Rosendo
Leave a reply
CRITERIS D’AVALUACIÓ
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ EDUCACIÓ FÍSICA
ETAPA D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
La qualificació que cada alumne/a obtingui al final d’un període d’avaluació tindrà en compte la part teòrica, la part pràctica i l’actitudinal de les unitats didàctiques treballades segons els criteris d’avaluació que aquestes marquin i que fan referència als criteris d’avaluació de l’etapa.
El percentatge de cada part a la nota final variarà segons el cicle, s’anirà incrementant la importància de la part teòrica. L’actitud sempre es valorarà, però tindrà un major pes als primers cursos per crear una base d’interès, esforç i respecte de les normes de l’àrea en els primers cursos de l’ESO. Això queda reflectit en el següent esquema.
La recuperació d’una avaluació es produirà a la següent i només serà de les parts no superades. A la tercera avaluació les recuperacions es faran al final del període.
30% conceptes (proves teòriques, treball i
quadern).
1er cicle————————– 40% procediments (proves pràctiques)
30% actitud (puntualitat,
comportament, assistència, entrega de
treballs al dia, higiene, esforç i interès…)
35% conceptes (proves teòriques, treball i
quadern).
2on cicle————————- 45% procediments (proves pràctiques)
20% actitud (puntualitat, comportament,
assistència, entrega de treballs al dia, higiene,
esforç i interès…)
NOTA IMPORTANT: acumular més de cinc faltes d’actitud suposarà un 0 d’aquesta part de la nota.
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ EDUCACIÓ FÍSICA
ETAPA DE BATXILLERAT
En l’avaluació dels alumnes de batxillerat tindrem en compte el grau d’autonomia en la realització de les activitats físico-esportives proposades a classe, entès com el procés lògic de consolidació dels aprenentatges adquirits durant l’etapa d’ESO. La valoració d’aquest treball diari a l’aula es portarà a terme a través de l’avaluació subjectiva i del registre anecdòtic de l’execució dels exercicis. Tanmateix, durant aquest curs prenen especial rellevància els coneixements teòrics, centrats ens els aspectes d’entrenament esportiu, salut i esport, gestió, i docència. L’avaluació dels mateixos es portarà a terme amb una prova de coneixements trimestral i a partir de la realització de qüestionaris i activitats treballats dins i fora de l’horari lectiu. Finalment, es tindrà en compte la disponibilitat de treball, entès com l’actitud positiva de l’alumne envers la matèria, incidint sobre aspectes d’assistència, puntualitat, normes higièniques, respecte als companys i a les normes establertes, vestimenta i material necessaris…Cal tenir molt present que la manca de participació en tres sessions de classe, de forma injustificada, dins d’un mateix trimestre, representa la no superació de l’àrea.
Cada bloc de continguts tindrà un pes específic (importància) dins del procés d’avaluació, que es traduirà en un percentatge en relació a la nota global. Els percentatges que s’aplicaran a cadascun dels blocs de continguts seran:
|
distribució del percentatge |
Degut a la idiosincràsia de l’assignatura és indispensable, per aprovar, haver superat cadascuna de les parts per separat.
Aquells alumnes que per causa de lesions temporals no puguin prendre part en les activitats físiques hauran de participar en les sessions a través de: arbitratge i/o anotació del jocs i partits, anotació i crítica de les activitats realitzades pels companys a classe, assistència al companys i/o professor en el registre i control de les activitats de condició física, participació en totes aquelles activitats en el que la seva lesió li permeti prendre part. Cal tenir present que si un alumne no pot realitzar cap activitat procedimental en el decurs del crèdit se li valorà la part conceptual amb un 70% del global de la nota i la part actitudinal en un 30% ( sempre hi quan certifiqui mèdicament la seva lesió).
Finalment, com es pot observar, els criteris d’avaluació permeten l’avaluació global de l’alumne, de tal forma que la superació de determinants continguts pot compensar les mancances en d’altres, tant si son procedimentals, com actitudinals o conceptuals.
