Durant la guerra del Vietnam, un oficial americà, William Calley, i els soldats Paul Meadlow i Michael Bernhardt, van estar implicats en una matança indiscriminada de civils en una població rural anomenada My Lai.
Meadlow rebé ordres del seu oficial, Calley, de disparar sobre els civils, i les complí. Meadlow justificà el seu comportament dient que el seu deure era d’obeir ordres i que si no hagués complert el seu deure, hauria estat castigat. A més, sostingué que era just de matar civils per compensar la mort d’alguns soldats americans.
Calley, l’ oficial encarregat i el que va donar l’ ordre d’ executar els civils, sostingué que tenia ordres de dalt i que d’ell s’esperava que les complís. Volia ser un bon oficial. AI comandament superior li pertany de dictar qui és l ‘enemic. EI seu deure es limitava a complir les ordres de dalt, no a discutir-les. EI que era bo i just ho definien els oficials superiors i, si ell no hi hagués estat d’acord, només hauria protestat després d’haver complert les ordres.
Bernhardt no complí les ordres de Calley, i disparà enlaire. No entenia per què havia de matar els civils, i per a ell el més important no era complir ordres, sinó que primer havien de ser justes i raonables. Bernhardt es guiava per principis morals, comentava que els civils tenien dret a continuar vivint.
En el comportament dels tres militars hi va haver un conflicte de valors o normes: concreta quin va ser el conflicte en cada militar.
Qui és més responsable de la matança de civils, el que dóna l’ ordre o el que dispara? Per què?
Les normes i les ordres s’ han d’ obeir. Però en quins casos l’ obediència deguda a l’ autoritat legítima no és prou raó per complir-les?
Els tres militars van ser portats a judici als EUA: quina creieu que va ser la resolució judicial?
