PAU 2026-27

Aquest examen vol avaluar la maduresa intel·lectual, la capacitat d’anàlisi i la capacitat de raonament crític, així com la comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en la matèria Història de la Filosofia.

L’examen consta de tres exercicis obligatoris: l’exercici 1 (que inclou un text i tres preguntes relacionades directament amb aquest text), l’exercici 2 (que té una sola pregunta) i l’exercici 3 (també amb una sola pregunta).

Opcionalitat. L’exercici 1 i l’exercici 3 tenen dues opcions: A i B (que són formalment iguals). En cadascun d’aquests dos exercicis pots triar fer l’opció A o l’opció B. És possible triar, per tant, si es vol, per exemple, l’opció A en un dels exercicis, i l’opció B en un altre. A l’exercici 2 no hi ha opcionalitat.

L’exercici 1 inclou un text. El text de l’opció A i el de l’opció B seran d’autors diferents.

Cadascun dels textos serà d’un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).

Estructura de l’examen. A les cinc preguntes de la prova, agrupades en tres exercicis, es demana el següent:

Exercici 1 (que inclou un text)

Pregunta I: fer un breu resum del text, que se centri a identificar-ne les idees principals i les relacions que s’estableixen entre aquestes idees. (2 punts)

Pregunta II: descriure breument el significat de dues paraules o expressions que apareixen al text. (1 punt)

Pregunta III: explicar el sentit d’una afirmació determinada que es fa en el text, i les raons que té l’autor/a per fer aquesta afirmació. Per explicar aquestes raons, cal fer referència als aspectes pertinents del pensament de l’autor/a, encara que no estiguin expressats explícitament en el text. (3 punts)

Exercici 2

L’enunciat d’aquest exercici planteja una situació o un problema i tu has de dir com podríem analitzar la situació o respondre al problema a partir de les idees d’un autor/a determinat (o de més d’un).

Pot ser que l’enunciat de la pregunta especifiqui l’autor/a concret (o grup d’autors) a partir del qual has de respondre la pregunta, o pot ser que ho deixi obert i que tu puguis triar quin és l’autor/a (o autors) que prens en consideració.

Sempre serà possible (tot i que pot no ser obligatori) respondre a aquest exercici a partir de les idees que es tracten a les lectures seleccionades. (2 punts)

Exercici 3

En aquest exercici cal fer una avaluació raonada i personal d’una afirmació filosòfica (o d’un grup d’afirmacions o d’un argument). Aquesta afirmació estarà relacionada, d’alguna manera, amb les temàtiques que algun dels autors tracta a les lectures seleccionades. (2 punts)

Caràcter de la prova. Tal com s’infereix de la descripció de la tipologia de les diferents preguntes, aquesta és una prova eminentment competencial. Les diverses preguntes requereixen posar en acció tota una sèrie de sabers relacionats amb els textos que s’esmenten més avall. Aquests textos tracten diverses qüestions que es poden englobar dins de quatre grans grups de preguntes:

1. Què és l’ésser humà?
2. Com és la realitat? Què puc saber?
3. Què he de fer?
4. Com hem de viure junts?

Materials dels quals se seleccionaran els textos de l’examen de les PAU de 2026:

Els textos que s’usaran a l’examen de les PAU de 2026 són dels llibres, els capítols i les seccions que s’indiquen a continuació. Ara bé, cal tenir present que això no implica que hagis d’estudiar només el contingut d’aquests textos. Tal com es pot inferir de la descripció de l’estructura de la prova, per fer un bon examen cal demostrar una bona comprensió i un bon domini dels aspectes rellevants del pensament general dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics, i una bona manera d’adquirir aquesta maduresa és reflexionant sobre els aspectes bàsics del pensament d’una part representativa dels autors i autores principals de la tradició filosòfica occidental.

• Plató: La República. Llibre II: 368c-376c; llibre IV: 427c-445e; llibre VII: 514a-520a i 532b-535a.
• Descartes: Meditacions Metafísiques. Parts I, II, V i VI.
• Hume: Resum (“Abstract”) del Tractat de la naturalesa humana.
• Kant: seleccions de Fonamentació de la Metafísica dels costums. Concretament:
  • Primera secció: «Transició del coneixement racional comú de la moralitat al coneixement filosòfic». Paràgrafs 1-3 i 8-13.
  • Segona secció: «Transició de la Filosofia moral popular a la Metafísica dels costums». Paràgrafs 12-41 i 46-54.

