Divendres 10. Podem ser herois, valents, cobards…
					Leave a reply				
					 
   que espera dempeus fora de les muralles de la seva ciutat a Aquil.les malgrat saber que aquest és més fort que ell i que probablement el matarà. Ho fa per a complir el seu deure, que consisteix a defensar a la seva família i als seus conciutadans del terrible assaltant. Ningú dubta de que Héctor és un heroi, un autèntic valent. Però és Héctor heroic i valent de la mateixa forma que les termites-soldat, l’ acció magnífica de les quals cap Homer s’ ha molestat en explicar? (Les termites-soldats quan veuen en perill el seu formiguer surten totes a defensar-lo). No fa l’ Héctor, realment, el mateix que qualsevol de les termites anònimes? Per què ens sembla el seu valor més autèntic i més difícil que els dels insectes? Quina és la diferència entre un cas i l’ altre?
que espera dempeus fora de les muralles de la seva ciutat a Aquil.les malgrat saber que aquest és més fort que ell i que probablement el matarà. Ho fa per a complir el seu deure, que consisteix a defensar a la seva família i als seus conciutadans del terrible assaltant. Ningú dubta de que Héctor és un heroi, un autèntic valent. Però és Héctor heroic i valent de la mateixa forma que les termites-soldat, l’ acció magnífica de les quals cap Homer s’ ha molestat en explicar? (Les termites-soldats quan veuen en perill el seu formiguer surten totes a defensar-lo). No fa l’ Héctor, realment, el mateix que qualsevol de les termites anònimes? Per què ens sembla el seu valor més autèntic i més difícil que els dels insectes? Quina és la diferència entre un cas i l’ altre? I així arribem a la paraula fonamental de tot aquest embolic: llibertat. Els animals no tenen més remei que ser tal com són i fer allò que estan programades per a fer per la naturalesa. No se’ls pot reprotxar que ho facin ni aplaudir-les per fer-ho perquè no saben comportar-se d’ una altra manera. Tal disposició obligatòria les estalvia sens dubte molts problemes . Amb els homes mai pot un estar segur del tot, mentre que amb els animals o amb altres éssers naturals sí. Per molta programació biològica o cultural que tinguem , els homes sempre podem prendre alguna opció que no estigui en el programa (al menys que no ho estigui del tot). Podem dir “sí” o “no”, vull o no vull. Per molt limitats que ens veiem per les circumstàncies, mai tenim un sol camí a seguir sinó diversos.
I així arribem a la paraula fonamental de tot aquest embolic: llibertat. Els animals no tenen més remei que ser tal com són i fer allò que estan programades per a fer per la naturalesa. No se’ls pot reprotxar que ho facin ni aplaudir-les per fer-ho perquè no saben comportar-se d’ una altra manera. Tal disposició obligatòria les estalvia sens dubte molts problemes . Amb els homes mai pot un estar segur del tot, mentre que amb els animals o amb altres éssers naturals sí. Per molta programació biològica o cultural que tinguem , els homes sempre podem prendre alguna opció que no estigui en el programa (al menys que no ho estigui del tot). Podem dir “sí” o “no”, vull o no vull. Per molt limitats que ens veiem per les circumstàncies, mai tenim un sol camí a seguir sinó diversos.