La profanació dels drets humans, la repressió del Tibet, la manca de llibertat d’expressió, i la politització dels jocs, són alguns dels arguments que clamen els detractors de l’olimpíada de Beijing. Cal afegir-hi, a més, l’agressió constant dels neoliberals de l’activitat física a un espectacle esportiu mediatitzat, violador dels seus propis principis, i sodomitzat per la sponsoritizació. Cert és que l’esperit olímpic de solidaritat, fair play, amistat, i compressió mútua, no deixa de ser un ideal, una existència imaginaria a la qual no hem renunciar. De la mateixa manera, no podem abandonar les virtuts, sovint devaluades, dels Jocs Olímpics. Permeteu-me certa nostàlgia i un punt de narcisisme. Estiu del 84, el nord-americà Carl Lewis vola per damunt del Memorial Coliseum de Los Àngeles emulant a Jesse Owens i obtenint quatre medalles d’or. En la innocència dels meus vuit anys deixo córrer la imaginació i somnio ser el nou fill del vent, de la mateixa manera sóc el gran fondista Said Aouita, corro amb l’elegància de Sebastian Coe i amb la rauxa de d’Abascal, jugo a bàsquet amb la classe del gran Epi, passo les tanques amb l’estil d’Edwin Moses… quimeres que em porten a creure en l’esport com un estil de vida basat en l’alegria de l’esforç, en l’ideal olímpic, en l’activitat física com a filosofia del gaudi…quimeres que em porten a viure d’aquest món. Sota la mirada de l’infant mancat de malícia no apareix la capitalització dels Jocs de Los Ángeles 84, icona de la privatització i negoci olímpic, apareix, tan sols, l’essència de l’esport. Vint-i-quatre anys després friso perquè el 8 d’agost comenci de nou l’espectacle dels Jocs, i pugui tornar a reviure el passat innocent gaudint de l’esport, i m’oblidi de farses, boicots, política, capitalització… això si, tot bevent una coca-cola.
Aquest text el trobo interasant perque els jocs olimpics, son com una trobada dels millors esportistes del mon. La veritat es que a mi m’agradria molt simplement veure a tots els millors jugadors de basquet del mon dins d’un mateix pabello. Gracies als grans esportites que tenim al nostre país crec que no em quedat pas malament en alguna modalitat. Jo quant parlaven de la contaminaciço de Pequin vaig dubtar una mica si es farien el final els jocs olimpics o no perqué trobo que ha sigut una mica arriesgat fer els jocs a Pekin quant tothom sap la contaminació que hi ha. Crec que aixo ho haurien de haver pensat abans.
El que també s’hauria de mirar es de que no hi hagues tanta publicitat hi hagues mes esport, perque sino, el final, els jocs olimpics acabaran siguen una mena de mercat per els patrocinadors.
fins aviat 😉
Aquest informe el trobu especialment interesant, perquè quant estas en uns jocs olimpics penser amb la medalla d’or lo primer, però tambe això fa servir perque totes les persones del mon (Xina, Africa, Espanya, França, etc…) estiguin encara mes unides que mai.
Tambè quan estall veien els jocs olimpics t’agrada veure els millors atletes i veure com fan recors i tot això.
I una cosa que sempre es tindria que oblidar es els casos de doping i de jugar amb deportivitat.
La meva opinió es que la gent, treu diners de on sigui i fa tot el que pot per guanyar encara que siguin pocs diners.
Any rere any, la ampliació de la publicitat en els jj.oo. és cada cop més notable per les persones que, el que ens interesa, es veure com el nostre país es representat amb esportistes d’alt nivell. M’agradaria que la gent, per 8un moment, deixès de pensar en els diners i pensés en aquells esportistes que es preparen durant anys per poder donar una bona imatge seva, i del seu país. Crec que espanya, aquest anys podría aver aconseguit més medalles, amb esforç i dedicació.
Espero que tinguem mes sort els pròxims JJ.OO.
fins aviat!
hola…
Això ho faig com a deures de l’institut així que… ara començo…
A mi m’agraden els jocs olimpics (ho vag descobrir aquest any, perque el meu pare nomes ens els dexava veure), sobretot la natacio perque sempre feien algun record del món o olímpic.
A mi això dels rècords m’emociona perque seríes l’unica persona que amb la natacio va tan rapida.