Descrivim la mateixa selecció fent referència a la paginació estàndard segons l’edició de les obres de Kant de l’Acadèmia Alemanya de Ciències (Kants gesammelte Schriften):

• Primera secció:
  • Des de 4:393 fins al darrer paràgraf sencer de 4:394 (és a dir, fins a incloure el paràgraf que comença per «La bona voluntat no és bona per allò que fa o aconsegueix»).
  • Des de 4:397 («Per tal d’elucidar el concepte d’una voluntat que és estimable per si mateixa i bona a banda de cap finalitat ulterior») fins al darrer paràgraf sencer de 4:399 (és a dir, fins a incloure el paràgraf que comença per «En aquest sentit, cal entendre també sens dubte els passatges de l’escriptura en què…»).
• Segona secció:
  • Des del darrer paràgraf que comença a 4:412 («Tot en la naturalesa actua segons lleis») fins a incloure el primer paràgraf de 4:425 («Per consegüent, hem aconseguit de provar si més no que, si el deure és un concepte que ha de tenir una significació…»).
  • Des del darrer paràgraf que comença a 4:427 («La voluntat és concebuda com una facultat de determinar-se a si mateix per actuar») fins a incloure el darrer paràgraf sencer de 4:430 (el paràgraf que comença amb «En quart lloc, tocant al deure meritori envers els altres»).
• Mill: seccions II i IV de L’utilitarisme.
• Nietzsche: selecció de textos de les obres:
  • Sobre veritat i mentida en sentit extramoral: secció 1.
  • Aurora: secció 132.
  • La gaia ciència: seccions 125 i 341.
  • Així parlà Zaratustra. Primera part: «Pròleg de Zaratustra»: apartats 3 i 4. Segona part: secció XXIV, «En les illes Afortunades».
  • Més enllà del bé i del mal: seccions 21, 56 i 260.
  • Genealogia de la moral. Part I: secció 10 i el començament de la secció 11 (fins a incloure la frase que comença amb «La resposta estricta és aquesta»). Part II: secció 24. Part III: seccions 11 (a partir del tercer paràgraf, que comença amb «La idea per la qual es lluita en aquest punt és la valoració de la nostra vida…»), 12 i 13.
• Nussbaum: selecció de Crear capacitats (Creating Capabilities). Concretament:
  • Prefaci: els tres primers paràgrafs.
  • Capítol 1: paràgrafs 27-34. És a dir, des del paràgraf que comença per «Dissortadament, els enfocaments teòrics en la teoria del desenvolupament dominants, que s’usen per tot el món, no són aliats de la Vasanti» fins al final del capítol. (Nota: tot i que, d’aquest capítol, estiguin seleccionats només aquests paràgrafs com a possibles textos que es poden usar en l’examen, per comprendre’ls bé cal conèixer les característiques bàsiques del cas que es descriu a la primera part del capítol.)
  • Capítol 2: paràgrafs 4 i 7-25. És a dir, el paràgraf que comença amb «L’Enfocament de les Capacitats es pot definir provisionalment com…», i des del paràgraf que comença amb «Què són les capacitats?» fins al paràgraf que comença amb «L’Enfocament de les Capacitats no és una teoria sobre què és la naturalesa humana».
  • Capítol 3:
    • Segona secció: «L’Enfocament Utilitarista». Tota la secció, llevat dels paràgrafs 5è, 6è i 9è.
    • Tercera secció: «Enfocaments basats en els recursos». Secció sencera.
    • Quarta secció: «Les capacitats i la qüestió del mesurament». Secció sencera.
    • Cinquena secció: «Els enfocaments basats en els Drets Humans». Només els paràgrafs 1r, 2n i 6è.
  • Capítol 4:
    • Quarta secció: «Posicions basades en el contracte social». Només els paràgrafs 3r, 4t, 5è i 6è.
    • Sisena secció: «Conseqüencialisme i deontologia». Només els paràgrafs 1r, 3r, 4t i 5è.
  • Capítol 8:
    • Quarta secció: «L’educació». Secció sencera.

