Category Archives: 1r BAT

QUANTITAT O QUALITAT?

Quan ens endinsem en el món de l’entrenament esportiu, en qualsevol dels seus nivells, topem amb la clàssica problemàtica de la valoració de les càrregues a aplicar. La càrrega de l’entrenament ens ve determinada per dos paràmetres claus: el volum i la intensitat, i, evidentment, per la forma de conjugar-los. Sovint, quan es planifiquen entrenaments amb atletes de baix nivell, es parteix d’una premissa errònia: “A més hores d’entrenament, millors resultats esportius”. Aquesta afirmació té una validesa caduca, doncs si bé en els primers mesos, o fins i tot anys, el fet d’aplicar al cos una quantitat d’entrenament a la qual no està habituat provoca una agressió i posterior millora del rendiment esportiu, aquest progrés es veu estancat a causa de diversos factors, com l’adaptació del cos a les càrregues aplicades, la impossibilitat d’incrementar el volum d’entrenament, les limitacions del cos en l’assimilació de determinats volums… Per tant, si bé el fet d’augmentar el volum d’entrenament és un estímul  a tenir en compte, l’oblit de la intensitat de treball ens condueix al fracàs esportiu a curt o mig termini. A més, si som capaços d’utilitzar la relació entre volum i intensitat de forma adequada es podran reduir en gran mesura les hores d’entrenament assolint fins i tot millors resultats esportius. Evidentment, les característiques pròpies de l’esport en el qual estem entrenant ens marcaran la prioritat del que sovint anomenem entrenaments de quantitat i de qualitat, o dit d’una altre manera, amb prevalença del volum o de la intensitat, però fins i tot en els casos en els que el volum de treball sembla l’únic element a considerar, com en maratons, triatlons, curses d’alta muntanya… la qualitat de l’entrenament, els entrenaments fraccionats a intensitats de competició, és el que ens determinarà l’èxit final de la competició.

Personalment considero que en els aquells casos en els que després d’anys d’entrenament el seu rendiment esportiu no millora, o fins i tot amb aquells atletes que  disposen d’un reduït nombre d’hores d’entrenament, caldria reordenar la seva planificació cap a la prioritat de la qualitat, aprenent a jugar amb la intensitat, el volum i la recuperació. Cal doncs, eliminar l’entrenament inútil, evitem perdre el temps.