L’Escorial, les matemàtiques i Ramon Llull.
fmontard | 3 novembre 2008Sembla difícil trobar una relació entre els 3 noms que he posat en el títol, però encara que sembli impossible existeix. Que sí, que sí… que ja veureu…
Aprofitant que fa poc vam visitar el bestial Monestir de l’Escorial us contaré que l’arquitecte era un senyor anomenat Juan de Herrera. Suposo que això us deu sonar, almenys del que ens van explicar les guies, no? Doncs bé, Juan de Herrera a més de ser un bon arquitecte també va ser un dels matemàtics espanyols més importants de la seva època (els millors matemàtics espanyols foren els àrabs i actualment els catalans). Felip II el va contractar per construir l’Escorial i per fundar la Real Academia de Ciencias Exactas que per motius obvis no vam visitar.
Bé, ja hem trobat una relació entre les matemàtiques i l’Escorial. Però què nassos hi pinta aquí Ramon Llull? Un escriptor català de segles abans…
Herrera era sobretot geòmetra i el seu principal estudi es basà en el que s’anomena l’hipercub. A veure si entenem què és això de l’hipercub… un punt és una forma de dimensió zero. Una recta (dimensió 1) es forma per l’estirament d’un punt. Un quadrat (dimensió 2) es forma per estirament d’una recta cap amunt. I un cub (dimensió 3) es forma per estirament d’un quadrat. Aleshores, per inducció, què passarà si estirem un cub? Obtenim un hipercub que té ni més ni menys que dimensió 4! Ho podem veure? No, el nostre món només té 3 dimensions. Ho podem imaginar? Sí, les matemàtiques permeten imaginar dimensions infinites.
I Ramon Llull? Sí, ara ve el senyor Llull. L’escriptor també va fer els seus pinitos amb les matemàtiques i un dels seus llibres de geometria va ser l’Ars generalis on ja feia explicacions sobre l’hipercub. Juan de Herrera s’inspirà llegint Llull per fer les seves teories. Una història gairebé rocambolesca, no?
Si voleu entendre una mica més la visió de l’hipercub us recomano un llibre molt fàcil de llegir i molt curtet, però molt xulo, es diu Planilandia i és de l’excriptor anglès Edwing Abbot. Tracta sobre un món bidimensional i sobre què passaria si els seus habitants visitessin Linialandia o Puntolandia… és molt majo.
I per últim una imatge d’un hipercub que crec que és de Salvador Dalí.