….
La veritat es que no he entes molta part de l’escrit ^^U
l’unica part que he entes ha estat lo d imaginar-se que es un atleta
sayo*…
En certa manera es beritat que s’està perdent bastant l’esportivitat, per la publicitat aquesta de les marques esportives, per guanyar algun diner més…etc.
Tots aquests esportistes s’essforcen any rere any, amb l’ambició que algun dia puguin guanyar la medalla d’or o com a mínim la de bronze, pero sempre hi ha això dels patrocinadors, publicitat “barata” i moltes mes coses que els i resten temps a la seva dedicació per guanyar algun diner més. Se que no puc dir que tots han sigut així ni molt menys perque no se que fan aquests esportistes.
També magradaria dir que a Pequín van donar una bona impressió cuan van fer tots aquells espectacles, pero m’hagues agradat que fessin una mena de “ONG” per ajudar a la molta gent pobre d’aquell pais. Encara que tot sembla una mica poc comprensiu vinguent de mi i que se que no tinc gaires coneixements de moltes coses. Aquesta es la meva opinió, encara que em podria passar un dia discotint de moltes coses pero sense cap resultat.
En resum que m’encanta aquesta web i encara que no se si estic parlant d’una manera adecuada d’això, només puc dir que es el que opino.
M’agrada l’esport i m’atreveixo a dir que aquest estiu he mirat bastant les olimpiades encara que no coneixia a la majoria dels esportistes, pero per exemple, en Rafael Nadal si, i algun espanyol més. Aquesta web es interesant perque explica moltes coses que no habia pensat mai, realment perque nomes m’enrecrodo de l’olimpiada d’aquest any. Pero sempre esta be saver algu mes d’antigues olimpiades.
Estic al corrent que en aquest any no hem guanyat tantes medalles com d’altres, pero sempre es te la següent oportunitat per aconseguir guanyar un record o aconseguir mes medalles d’or…
Els jocs olímpics ja no son el que eren. Avans era un aconteciment que no et podies perdre: milers d’esportistes fent gaudir a la gent de tot el món amb les seves habilitats i alhora gaudint ells mateixos. Ara, en canvi, que a quedat de tot allò?Que a quedat de tota l’energia positiva que transmetien els esportistes?I de les ilusions de tothom?Doncs tot allò s’ha convertit en uns 20 o 21 dies de veure als participants lluitar per aconseguir alguna medalla però sense cap entusiasme. I a sobre, per acabar de remetar, alguns dels esportistes ja ni tan sols pretenen guanyar per si mateixos, si no que amés, recorren al doping. A valgut la pena tota la publicitat i tots els diners que els patrocinadors an possat? Jo crec que no. Tot aixó hagués estat més útil si en els jj.oo. s’hagués demostrat que hi ha gent, molta gent, que té un somni, una meta, i que els agradaria conpartirla amb tots els demés.
Desitjo que els pròxims jj.oo. siguien unics, i que els visquem amb molta ilusió!
Fins ben aviat!
Al final m’ha resultat estrany que es féssin a Pekin, ja que es va parlar molt sobre el tema de la comtaminació, i el que podria perjudicar als esportistes.
Jo no sóc especialment fan dels esports, però durant els jocs olímpics, potser si que en fan un gra massa, però és un dels moments en els que em fixo més en els diferents tipus d’esports que hi ha, i en els esportistes. Crec que en part tothom aprèn alguna cosa.
També penso que hi ha nervis tant quan comencen, com durant, ja que a molta gent els hi agraden i fan passar una bona estona. Trobo que poder participar als jocs olímpics és un gran privilegi i s’ha d’entrenar dur, i que els que hi participen ho aprofiten al màxim i fan gaudir a tothom dels seu espectacles.
Els Jocs Olímpics son trobades mundials molt interessants, per als grans esportistes, ja que tenen alguna cosa a representar i també a demostrar. Però abans de arribar a ser un esportista d’elit han tingut que passar per dures èpoques, ficarem un exemple. Michael Jordan no a estat un dels millors jugadors de la historia així perquè si, aquest magnífic jugador a tingut que entrenarse dia a dia, una persona si ho practica cada dia tindra que agafar el “Truquet” no?
I tot aixo que engloba una història per a un deportista, es més que guanyar algun trofeu, es el simple fet de aver aconseguit el que es proposa.