TRIA AMB CRITERI
Pragmatisme, operativitat, amistat, qualitat, accessibilitat, economicisme, responsabilitat, formació…regles de discerniment inherents a la paternitat en el període d’elecció de les activitats extraescolars dels nostres fills. De tots és coneguda la importància de pràctica física en el procés de desenvolupament del nen/a, lluitant contra l’obesitat, la disminució i la debilitat de la massa muscular, la limitació en l’amplitud de moviment, la reducció de l’eficiència de l’aparell cardiovascular… i alhora creant uns vincles de relació social enriquidors i salutífers. D’altra banda, no podem caure en amnèsia premeditada i pensar que tota activitat física aporta beneficis com a atribut permanent, per molt que les nostres exigències laborals i/o personals ens sedueixin a creure-ho així.
Des de l’Observatori de l’Esport de l’Alt Empordà engeguem el programa Tria amb Criteri amb l’objectiu d’orientar a les famílies a l’hora d’escollir una activitat físico esportiva extraescolar. És la nostra responsabilitat com a pares valorar el seu plantejament educatiu, la professionalitat de qui la dirigeix, la seva projecció a l’edat adulta, la transmissió de valors, l’adaptació al nostre fill/a, i, evidentment, les preferències del nen/a. L’elecció requereix la reflexió de la família, relativitzar la importància de les activitats físiques extraescolars és un acte temerari que a la llarga ens pot obligar a respondre de la desídia i l’entorn de risc social dels nostres fills adolescents. Tan negligent és afavorir el sedentarisme infantil, com la saturació física, psíquica i emocional, a la recerca de la perfecció; tan negligent és l’abandonament de l’infant en el seu procés de formació, com l’opressió dels seus pensaments i interessos; tan negligent és no deixar-los créixer, com empènyer per què es facin grans; tan complex és ser pares!… tot i que ningú ens va dir que fos fàcil. 
BEIJING 2008 O LA CORRUPCIÓ DE L’OLIMPISME
La profanació dels drets humans, la repressió del Tibet, la manca de llibertat d’expressió, i la politització dels jocs, són alguns dels arguments que clamen els detractors de l’olimpíada de Beijing. Cal afegir-hi, a més, l’agressió constant dels neoliberals de l’activitat física a un espectacle esportiu mediatitzat, violador dels seus propis principis, i sodomitzat per la sponsoritizació. Cert és que l’esperit olímpic de solidaritat, fair play, amistat, i compressió mútua, no deixa de ser un ideal, una existència imaginaria a la qual no hem renunciar. De la mateixa manera, no podem abandonar les virtuts, sovint devaluades, dels Jocs Olímpics. Permeteu-me certa nostàlgia i un punt de narcisisme. Estiu del 84, el nord-americà Carl Lewis vola per damunt del Memorial Coliseum de Los Àngeles emulant a Jesse Owens i obtenint quatre medalles d’or. En la innocència dels meus vuit anys deixo córrer la imaginació i somnio ser el nou fill del vent, de la mateixa manera sóc el gran fondista Said Aouita, corro amb l’elegància de Sebastian Coe i amb la rauxa de d’Abascal, jugo a bàsquet amb la classe del gran Epi, passo les tanques amb l’estil d’Edwin Moses… quimeres que em porten a creure en l’esport com un estil de vida basat en l’alegria de l’esforç, en l’ideal olímpic, en l’activitat física com a filosofia del gaudi…quimeres que em porten a viure d’aquest món. Sota la mirada de l’infant mancat de malícia no apareix la capitalització dels Jocs de Los Ángeles 84, icona de la privatització i negoci olímpic, apareix, tan sols, l’essència de l’esport. Vint-i-quatre anys després friso perquè el 8 d’agost comenci de nou l’espectacle dels Jocs, i pugui tornar a reviure el passat innocent gaudint de l’esport, i m’oblidi de farses, boicots, política, capitalització… això si, tot bevent una coca-cola.