Benvolguts alumnes,Properament rebrem la visita d’un professional del ciclisme, el medallista olímpic a Atenes 2004 Carles Torrent. Podem aprofitar l’ocasió per conèixer el món de l’esport per dintre: l’entrenament, l’estil de vida, les olimpíades, els èxits, els fracassos, el dopatge, les noves tecnologies, les lesions, els valors… tot allò que ens agradaria saber de l’esport professional i no tenim l’oportunitat de preguntar-ho. Per aquest motiu, us proposo que us convertiu en uns intrèpids periodistes i elaboreu un mínim de dues preguntes que us agradaria fer al Sr. Torrent. Si voleu conèixer el palmarès d’en Carles Torrent podeu entrar a:http://www.sitiodeciclismo.net/coureuruitslagenfiche.php?coureurid=7519http://rfec.trackglobe.com/noticias/adjuntos/Palmares%20pistards%20(formato%20pdf).pdf Si us fa mandra consultar-ho us faig cinc cèntims del més destacat:En Carles Torrent Tarrés va néixer un 28 d’agost de l’any 1974 a Sarrià de Ter (Girona). Actualment viu a Olot, tot i que gran part de la seva vida es troba vinculada a la població garrotxina de St. Joan les Fonts. Professional del ciclisme des de l’any 2000, ha compaginat durant aquests anys les competicions de ciclisme en ruta i en pista. En ruta destaquen els seus triomf al GP de Portugal (2000), una etapa i la general de la Vuelta a la Rioja (2002), una etapa a la Vuelta a Castilla i León (2005), una altra a la Vuelta a Burgos (2006) i una a la Vuelta a León (2007), entre d’altres èxits.Pel que fa a la pista gaudeix de diversos Campionats d’Espanya en proves de persecució per equips, puntuació i americana, i en proves internacionals destaca la tercera posició en els campionats del món de l’any 2004 en la prova de persecució per equips, així com nombrosos podis en proves de la copa del món. Però per sobre de tot destaca la medalla de bronze en la mateixa prova de persecució en els Jocs Olímpics d’Atlanta 2004.La temporada passada en Carles Torrent va viure una de les cares més amargues de l’esport, quan el mes de juny es va fracturar el fèmur com a conseqüència d’una caiguda durant l’etapa reina del Gran premi Correios. Aquesta inoportuna lesió va suposar l’adéu de Carles Torrent al jocs de Beijing, on havia de competir formant parella amb el balear Joan Llaneras en la prova de madison.       

La profanació dels drets humans, la repressió del Tibet, la manca de llibertat d’expressió, i la politització dels jocs, són alguns dels arguments que clamen els detractors de l’olimpíada de Beijing. Cal afegir-hi, a més, l’agressió constant dels neoliberals de l’activitat física a un espectacle esportiu mediatitzat, violador dels seus propis principis,  i sodomitzat per la sponsoritizació. Cert és que l’esperit olímpic de solidaritat, fair play, amistat, i compressió mútua, no deixa de ser un ideal, una existència imaginaria a la qual no hem renunciar. De la mateixa manera, no podem abandonar les virtuts, sovint devaluades, dels Jocs Olímpics. Permeteu-me certa nostàlgia i un punt de narcisisme. Estiu del 84, el nord-americà Carl Lewis vola per damunt del Memorial Coliseum de Los Àngeles emulant a Jesse Owens i obtenint quatre medalles d’or. En la innocència dels meus vuit anys deixo córrer la imaginació i somnio ser el nou fill del vent, de la mateixa manera sóc el gran fondista Said Aouita, corro amb l’elegància de Sebastian Coe i amb la rauxa de d’Abascal, jugo a bàsquet amb la classe del gran Epi, passo les tanques amb l’estil d’Edwin Moses… quimeres que em porten a creure en l’esport com un estil de vida basat en l’alegria de l’esforç, en l’ideal olímpic, en l’activitat física com a filosofia del gaudi…quimeres que em porten a viure d’aquest món. Sota la mirada de l’infant mancat de malícia no apareix  la capitalització dels Jocs de Los Ángeles 84, icona de la privatització i negoci olímpic, apareix, tan sols, l’essència de l’esport. Vint-i-quatre anys després friso perquè el 8 d’agost comenci de nou l’espectacle dels Jocs, i pugui tornar a reviure el passat innocent gaudint de l’esport, i m’oblidi de farses, boicots, política, capitalització… això si, tot bevent una coca-cola.