Comentari Personal Del Jocs Olímpics:
Trobo que els jocs olímpics i concretament aquest any son molt impresionants ja que les coses que mes m’agraden d’aquest esdevediment es l’apertura… Jo quan ho vaig veure… Vaig quedar bocabadat!
Atetament,
Nicolás Leblay.
El text està molt interesant.
jo crec que els Jocs olímpics d’aquest any han sigut molt diferents als altres anys, perquè han tingut molts de problemes com el Dalai-Lama, el Tibet,, la contaminació…
estic d’acord amb el que diu en Sergi si ja saben que Pekín es un dels llocs on hi ha més contaminació perquè ho fan allà?
I amb el tema dels dopats… Quantes vegades hem sentit aquesta paraula aquest any…
jo crec que alguns si que n’hi estàven de dopats, però altres no ho estàven i tenien capacitats i a la que guanyaven…”ala ja està dopat aquest” de dopats sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi hauran.
Però la meva opinió es que el millor de tot són els Jocs paraolimpics perquè crec que s’ho mereixen més al ser “diferents”
d’aquí quatre anys cap a Londres!
Havia sentit parlar en algun moment dels jocs olímpics, però mai m’havia interesat i sinserament encara tampoc o això crec..
Al principi d’aquest estiu cada vegada que posava la televisió i veia que parlaven d’això, canviava de canal o em posava a escoltar música.
Però un dia vaig veure una part de taekwondo que em va agradar molt i piragüisme que també amb va agradar molt veure-ho, uns dies després mirava una estona els jocs olímpics per veure si guanyaven alguna medalla.
També vaig sentir parlar d’una noia que havia prés alguna subtància no sé que(no estic segura), que no em va agradar gens escoltar-ho, perquè a part que estic encontra de les drogues, crec que es una vergonya. I em queda el dubte que hi hagués més d’un que hi consumeixi..
Crec que no tinc res a dir, ja que no sé gaire del tema.
Jo personalment, tenia molts dubtes si els jocs olímpics finalment es farien a Beijing o no, amb tota la polèmica dels temes com la contaminació, la opressió al Tibet, i ara que ha sortit a les notícies que el govern de Xina no havia fet cas de les empreses fabricants de la llet per nadons que està causant problemes a Xina, per por de que es suspenguessin els JJ.OO, de veritat em sembla vergonyós.
A més, soc una persona bastant esportiva, i he seguit aquests jocs olímpics tot el temps que podia. La veritat és que veure als millors esportistes de tot el món representant als seus països, es una cosa que no passa cada dia i que mereix la pena mirar-s’ho, clar desprès si Espanya fa un paper important, millor, però això no és lo important, l’important segons el meu punt de vista es fer l’esport que millor saps fer, amb esportivitat sense doping ni res.
Jo crec que els Jocs Olímpics estan començant a ser com l'”Eurovisió”, que la gent (en aquest cas els jutges o àrbits), ja no vota per la calitat del cantant (o l’esportista), si no, que voten als seus països veíns, al cas dels JJ.OO, doncs als països amb més importància a nivell mundial, com és el cas de USA, Rússia…
Una altre cosa que m’ha semblat curiosa ha sigut veure que Xina, guanyés els jocs olímpics amb més de 100 medalles, sense contar les paralímpiques. Això que Xina (que jo sapiga) no s’havia fet veure gaire a altres Jocs Olímpics, i que quedés primer amb diferència a les olimpiades del seu país, doncs no se ben bé que dir…
Comentari Personal: Com ja sabeu, jo jugo a bàsquet, i m’he mirat tots els partits de bàsquet (o casi tots), fossin d’Espanya o no, i crec que és una injustícia que als d’Estats Units, no els hi pitèssin el mateix que als altres equips només perquè no juguin a norma FIBA si no regles de la NBA. Concretament em refereixo als passos de sortida, perquè un nen que mai ha tocat una pilota de bàsquet veu aquells passos de sortida “TREMENDOS”, de fer 4 passos i després botar.. :S
Jo no sóc gaire fan dels esports encara que aquest estiu he mirat una mica les Olimpiades. Crec que cada vegada va a pitjor.
