aparell (aparattus en diuen) us faig cinc cèntims sobre la cosa i us passo algun recurs i enllaç interessant sobre el tema.
Primer de tot dir que és un accelerador de partícules. Això no és més que un tub de 27 km de circumferència on per dins circulen unes partícules anomenades hadrons. Els hadrons poden ser protons, neutrons (anomenats conjuntament barions) o mesons. Tot això segons el que s’anomena model estàndard de la física de partícules (2004). Aquest model és vàlid avui però potser d’aquí uns anys no servirà de res… aquestes coses passen.
El funcionament de l’accelerador és bastant senzill d’explicar. Per dins circulen partícules carregades que sotmeses a l’acció de camps electromagnètics les fan accelerar provocant un moviment circular (característic dels camps magnètics). Les partícules que circulen per dins poden arribar a velocitats properes a les de la llum. Els acceleradors més coneguts són els ciclotrons i els sincrotons. De sincrotó en tenim un en construcció a Catalunya, es diu ALBA i està a Cerdanyola del Vallès, prop de la Universitat Autònoma de Barcelona.
I per què serveix això d’accelerar partícules? Per comprovar la mecànica relativista (augment de massa amb augments de velocitat), per veure la relació massa-energia (la famosa fórmula d’Einstein E=mc2), per intentar reproduir un Big Bang o per demostrar si és veritat o no el model estàndard de física de partícules que déiem abans.
Per acabar, podeu visitar HANDS ON CERN, on explica la física de partícules de forma molt didàctica. Visita virtualment el sincrotó ALBA. I una pàgina creada pel Grup de Física d’Altes Partícules de la Universitat de Barcelona.
I un rap on aprendràs més sobre el LHC i la física de partícules…
P.D: Unes sigles que surten a la cançó: ALICE (A Large Ion Collider Experiment) i ATLAS (A Large Toroidal LHC AparattuS).
Comentaris RSS RetroenllaçEn aquest post us deixo un fotimé de coses que us poden anar bé.
1) Programa anual de 1r de batxillerat: programa-f_315sica-1r-batx.pdf
2) Programa anual de 2n de batxillerat: programa-credit-4.pdf
3) Webs recomanades amb molts Applets de JAVA: webs-fisica.pdf
4) Breu història ràpida de la física: que-es-la-fisica.pdf
5) Consells per resoldres problemes de física:com-resoldre-un-problema.pdf
Comentaris RSS RetroenllaçEl MM-Extract és un molt bon programa i fàcil d’utilitzar que et permet convertir més de 600 unitats diferents de moltíssimes magnituds. És molt útil que el tingueu instal·lat al vostre PC per fer algun càlcul ràpid. És lliure i no ocupa gaire.
Comentaris RSS Retroenllaç