Exercici 1 (6 punts)

Pregunta I. Fer un resum del text (2 punts)

Per respondre a aquesta pregunta, has de llegir el text uns quants cops, amb deteniment, i has de mirar d’entendre bé què és el que diu. La teva resposta ha de consistir en fer un breu resum d’allò més important que diu el text. En el teu resum has de demostrar que saps identificar quines són les idees principals del text, , i quina és l’estructura argumentativa bàsica del text. L’objectiu de la pregunta és detectar si has entès bé el text. És important que no et limitis a enunciar idees, sinó que mostris que entens quina és l’estructura del text.

D’altra banda, en aquesta pregunta no es demana que l’alumne/a demostri que coneix els detalls de la filosofia de l’autor/a. S’ha de resumir allò que diu el text. No s’ha d’explicar res (sobre la filosofia de l’autor/a o sobre qualsevol altra qüestió) que no sigui part del que diu el text.

Pregunta II. Descriure el significat, en el text, de termes o expressions (1 punt)

Es tracta que demostris que has entès quin és el significat que el terme o expressió té per a l’autor/a en el text. Aquest significat pot coincidir amb el significat habitual que generalment té aquest terme, o pot ser que tingui un significat particular o tècnic que has de saber identificar.

Pregunta III. Explicar el sentit d’una afirmació determinada del text, i les raons que l’autor/a té per fer aquesta afirmació (3 punts)

Aquesta pregunta busca avaluar si has entès bé algun aspecte important del pensament de l’autor/a. Per avaluar això, aquesta pregunta et demana que facis una tasca determinada, que segurament afrontes per primer cop: se’t demana que expliquis com una certa afirmació (que l’autor/a fa en el text) es pot justificar dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor/a. Encara que l’enunciat indiqui que cal referir-se al pensament de l’autor/a, s’ha de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Al corregir aquesta pregunta, només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per explicar l’afirmació sobre la qual versa la pregunta.

Aquesta pregunta no busca avaluar si l’alumne/a és capaç de repetir una descripció general sobre certs aspectes del pensament de l’autor/a (que l’alumne/a podria simplement haver après de memòria), sinó avaluar si l’alumne/a ha entès aquests aspectes del pensament de l’autor/a. Un bon examen serà aquell que trobi el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof/a. Una exposició general i correcta del pensament de l’autor/a pot no respondre al que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica l’afirmació particular que és objecte de la pregunta.

És absolutament essencial i imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta facis referència a l’afirmació del text que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l’autor/a.

Competències i sabers: aquest exercici 1 es vincula a l’avaluació de les competències específiques CE1.1, CE3.1, CE3.2, CE5.1 i CE6 (RD 243/2022, de 5 d’abril). Els sabers bàsics (RD 243/2022, de 5 d’abril) que cal posar en acció en les preguntes d’aquest exercici depenen, en cada examen, del text concret a partir del qual es formulen les preguntes de l’exercici (i del seu  autor/a).

Exercici 2. Analitzar una situació o respondre a un problema a partir de la concepció d’un autor/a determinat (o de dos o més autors) (2 punts)

Aquest exercici vol avaluar el teu grau de comprensió de les idees d’un autor/a determinat (o de dos o més autors). La manera com aquest exercici busca avaluar això és comprovant si saps aplicar allò que has après sobre les idees d’aquest autor/a (o autors)  a l’hora de dur a terme una tasca determinada. La tasca, en aquest exercici, consistirà en dir com caldria avaluar una situació determinada, o respondre a un problema, a partir de les idees d’un autor/a determinat (o de dos o més autors). Es tractarà d’una tasca que molt probablement no havies considerat mai abans i que afrontes per primer cop. Saber fer un ús adequat de les idees dels autors/es que has estudiat és una molt bona manera de demostrar que tens una bona comprensió d’aquestes idees.