En part sé que Beijing no estava preparat del tot per a rebre milers d’esportistes en un lloc com el que és aquella ciutat, primer per la contaminació i pol·lució que hi ha, i segon perquè crec que allà no parlen gaire l’àngles, encara que sigui una llengua internacional.
També crec que per anar als Jocs Olímpics t’has d’esforçar molt per arribar a competir contra els teus adversaris, i que si tens l¡ocasió d’anar-hi et pots considerar molt afortunat.
Tot això del dopping.. No hi tinc res a dir, simplement que ho veig molt malament i em sembla una falta de respecte molt greu, ja que allà a part de voler guanyar també has de gaudir-ne mentre que fas el que més t’agrada.
I lo de la propaganda també ho veig molt malament. Abans, sense fer això, la gent es motivava més quan hi havia els Jocs Olímpics.
Fins la propera(;
Bueno jo aixo del mon de l’esport no es que m’ha pasioni molt perque
es una cosa que no sigui molt important per mi.
Les olimpiades a beijin no m’ha semblat molt be perque allà no es que sapiguen
parlar molt en angles i la ciutat no estava molt prepara per portar tanta gent
allà.
Aixo es el meu punt de vista alumillor hi ha gent que pensa el contrari.
Jo crec que en els jocs olimpics tens que esforçarta molt mes que en un altre lloc
perque allà vas per guanyar i que el teu equip guanyi mes medellas que els teus
contrincants.
Bueno aixo es el meu punt de vista dels Jocs Olimpics.
fins aviaatt!!
Al llegir aquest article m’he adonat de que els jocs olímpics han perdut molta importància.
Ja no són una cosa molt important, sinó només, uns esports practicats per unes quantes persones, cosa que abans era totalment diferent.
Jo no sóc una fan dels jocs olímpics, però el que si se és que deurien apollar a totes les persones que hi participen perquè hem de reconèixer tots els esforços que fan per portar una medalla (sigui d’or, de plata o de bronze) a Espanya.
Si que es veritat que molts esportistes lluiten per aconseguir guanyar encara que hi ha alguns que ens decepcionen recorrent al dopatge i jo, personalment crec que aquesta podria ser una de les raons per la que els jocs olímpics han anat perdent importància.
A més a més, els jocs olímpics ens ajuden a tots els països a ser més solidaris i estar més junts.
Espero que l’any que bé, tots els esportistes juguin netament i llavors serà quan nosaltres, ens sentirem molt orgullosos de tots ells i elles.
Es força interesant aquest text.
A mi al principi no m’agradava molt veure les olimpiades, només ho veia quan competien les de gimnastica ritmica i artistica que m’agradava com ho feien, ja que jo també practicava aquest esport.
Pensu que aixo dels jocs olimpics em sembla molt bé, perquè els millors esportites del món després de entrenan-se i esforçan-se dia darrere dia per guanyar entre molts països, es tenir molta força de la voluntad, tal com per aconseguir els seus somnis. Lo que no entenc es com han pogut fer-los a Pequín amb la contaminació que hi ha… ja que afectarien als esportistes, no ho trobu gens bé. També pensu d’aixo de la publicitat que no a servit de re… numés per diners i prou.
Esperu els proxims jj.oo siguin molt millors que aquest any i que avere si Espanya guanya més medallas no?
Jo crec que els joc olímpics es polèmic perquè hi ha gent que ho aprofita per guanyar diners fer manifestacions per alguna cosa…
Els jj.oo es una festa del esport que s’ha convertit en tradició per a que la gent s’ho passi be participant i mirant, però amb el pas dels anys hi ha gent que pensa que lo important es els diners i no pas l’esport. També hi ha polèmica o jo ho crec en que si els jocs es fan a xina, el país que s’emporta mes medalles es xina, per exemple. Hi això et fa pensar que entremig hi ha alguna cosa que no rutlla però no hi pots fer res.
Peró en fi els joc olímpic no en estat malament hi han sigut molt bonic i s’han vetut molts records. Hi ha molta calitat!!!!
Que vagi be!!!
A mi en els jocs olímpics d’aquet any no he mirat gaires modalitats, encara que he vist ciclisme en pista i algun esport d’aigua, però no gaires vegades.
Com major part dels meus companys penso que tothom li don massa importància als diners quan penso que és més important l’esportivitat. Molts esportistes no s’esforcen lo suficient, i encara és pitjor els que utilitzen el dopatge per tindre més rendiment.
