Thomas More

THOMAS MORE (Londres, 7 de febrer de 1478-ídem, 6 de juliol de 1535)

1. Biografia
2. Obres
3. En la literatura i el cinema
4. Enllaços externs
5. Iconografia

Retrat dibuixat per Hans Holbein
(Windsor, Royal Collection)

1. Biografia

Nascut al bell mig de dues èpoques, el seu pare, John More, era un advocat ennoblit en l’exercici de les lleis i de la justícia.
Després dels estudis primaris, als dotze anys entra al pupil.latge del Cardenal Morton que s’encarregà de la seva educació.
Un cop finalitzada la seva estada a Oxford, comença a Londres l’estudi de les lleis. Al mateix temps entra a la Cartoixa, en la qual resideix quatre anys, on començarà a practicar l’oració, la meditació i la mortificació. Un cop desestimada la idea d’entrar en religió es dedicà a l’exercici de l’advocacia.
L’any 1499, coneix Erasme iniciant un gran amistat que durarà tota la vida i el qual li dedicarà la seva obra més coneguda L’Elogi de la follia (1511).
El 1505 contrau matrimoni amb Jane Colt amb la que tingué 4 fills: Margaret (1505), Elisabeth (1506), Cecily (1507) i John (1509). La dona morí en donar a llum el fill.
Poc després es casa amb Alice Middleton, vídua, 7 anys més gran que ell, amb una filla del seu anterior matrimoni.
El 1510 és designat Under-Sheriff i jutge de pau, càrrecs que exercirà amb rectitud i honradesa reconegudes.
Va conèixer i es va fer amic de Vives i altres humanistes holandesos en el transcurs de viatges diplomàtics als Països Baixos.
El 23 d’octubre de 1529 és nomenat Canceller d’Anglaterra per Enric VIII.
El 1531 renúncia al càrrec per motius de consciència (no accepta el divorci del rei ni el seu casament amb Anna Bolena).
És empresonat a la Torre de Londres on escriura vàries cartes i obres.
Condemnat a mort per traïció, és executat el 6 de juliol de 1535.
Serà beatificat pel papa Lleó XIII el 29 de desembre de 1886 i elevat a la santedat, per Pius XI, el dia 10 de febrer de 1935. Finalment, l’any 2000, Joan-Pau II el proclama patró dels governants i polítics cristians.

2. Obres

Publicades en vida de More

A Merry Jest (c. 1516)
Utopia (1516)
Latin Poems (1518, 1520)
Letter to Brixius (1520)
Responsio ad Lutherum (1523)
A Dialogue Concerning Heresies (1529, 1530)
Supplication of Souls (1529)
Letter Against Frith (1532)
The Confutation of Tyndale’s Answer (1532, 1533)
Apology (1533)
Debellation of Salem and Bizance (1533)
The Answer to a Poisoned Book (1533)

Publicades després de la mort de More

The History of King Richard III (c. 1513-1518)
The Four Last Things (c. 1522)
A Dialogue of Comfort Against Tribulation (1534)
Treatise Upon the Passion (1534)
Treatise on the Blessed Body (1535)
Instructions and Prayers (1535)
De Tristitia Christi (1535)

3. En la literatura i el cinema

More va ser retratat com un honest estadista en l’obra de 1592 Sir Thomas More, probablement escrita en col.laboració d’Henry Chettle, Anthony Munday, William Shakespeare i altres.

Al segle vint, el dramaturg Robert Bolt retratà Thomas More com un heroi tràgic en la seva obra de 1960 A Man for All Seasons. El títol fa referència al que Robert Whittington escriu de More en 1520:
“More is a man of an angel’s wit and singular learning. I know not his fellow. For where is the man of that gentleness, lowliness and affability? And, as time requireth, a man of marvelous mirth and pastimes, and sometime of as sad gravity. A man for all seasons.”
En 1966, l’obra es convertí en una pel.lícula //A Man for All Seasons// dirigida per Fred Zinnemann i protagonitzada per Paul Scofield.