1.-  El Korfball.

Aquest és un esport que va néixer al països Baixos, concretament a Holanda, a principis de segle. Prové d’un joc popular suec que va adaptar un mestre d’escola holandès anomenat Nico Brokhuysen. Basat, com el seu nom indica, en una pilota i una cistella. A Espanya es va introduir al 1969 gràcies a un altre holandès anomenat Leonardo Terol.

Es pot afirmar que aquest esport alternatiu aporta tota una sèrie de valors que el fan especialment indicat per la pràctica educativa. Alguns dels més destacats són:

1        Es practica per equips mixtes sense cap tipus d’especialització:  S’enfronten dos equips formats per 8 jugadors (4 dones i 4 homes). El camp està dividit en 2 zones i els components d’un mateix equip es divideixen a raó de 2 jugadores  +  2 jugadors per cada zona. Quan en una part del camp s’intenta fer cistella (atacants) a l’altra part del camp es tracta d’evitar que l’equip contrari anoti (defensa). Després de cada 2 punts, els atacants i els defensors es canvien de zones i funcions. La variació constant entre acció i descans, ataca i defensa, està assegurada per la manera com està dividit el camp de joc; tots els jugadors s’enfronten alternativament a totes les tècniques i les composicions dels diferents camps; fent necessari, per tant, un desenvolupament de totes les habilitats específiques de cada zona (atac i defensa).

2        Es dóna plena oportunitat de desenvolupament als valors humans tant importants com: 

–     El físic: proporcionant una acció harmoniosa a tots i cada un dels músculs del cos i les seves accions (caminar, córrer, canviar de direcció i de ritme, interceptar, passar, tirar a cistella, etc).

–     Intel·ligència: ja que hi ha una necessitat d’alliberar-se del contrari, requerint planificació tàctica i presa de decisions òptimes en fraccions de segons.

–     Sentit social: qüestió ineludible pel fet de participar conjuntament en un esport mixt i col·lectiu.

–     Caràcter: ja que sens dubte potencia l’autocontrol, la voluntat i la resistència.

3        Basat en el principi de la “no violència”:  El joc dur, els comportaments violents i el contacte físic estan totalment descartats. La tècnica i la agilitat estan per sobre de la força física i del joc brut. Impedir el moviment lliure del contrari està prohibit, tant si es realitza amb intenció com si no.

4        De “Cooperació”, on el joc individual és inexistent: El reglament prohibeix als jugadors desplaçar-se amb las pilota en possessió. No està permès córrer amb la pilota ni botar-la. La qualitat principal del joc és el treball realitzat en equip. La pilota només es pot passar o llançar a cistella.

5        Té com a objectiu la “Coeducació”:  La igualtat de funcions en el terreny de joc, ja que en un mateix equip participen, juguen, comparteixen, cooperen i es relacionen homes i dones, nens i nenes. I per altre part, tota la família pot jugar a un mateix esport en un mateix moment cosa que, fins ara, altres esports no han aconseguit.

1.1.-  Terreny de joc.

La superfície del joc és rectangular, amb unes mesures compreses entre els 40 a 60 m. de llargada per 20 a 30 m. d’amplada. Encara que es pot adaptar a un camp de handbol o bàsquet per la pràctica escolar. El terreny de joc està dividit en dos parts iguals per la línia central del camp.

Els postes són habitualment de fusta o metàl·lics i tenen forma cilíndrica d’un diàmetre de 5 a 8 cm. Les cistelles estan fetes de vímet. L’extrem superior està situat a 3’50 m. del terra. Tenen forma cilíndrica i no tenen fons. El seu diàmetre és de 40 cm. i la profunditat de 25 cm. Es col·loquen dintre del terreny de joc a uns 6’60 m. de les línies de fons.

La pilota: s’utilitza normalment una de futbol, encara que en competicions oficials es fa servir una que té una circumferència entre 68 i 71 cm. i un pes que oscil·la entre 425 a 475 grs.

1.2.- Els jugadors.

Per cada equip surten 8 jugadors (4 dones i 4 homes) al camp de joc, més dos reserves a la banqueta. Els 8 jugadors es reparteixen dintre de les zones de joc, de tal manera que, hi ha dos jugadors i dues jugadores a cada zona de joc (atac i defensa).

Els jugadors d’atac no poden passar a la zona de defensa i viceversa. Aquesta acció de canvi de zona és, d’altra banda, obligatòria quan l’equip aconsegueix fer dos cistelles. En aquest moment, els jugadors atacants passen a ser defensors i els defensors passen a atacants. També és obligatori el canvi dels jugadors de l’altre equip en aquell moment.

 1.3.-  En que consisteix el joc.

El joc consisteix a fer passar la pilota per la cistella que defensa l’equip contrari. Cada cistella val un punt i guanya l’equip que ha fet més cistelles en terminar el partit.

Per començar hem de situar els 8 jugadors de cada equip al terreny de joc tal com veiem al següent dibuix. S’ha de respectar que dos jugadors i dues jugadores de cada equip  restin en cada meitat del camp. Tant defensors com atacants no poden sortir de les seves respectives zones fins que un equip marca dos punts i es produeix la rotació de camp.

També veiem al dibuix 8 jugadors de l’equip contrari, distribuïts per parelles o emparellaments que nosaltres denominarem “marcatges”. Pensem que el reglament diu que és obligatori que una noia només pot ser defensada per una altra noia i un noi per un altre noi. La defensa d’un jugador de l’altre sexe es considera falta.