També trobo que han donat massa importància a la publicitat, cada any és pitjor.
Bueno aqueta és la meva opinió, segur que hi ha algú que opina totalment diferent.
Fins aviat=)
Jo personalment penso que els jocs olímpics fan que la gent entri més en el món dels esports, ja que es reuneixen els millors esportistes del món. Hem va sobtar quan vaig saber que els jocs olímpics es feien Pekin, ja que no respecten gaire els drets humans i es un dels principals temes importants dels jocs. Crec que en alguns esports, el jurat no va ser just amb Espanya i hagués pogut quedar en millor lloc.
Trobo que els jocs olímpics, son solidaris ja que donen moltes oportunitats a la gent que te algún problema mental o físic i no es discrimina ningú.
Fins aviat.
Per començar dirè que no hi entenc gaire d’aquest tema dels jocs olímpics. Per això no hi feu gaire cas de la meva opinio:
– trobu que en certa part els jocs olímpics tene una cara bona i una altra dulenta com tot
– la cara bona es que jugadors de tota mena es reuneixen en un punt per celebrar un aconteciment, on compateixen per ser els millors, on es mesclen tota mena de cultures i ” on fas nous amics”.
– la cara dulenta es que molts països es disputen ser els anfitrions i tot això pot arribar al punt de causar un conflicte internacional.
Fins una altra!
Hola! pues aquest text em sembla molt interesant però yo us donarè la meva opinió sobre els jocs olímpics.
A mi no es que maficioni els jocs olímpics però ho trobo molt important perquè es on es reuneixen els millors jugadors del món en algun estil.
Jo he vist alguna cosa dels jocs olímpics d’aquest any. He vist que compatien nois i noies per la medalla d’or, plata i de bronze.
Sincerement trobu que els jocs olímpics és una manera de relacionar-se amb gent de tot el món, aprendre noves cultures…
A part dels jocs olímpics hi han els jocs paraolímpics on i compateixen gent descapasitada d’alguna mena.
Adeu!
Hola, jo soc un gran fanatic de els esports i segueixu casi tots els esport i tambe segueixu els jocs olimpics amb regularitat.La vritat es que a mi els jocs olimpics m’ agradan molt i trobo que estant molt bé ja que els millors esportistes en cada modalitat esportiva es reuneixen per fer un gran espectacle i per saber quin es el millor de tots.
Els jocs olimpics de aquest any trobo que han estat molt bé i han passat moltes cosses interesants.
Lo que m’ ha agradat menus a sigut que els jocs olimpics son mes comercials i per fer diners que per a una altra cossa.
fins haviat
Me sembla molt bé el que diu text però no estic d´acord perque no m´agrada en sí el que són els jocs olímpics. Convertir el esport en una competició per obtenir medalles de la manera com s´ho prenen molts esportistes d´elite em fa llastima. No es la meva idea de l´esport. Si alguns fan negoci o política dels jocs potser es el que es buscava amb tanta propaganda i en realitat es el que volen els esportistes que guanyan diners amb això. M´agradan molt els jocs paralimpics no tan espectaculars però on es demostra que l´esport ajuda a les persones a ser més feliços i a superar el que vulguin. Una pregunta: si no fos quasi obligatori ser el millor en alló, alguna vegada hagúes existit alguna cosa tan trista com el dopatge?
Les olimpíades d’aquest any han sigut de veritat espectaculars. Espanya ha guanyat bastantes medalles, s’han batut records i han hagut competicions molt interessants.
La unica pega que li trobo a tot aquest assumpte es que els països s’aprofiten de les olimpíedes per fer-se publicitat o intentar quedar bé. Per culpa d’aquestes persones que utilitzen els jocs olímpics com un negoci les olimpíades perder molta qualitat.
Haig d’admetre que no se gaire sobre altres olimpíades perque era massa petita o encara no havia nascut; pero sí se que en moltes olimpíades han hagut trampes per quedar bé, com per exemple que en les olimpíades a Barcelona, l’any 1992, la fletxa amb foc que va llançar Antonio Rebollo no va arribar mai a encendre la flama olímpica; o que en aquestes olimpíades, a la cerimònia d’obertura una nena va fer playback perque la noia de la veu real tenia les dents descolocades.
