En els jocs olímpics de Mèxic 1968, durant la cerimònia per el lliurament de medalles de la prova dels 200 metres llisos, els atletes americans Tommie Smith i John Carlos, primer i tercer classificats respectivament, varen baixar el cap i aixecaren el puny amb un guant negre mentre sonava l’himme del seu país, com símbol del moviment Black Power i en protesta per les tensions racials que es vivien als Estats Units. Foren expulsats dels jocs, i el seu retorn a casa fou d’allò més desagradable: els tractarem com a delinqüents i foren repudiats durant anys.
Aquest article m’ha sorprès molt.
Es que.. perquè els hi van fer això? perquè siguin negres? I què que siguin negres?!
A mi personalment em sembla molt bé el que van fer aquest dos senyors perquè així de mica en mica convenceríem a la gent de que tots som iguals i el color de la nostra pell no importa.
Em sembla MOLT cruel com els hi van fer tornar a casa.. com si fossin delicuents… aixó és una bestiesa!! que nomñes tenien un color diferent a la pell i prou! no eren deliquents!
En fi… veig que això va passar fa molts anys i que ja s’està fent justícia perquè ara tenim un president negre i m’analegro molt perquè avera si així les persones racistes s’adonen de que són persones normals i no delinquents!!
Senci
Aquests temes del racisme m’indignen molt. Perquè s’ha de tratar diferent a una persona que no té el mateix color de pell?
Jo opino, que les persones que són de diferent color de pell tenen tan dret com nosaltres a participar en qualsevol activitat, encara que sigui uns jocs olímpics que són a nivell mundial.
Aquests senyors el que van fer va ser un gest, que per a la meva opinió, va ser admirable. Va ser com cridar a tot el món: Si, sóc negre. I què?. Jo estic molt orgullosa de que ara per ara, la gent ja no actuï com van actuar els dels jocs olímpics perquè ara de mica en mica, la gent comença a respectar a les altres persones encara que no tinguin el mateix color de pell i això és magnífic. I actualment, tenim una prova de que el món ja no és tant raciste: Obama és president d’Estats Units i és de color. Així que, enorabona, perquè el món ja no és racista!
-Miriam
Aquesta notícia la trobo bona, ja es parla d’un tema molt polemic en molts espectes, política, mon del treball, esports, etc.
Els negres, son igual o més bons físicament que un blanc, vull dir que per ser de color poden guanyar, a més, tenen la mateixa intel·ligencia que tots es demostra amb el cas d’Obama, es pot dir que avui en dia no hi ha tant racisme com abans, pero encara persiteix en el segle que estem.
Pregunta:
No se perquè baixen el cap.
Res més a dir.
En el 1968 el Black Power era un grup social discriminat i infravalorat com qualsevol que ens podem trobar durant tot el llarg de la història.
Com diu la notícia “Foren expulsats dels jocs, i el seu retorn a casa fou d’allò més desagradable: els tractarem com a delinqüents i foren repudiats durant anys.” No crec normal, després de lluita per la seva dignitat com a un ésser humà més, que la seva família, el seu país els desonrresin de tal manera tractant-los de delinqüents. La seva expulsió dels jocs olímpics em sembla bé i malament. Per molt que es lluitin per uns drets, s’han de mantenir uns límits, i a una concentració mundial i que forma la pau com els jocs olímpics no es pot fer una cosa així. En el fons també em sembla just que es manifestin i lluitin per els seus drets, però hi han moments per fer-ho, i altres que no són els més indicats.
En la meva opinió allà es on van fallar, però de totes maneres jo els agués apollat en la seva lluita contra aquest racisme que no porta enlloc, ni deixa avançar l’humanitat capa el bon camí.
Sirka
Jo, el que penso és que el que va passar va ser, que als Americans els hi va fer ràbia que els guanyadors no fossin del seu país, fossin negres, i a sobre ho reivindiquessin en públic.
És molt normal que quan sona el seu imne facin un simbol respecte a això ja que evidentment s’hi senten identificats.
Llavors, penso que no és just que els privin del seu triomf quan s’han esforçat al màxim per aconsguir-lo i encara menys que els prohibeixin participar en els alres jocs.
M’alegro de que ara per ara puguin guanyar blancs, xinesos, negres… ja que tots som persones, tots som iguals amb les nostres caracterísitques pròpies, i ningú ha de ser discriminat.
MARIA
Aquest comentari és realment interessant.
Penso que els dos atletes professionals només volien expresar els seus sentiments i els seus pensaments sobre les diferents raçes del món.
Però els Americans van reaccionar amb molta frustració i amb un comportament irracional.
Les famílies de Tommies Smith i de John Carlos tampoc van entendre aquell comportament.
I és que ells només, volien fer entendre a qualsevol altre raça que tots els atletes poden obtenir una victòria, que el color i la cultura no tenen cap importancia en un moment tan important com guanyar, després d’haver-te esforçat durant molt de temps.
Els anys han passat, i ara m’alegro que cada quatre anys, en uns jocs tan importants com aquests tots els atletes els tractin per igual.