L’enunciat concret d’aquesta pregunta pot prendre diferents formes. Pot ser que se’t demani, per exemple, com creus que un autor/a determinat analitzaria una situació determinada o respondria a una certa pregunta, o que expliquis o comparis les respostes que dos autors diferents donarien a aquella pregunta.

Pot ser que l’enunciat de la pregunta especifiqui l’autor/a concret (o autors) a partir del qual has de respondre la pregunta, o pot ser que ho deixi obert i que tu puguis triar quin és l’autor/a (o autors) que prens en consideració. (En el cas que la pregunta indiqui que cal prendre en consideració més d’un autor/a, hi ha també la possibilitat que la pregunta sigui semi-oberta: pot ser que la pregunta indiqui explícitament un dels autors que has de prendre en consideració, però que deixi obert quin altre autor/a (o autors, si fos el cas) pots prendre en consideració en la teva resposta).

En qualsevol cas, sempre és possible respondre a aquest exercici prenent com a base les idees que es tracten a les lectures seleccionades (tot i que, com dèiem, a vegades pugui ser possible respondre a aquest exercici, si es vol, apel·lant a allò que saps sobre les propostes d’altres autors diferents d’aquells dels quals s’han seleccionat textos).

L’avaluació d’aquesta pregunta es fa de manera global: s’avalua el grau de comprensió que demostris de les idees de l’autor/a o autors dels quals has d’explicar com creus que analitzarien una situació determinada o respondrien a un problema filosòfic determinat.

Competències i sabers: aquest exercici 2 es vincula a l’avaluació de les competències específiques CE1.2, CE2.1, CE2.2, CE3.1, CE3.2, CE4.1 i CE5.2 (RD 243/2022, de 5 d’abril). Els sabers bàsics (RD 243/2022, de 5 d’abril) que cal posar en acció en aquest exercici depenen de l’autor/a o autors que calgui tenir en compte per fer la tasca proposada en aquest exercici.

Exercici 3. Exposició raonada i personal a favor o en contra d’una tesi (2 punts)

Es tracta d’avaluar una afirmació (o un argument, o un grup d’afirmacions) que està relacionada (potser indirectament) amb alguna de les temàtiques tractades per algun/a dels autors seleccionats. Has d’intentar justificar la teva postura a favor o en contra de l’afirmació (o grup d’afirmacions o argument) i fer-ne una valoració personal (la teva postura pot consistir també, és clar, en explicar, de manera raonada, per què, de fet, no estàs ni a favor ni en contra de l’afirmació).

No es demana, doncs, que expliquis què és el que tu creus que pensaria un cert autor/a sobre aquesta afirmació, sinó que expliquis què és el que tu creus i per què. Es tracta que facis l’esforç d’argumentar d’una manera personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi proposada.

És important que no et limitis simplement a fer afirmacions, sinó que facis l’esforç de proporcionar arguments o consideracions a favor de la postura que vols defensar: és a dir, cal que facis l’esforç de justificar per què estàs a favor de l’afirmació o per què hi estàs en contra.

D’altra banda, a l’hora de corregir, el corrector/a no tindrà en compte si ell/a està d’acord o no amb la tesi que tu has decidit defensar, ni tampoc, si fos el cas, el fet que tu potser ignoris propostes o arguments històricament importants.

Competències i sabers: aquest exercici 3 es vincula a l’avaluació de les competències específiques CE1.2, CE2.1, CE2.2, CE3.2 (RD 243/2022, de 5 d’abril). Els sabers bàsics (RD 243/2022, de 5 d’abril) que cal posar en acció en aquest exercici depenen de la temàtica concreta que es demani (i, més concretament, depenen de quins autors o corrents han fet propostes l’estudi de les quals resulta especialment pertinent a l’hora d’estimular i millorar la reflexió personal sobre la qüestió concreta que es plantegi en aquest exercici al teu examen).

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. La coherència, la cohesió i la correcció gramatical i lèxica es valoren conjuntament com a part de l’avaluació del grau de comprensió de l’alumne/a de les idees estudiades i de la seva capacitat de pensar de forma clara i ben estructurada. Les faltes d’ortografia i els problemes de presentació poden restar fins a un màxim de 0,25 punts en el total de l’examen.