Sincerament, m’agradaria que les olimpíades fossin un joc net, que no hi hagués cap trampa, que tot fos tal com és, i no com ens ho pinten.
Adeu!!
ELS JOCS OLÍMPICS
Els Jocs Olímpics sincerament no m’han interessat ni m’interessen gaire, però vulguis o no t’assabentes de moltes coses. Hi ha algunes coses que han passat en aquests Jocs Olímpics que em semblen una injustícia, com ara, que per construir l’estadi olímpic on es van realitzar els Jocs Olímpics haguessin de fer fora a la gent que vivia allà, la pobra gent, que ja vivia en la misèria. Encara que el brillant espectacle que ens van oferir els xinesos va ser espectacular, ens van ensenyar part de la seva cultura en un meravellós espectacle on es veia reflectit els dies de suor i llàgrimes que han hagut de passar.
Una altra cosa que veig en els Jocs Olímpics és com els entrenadors tracten amb tanta duresa als seus esportistes quan perden, tenint en compte que ells s’hi ha matat fent-ho lo millor possible, esforçant-se al 120%. Em vaig quedar parada quan vaig veure que una noia que participava en la modalitat de gimnàstica rítmica va perdre i el seu entrenador en comptes de consolar-la li va començar a fer la bronca del segle.
També penso que li donen massa publicitat i importància als Jocs Olímpics, però penso que encara és més mereixedor de tanta expectació els jocs paraolímpics, ja que ells han de fer un doble esforç tinguin la discapacitat que tinguin i a mi em plau molt més veure aquelles persones que tenint una discapacitat, que alguns ja s’haurien fet enrere, han tirat endavant i han fet tot el possible per perseguir el seu somni.
Aquest text l’he trobat realment interessant.
Jo penso que uns jocs olímpics són molt importants, tan per veure, que una persona, és capàç de fer coses que tu ni t’hauries plantejat de provar , com per compartir emocions amb diversos països d’arreu del mont.
Un esportista d’elit sempre espera poder realitzar la seva especialitat esportista fins al punt de poder-la practicar en el jocs olímpics. No tots els esportistes, ni de totes les especialitats hi poden arribar, tan sols els més bons, per escollir-los es realitzen unes seleccions per cada païs del qual n’és l’esportista. Per això, aquests jocs, són tant importants poder-los realitzar cada quatre anys. I el que la gent no veu que cada cop hi ha mes interessos pel mig a l’hora de formar un jocs olímpics , el que es vol, o es pretén aconseguir és fer prevaldre els valors competitius i d’esperit esportiu. I no altres motius com mantenir-los tan polititzats.
Jo crec que aquest escrit està molt bé. M’ha agradat molt.
Trobo, que els Jocs Olímpics són per a tots els gustos. M’agrada el punt de vista que fa el noi, des de els seus 8 anys, d’una manera ideal, quan es posava a la pell dels esportistes, com si fos ell mateix qui fes cadascuna de les proves d’esport, però al cap de 24 anys, en ser ja molt més gran, ho veu tot com és realment: amb moltes coses que no li agraden i voldria veure-ho com quan era petit sense boicots, política, capitalització…
Jo crec que els Jocs Olímpics són divertits i molt entretinguts. Alguns esports m’agraden més que altres (natació sincronitzada, esgrima, gimnàstica rítmica, entre altres.)
però tots, tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. També és bonic fer això de tant en tant, ja que es reuneixen diferents països, i es fa esport per el plaer de fer esport i això és el que li dóna un toc important als Jocs Olímpics.
Fins aviat! 🙂
Hola!
A mi les olimpíades no es que m’ha apassionin la veritat, però explicaré la poca informació que se sobre les olimpíades.
Se que un atleta de els Estats Units que va ser el que va guanyar més medalles en natació.
també se que les olimpíades són uns fets on s’hi reuneix molta gent de reu del món i atletes de països diferents.
però per mi tenen més mèrit els paralimpics perquè els fan gent amb discapacitat tant psíquica com física.
I això es tot el que se.
Jo crec que aquestes olimpiades an sigut amb una mica de polemica per l’hu del tibet, la contaminació que hi havia i que alguns atletes no se la vulien jugar per problemes respiratoris…
Hi han agut bestans temps mundials com a netació a michael phelps 8 medalles olimpiques, el jamaica amb recor mundial….
