A la Il.líada, Homer explica la història d’ Hèctor, el millor guerrer de Troia, que espera dempeus fora de les muralles de la seva ciutat a Aquil.les malgrat saber que aquest és més fort que ell i que probablement el matarà. Ho fa per a complir el seu deure, que consisteix a defensar a la seva família i als seus conciutadans del terrible assaltant. Ningú dubta de que Héctor és un heroi, un autèntic valent. Però és Héctor heroic i valent de la mateixa forma que les termites-soldat, l’ acció magnífica de les quals cap Homer s’ ha molestat en explicar? (Les termites-soldats quan veuen en perill el seu formiguer surten totes a defensar-lo). No fa l’ Héctor, realment, el mateix que qualsevol de les termites anònimes? Per què ens sembla el seu valor més autèntic i més difícil que els dels insectes? Quina és la diferència entre un cas i l’ altre?

Senzillament la diferència es troba en que les termites-soldat    lluiten i moren perquè no tenen més remei que fer-ho, sense poder-lo impedir (com l’ aranya es menja a la mosca). Héctor, en canvi, surt a enfrontar-se amb Aquil.les perquè vol. Les termites-soldat no poden desertar, ni revoltar-se, ni fer-se les despistades perquè unes altres vagin en el seu lloc: estan programades necessàriament per la naturalesa per a complir la seva heroica missió. El cas de l’ Héctor es diferent. Podria dir que està malalt o que no li ve de gust enfrontar-se a algú més fort que ell. Pot ser els seus conciutadans li diguessin covard i el prenguessin per un poca solta o potser li preguntessin quin altre pla se li acudia per a aturar a Aquil.les, però és indubtable que té la possibilitat de negar-se a ser un heroi. Per molta pressió que els demés facin sobre ell, sempre podria escapar-se d’ allò que se suposa que ha de fer: no està programat per a ser heroi, cap home no ho està, per això la seva actitud té mèrit i per això l’ Homer explica la seva història amb èpica emoció. A diferència de les termites, diem que l’ Héctor és lliure i per això admirem el ser valor.

I així arribem a la paraula fonamental de tot aquest embolic: llibertat. Els animals no tenen més remei que ser tal com són i fer allò que estan programades per a fer per la naturalesa. No se’ls pot reprotxar que ho facin ni aplaudir-les per fer-ho perquè no saben comportar-se d’ una altra manera. Tal disposició obligatòria les estalvia sens dubte molts problemes . Amb els homes mai pot un estar segur del tot, mentre que amb els animals o amb altres éssers naturals sí. Per molta programació biològica o cultural que tinguem , els homes sempre podem prendre alguna opció que no estigui en el programa (al menys que no ho estigui del tot). Podem dir “sí” o “no”, vull o no vull. Per molt limitats que ens veiem per les circumstàncies, mai tenim un sol camí a seguir sinó diversos.

          Fernando Savater, Ètica per al meu fill

1. Per què les termites-soldat no poden ser heroïnes?
2. Per què diem que Hèctor va ser un valent?
3. En què consisteix ser lliure?
4. Quina és la conseqüència?
5. Afegeix imatges adients per exemple: Hèctor, Aquiles, una termita formiguer, la llibertat…
6. Fes un breu comentari de text.