El Korfball és un esport molt ràpid en el que no es pot avançar amb la pilota en les mans. Les úniques accions possibles quan s’està en possessió de la pilota són la passada i el llançament a cistella; no es pot córrer amb ella ni botar-la. Només es permet pivotar amb el mateix peu o fer dos passos amb la pilota si es una acció continuada abans de fer una passada o un llançament. Quan no tens la possessió de la pilota és quan pots fer la majoria de moviments i accions; córrer, canvi de direcció, canvi de ritme, engany, gir o qualsevol altra que permeti desmarcar-se de l’oponent per rebre una passada i donar continuació al joc amb una altra passada o un llançament.

 

1.4.-  Reglament.

Un partit dura 60 minuts, repartits en dues parts de 30 minuts cadascuna, amb un descans de 10 minuts.

Per començar el partit un equip tria camp i l’altre és el primer a sacar des del centre del camp. Cada vegada que es produeix un punt es treu des del mig del camp.

Es considera que és fora de banda quan la pilota toca o sobrepassa una de les línies que delimiten el camp de joc. La pilota es treu del lloc on va sortir la pilota i s’ha de jugar amb un company (no es pot llançar directament a cistella).

El llançament lliure el fa servir un equip per posar la pilota en joc quan l’altre equip ha comès una infracció. Es juga la pilota amb un company des del mateix lloc on es va produir la infracció. Mai es llança directament a cistella.

El penalt és aquella falta o infracció d’un defensor en que el jugador atacant tenia l’oportunitat clara de marcar punt, per exemple: estava llançant a cistella, un defensor mou els postes quan hi ha un llançament, etc. L’equip atacant té dret a un llançament directe que es fa a una distància de 2’5 m. per davant dels postes i dintre del seu eix longitudinal. Cap altre jugador pot estar a una distància inferior a 2’5 m. de la cistella.

El llançament neutral es produeix quan dos jugadors s’apoderen al mateix temps de la pilota. L’àrbitre atura el joc i fa un salt entre dos llançant la pilota enlaire al mig dels dos jugadors. La resta de jugadors s’ha de situar a un mínim de 2’5 m.

Prohibicions:

1        Tocar la pilota amb els peus o cames.

2        Copejar la pilota amb el puny.

3        Caminar o córrer amb la pilota a les mans (només 2 passos o pivotar).

4        Donar la pilota de mà a mà sense passar-la.

5        Treure-li la pilota a un adversari de les mans.

6        Està totalment prohibit qualsevol contacte físic amb els contraris (agafar, empènyer, carregar, tocar, etc).

7        Defendre o marcar a un jugador del sexe contrari.

8        Jugar fora dels límits de la zona que et pertoca (un defensor no pot estar a la zona d’atac o a la inversa).

9        Fer servir els postes per agafar impuls, saltar, etc.

10    Tocar o moure els postes quan hi ha un llançament.

11    Retenir la pilota més de 5 segons.

12    Llançar a cistella des de la zona de defensa.

13    No respectar la distància de 2’5 m. al contrari que fa qualsevol tipus de servei o posada en joc de la pilota.

1.5.-  Tècniques bàsiques.

Com altres esports i jocs col·lectius amb pilota, les tècniques més importants que cal aprendre al korfball són: passades, recepcions, llançaments, tot tipus de desplaçaments (laterals, endavant, enrere, fintes, desmarcatges, etc) i rebot.

Ara be, en aquest esport moltes d’aquestes tècniques tenen diferències amb altres que ja coneixes.

5        Passades:

–     Amb dues mans o de pit.

–     Amb una mà per dalt.

–     De cullera o maluc.

–     Picat o amb bot.

6        Recepcions:

–     Amb dues mans (és el més emprat i segur).

–     Amb una mà (en ocasions especials per donar rapidesa al joc).

7        Llançaments:

–     Tir de lluny o en suspensió.

–     Tir en entrada o safata.

8        Desplaçaments/desmarcatges.

9        Rebot.

 

EXERCICIS

1)      Anomena 3 valors que fan del Korfball un esport especialment indicat per la pràctica educativa.

2)      On es situa la cistella de Korfbal al camp i quina alçada té?

3)      Anomena i explica 4 faltes habituals en Korfball.

4)      Quants jugadors hi ha en un partit de Korfball i com es distribueixen al camp?

5)      En quines situacions del Korfball no es pot llançar directament a cistella?

6)      Quan s’assenyala penalt en Korfball?

7)      Quins tipus de contacte físic estan permesos al Korfball?

8)      En quines situacions no es pot tocar els postes i la cistella de Korfball i quin tipus de falta s’assenyala?

9)      Contesta si es vertader o fals.

–     El creador del Korfball era un mestre d’escola Holandès.

–     El Korfball es pot jugar també en un camp de bàsquet amb les seves cistelles.

–     Al Korfball un noi no pot defensar una noia, però una noia si pot defensar a un noi.

–     Al Korfball es poden fer tots els passos que vulguis amb la pilota en les mans.

–     Al Korfball només podem retenir la pilota 5 segons com a màxim.

–     Si treus la pilota de les mans a un contrari sense tocar-li cap part del cos, no es considera falta al Korfball.

–     En un llançament de penalt al Korfball, la resta de jugadors han de situar-se a com a mínim a 2’5 m. de la cistella

10)  Explica i si cal dibuixa un exercici o joc pràctic de Korfball que serveixi per treballar i/o millorar la passada i el desmarcatge.

Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!