Jo crec que els jocs olimpic son per saber quins paisos son bons amb alguns esports i per que hi hagui pau,sense guerres.
Considero que aquest text de “Beijing 2008 o la corrupció de l’olimpisme” és molt interessant
ja que explica des de un punt de vista que és molt similar al meu. Té tota la raó quan diu que la corrupció i l’sponsorització han deixat com atrassat a l’esport practicat, doncs, efectivament, així és.
És també molt oportú els JJOO de Los Ángeles ’84 perquè és un clar exemple del que s’hauria
d’entendre per a esportivitat.
Els jocs olímpics és un lloc on a molta gent li agradaria estar, si no és com a participant, com a públic.
En aquests jocs es troben els millors esportistes del món de tots els esports mundials.
Els jocs olímpics de Beijing… n’he sentit a parla tan duran aquest temps, però com ami el mon de l’esport, no es que em senti gaire identificada amb el tema.
Ami aquest text d’altra banda m’agrada, ja que ami m’agraden aquest tipus de coses, els canvis que esta realitzant la societat arreu del mon.
He estat llegint alguns comentaris, que deien que els jocs olímpics ja no son com abans, que la publicitat esta augmentat, i tenen raó en queixar-se. Els jocs olímpics mes que una trobada esportiva pacifica, ja comença a semblar-se una especie de secta econòmica.
Cada cop s’estan oblidant mes els valors i l’esforç que fan els participants.
D’aquí a cuatra anys, m’agradaria entrar una mica mes en aquest mon, i poder disfrutar del esforç i dedicació dels que han pogut arribar tan alt.
Aquest text m’agrada mol, té bastants temes per discutir, com per exemple el tema de la contaminació a Pekín.
Jo personalment, penso que els jocs olímpics estan molt bé perquè es la trobada de tots els millors atletes de tot arreu, és emocionant que ells puguin fer coses que semblen inhumanes, increïble.
Però no és tot, l’entrada dels Jocs es molt bonica, no estem parlan només de rècords, sinó de bellesa(sona mol cursi), però es que és veritat.
M’agrada molt l’esport, i no ho dic per quedar bé.
Cada persona té el seu punt de vista dic jo.
Això es tot el que penso.
Hola Pere.
Bueno jo crec que tot això esta molt be però que és una tonteria perque la gent ho fa per furrar-se i només pensa en ella i per els demés que els … i això no deuria ser aixins perque la gent també te dret a tenir una mica de seny i no ser tant avariciosa jo he vist alguna de les carreres i només he vist publicitat de cocacola, sony, etc. Tot això esta molt be per els queatre esportistes que hi ha en el món i per gaudir de l’esport jo ho trobu tot molt bonic i crec que la ciutat de Pekin s’ho ha currat molt perque ha reduït molt la contaminació per poder realitzar els jocs olímpics que aixó es mereix una medalla d’or però ho hauríen de fer tot l’any per reduir la contaminació a tot al món. Buno de totes maneres aquest article està bé per saber més coses de les que passen a l’exterior per a nosaltres.
Bueno ja ens veurem adeu
El text que tinc al davant, fa pensar, que els JJOO, han canviat radicalment. Fa uns anys, era una gran trobada mundial entre els millors esportistes de cada país, units per un sol somni… demostrar que cada un d’ells es millor en cada esport. El companyerisme, la solidaritat, el respecte, el joc net… tot s’ha acabat. En aquestes darreres olimpíades, al fer-se a la Xina, a quedat demostrat que tan sols els interessa els diners. Per que organitzar les olimpíades a Beijing? Doncs perquè entre tants milions d’habitants, guanyarien molts mes diners que no en qualsevol altre país. Tenint a molts nens ingressats als hospitals amb els ronyons destrossats a causa d’ingerir llet en mal estat, van decidir tapar-ho, i esperar que les olimpíades acabessin, perquè sortís a la llum.
La meva opinió, es que aquests JJOO 2008, han servit per rentar la cara a un país que no respecta els principis bàsics de la vida.
Jo crec que els Jocs Olimpics estàn molt bé, perquè donen a conèixer les millors cualitats de cada deportiste ja sigui individual o com a grup, no tots el paisos participen, encare que la gran majoria si, entre ells Espanya.
