Tot allò que faria Leonhard Euler…

Si es desenrotlla cel·lo transparent dins d’una habitació fosca, es pot apreciar una lleugera resplendor just en el punt en què la cinta es desenganxa del rotllo. El 2008, el físic Seth Putterman, de la Universitat de Califòrnia, va voler investigar el fenomen a fons. Va ser així com va descobrir que aquest senzill gest pot produir fins i tot raigs X. Putterman es troba a Sitges aquesta setmana per assistir a la conferència Conversió d’energia, organitzada pels professors Giancarlo Franzese, David Reguera i Miguel Rubí, de la Universitat de Barcelona. El cel·lo no és l’única sorpresa entre els seus objectes d’estudi: aquest científic està especialitzat a trobar energia en elements insospitats.
–¿Hem de preocupar-nos quan utilitzem cel·lo?

–¡No! En condicions normals, el cel·lo només emet una mica de llum visible. No obstant, si es desenrotlla al buit, aquesta radiació pot arribar a una energia molt més gran, la dels raigs X.

–¿Quin interès té aquest fet?

–Té tant interès que es va publicar ¡a la revista Nature! Encara que serveixi per enganxar papers, la pega del cel·lo és en realitat molt feble si la comparem amb moltes altres forces físiques. No obstant, és sorprenent que, quan es desenrotllen dues superfícies adherides per una força tan baixa, s’alliberi una energia tan alta.

–¿I per a què serveix estudiar la cinta adhesiva?

–Hem demostrat que l’emissió de llum es produeix fins i tot amb fils de cel·lo de dècimes de mil·límetre. Si aconseguíssim fer-ho amb quadradets de la mateixa magnitud, els podríem utilitzar com a píxels per fabricar pantalles de televisió.

–¿D’on ve aquesta energia?

–És un misteri encara per desvelar. Sabem que les dues superfícies tenen càrregues elèctriques oposades, però ignorem els detalls del fenomen.

–¿Com arriba un científic a interessar-se per aquest fet?

–Als anys 30, uns científics van observar que separar superfícies, tant de cinta com de làmines de minerals, podia produir llum. Aquests estudis ens van inspirar.

–Vostè busca energia en elements insòlits, com les bombolles…

–Dins d’un contenidor amb un líquid es poden produir bombolles amb una petita quantitat de gas al seu interior. Quan una bombolla explota es produeix una gran pressió en aquell minúscul volum de gas. El procés pot portar fins a la fusió dels nuclis atòmics i alliberar molta energia. És una bona idea, però de moment fa falta més energia per induir la fusió que la que s’obté gràcies al procés.

–¿I amb cristalls?

–Amb alguns també es pot produir una fusió nuclear. Estem participant en un projecte que pretén generar energia simplement mesclant un cristall i un gas. En certes condicions, només cal refredar i escalfar la barreja per produir la fusió.

–¿Què tenen en comú tots aquests fenòmens?

–Són processos en els quals es produeix un efecte de gran concentració d’energia. Aquestes situacions són les que més m’interessen com a científic.