A mi personalment m’agrada molt la organització que hi ha, com per exemple, la presentació de cada participant per paisos, o quan porten la flama Olimpica. Encare que aquet any la flama Olimpica s’ha vist empanyat per la polemica d’una política que encare no entenc. Encare que tinc a la meva memòria l’imatge que vaig veure a la televisió y a alguns medis de com les autoritats tenien que proteguir la flama Olimpica.
També em sembla un gran sacrifici i esforç, tant físic com mentalment el que fan els deportistes per preparar-se durant el quatre anys anteriors a cada joc Olimpic. I no puc imaginar la gran decepció que es tenen que purtar quan no arriben a la seva meta, però si la gran alegria quan guanyen una medalla d’or i senten que són els millors en aquell esport que han escollit.
Ara al haver llegit aquest text m’he interesat més i crec que d’aqui quatre anys quan tornin a fer-les m’interesaré més i estaré més informada.
El text me’l he llegit, però no l’he entes molt bé..
jo no entenc gaire de jocs olimpics, pero per lo que he sentit i he vist penso que els jocs olimpics es un gran aconteixement, perquè tot el món s’ajunta per poder participar en diferents esports, i encara que hi hagi alguna baralla, la majoria de gent s’ho passa be.
Aquest any m’ha agradat molt, perque m’he fixat en la gent que estava alla, perque tots estaven contents, i aplaudin i es una bona senyal 😀 pero la gent que es va enfadar i va cridar als atletes que perdian no tenien gaire clar lo que son els jocs olimpics, encara que no es guanyi han d’estar contents per haver-se presentat i intentar-ho, encara que perdessin al final. La gent que no enten aixo val mes que no miri gaire els jocs olimpics perque tindra una desepcio…
Els paisos que han guanyat medalles han d’estarne orgullosos, i el que no han guanyat també, perque ho han intentat i han hagut de treballar molt. Per exemple espanya no ha tingut moltes medalles aquet any, pero s’hi han esforçat i han fet tot el posiible per intentar aconseguir-ho (com a la final de bàsquet.) Encara que no van guanyar la medalla d’or, van esforsarse molt per aconseguir la de plata i s’ha de reconeixer el seu esforç, igual que amb la resta de països.
Aixo es el que jo penso.:D
Raluca.
Hola de nou. Aquí deixo les meves dos preguntes:
-A quina edat vas començar a entrenar-te per ser ciclista professional?
-Per quin motiu has volgut aquesta professió? Alguna raó en concret?
Fins aviat;)
hola. Aquí tens les mes dos preguntes:
-On vas a conseguir la primera medalla?
-Quina va ser la teva corsa mes dificil?
Fins aviat!! taniia.
El text sobre el ciclista Català Carles Torrent, m’ha semblat molt interessant, i encara més, penso que som privilegiats per poder assistir en una xerrada d’aquest ciclista al nostre IES.
M’agradaria poder preguntar-li les qüestions següents:
– Que sents en el moment abans de començar una cursa tant important, com la dels jocs Olímpics o de qualsevol altre competició?
– Reacciones igual, més lent, o més ràpid, depenent del nivell de la cursa?
– Quan fa que t’aficiona aquest esport? Havies competit en una cursa abans del 2000? En quina/es?
Això és tot. 🙂
sobre el text opino que va haver-hi polèmica, ja que per causes contaminants van dubtar sobre si es feien o no els JJ.OO a Beijing.
El text m’agrada de la manera que està interpretat i escrit, està molt bé.
La veritat es que a mi l’Esport en general m’encanta però no vaig veure gaire sobre aquests jocs, però per Internet ho he pogut mirar.
Ja que tenim la sort de conèixer a un ciclista professional les dues preguntes són aquestes:
– En que penses per arribar a la meta?
– Has tingut alguna caiguda greu?
Doncs espero que estigui bé.
Adéu
Mmm m’he llegit tot , em sembla molt interesant la seva experiencia.
així que tinc unes preguntes per ell:
– Amb quants anys vas agafar la primera bicicleta?
-Quins son els teus oraris d’entrenament?
-Quant vas guanyar la medalla, amb qui vas pensar?
-La teva familia, estava sempre amb tu i et apollava?
-Tas drogat alguna vegada encara que sigui amb una minima quantitat?
En fin ..espero que et serveixin !!:)
adeu peree*