Quan ens endinsem en el món de l’entrenament esportiu, en qualsevol dels seus nivells, topem amb la clàssica problemàtica de la valoració de les càrregues a aplicar. La càrrega de l’entrenament ens ve determinada per dos paràmetres claus: el volum i la intensitat, i, evidentment, per la forma de conjugar-los. Sovint, quan es planifiquen entrenaments amb atletes de baix nivell, es parteix d’una premissa errònia: “A més hores d’entrenament, millors resultats esportius”. Aquesta afirmació té una validesa caduca, doncs si bé en els primers mesos, o fins i tot anys, el fet d’aplicar al cos una quantitat d’entrenament a la qual no està habituat provoca una agressió i posterior millora del rendiment esportiu, aquest progrés es veu estancat a causa de diversos factors, com l’adaptació del cos a les càrregues aplicades, la impossibilitat d’incrementar el volum d’entrenament, les limitacions del cos en l’assimilació de determinats volums… Per tant, si bé el fet d’augmentar el volum d’entrenament és un estímul a tenir en compte, l’oblit de la intensitat de treball ens condueix al fracàs esportiu a curt o mig termini. A més, si som capaços d’utilitzar la relació entre volum i intensitat de forma adequada es podran reduir en gran mesura les hores d’entrenament assolint fins i tot millors resultats esportius. Evidentment, les característiques pròpies de l’esport en el qual estem entrenant ens marcaran la prioritat del que sovint anomenem entrenaments de quantitat i de qualitat, o dit d’una altre manera, amb prevalença del volum o de la intensitat, però fins i tot en els casos en els que el volum de treball sembla l’únic element a considerar, com en maratons, triatlons, curses d’alta muntanya… la qualitat de l’entrenament, els entrenaments fraccionats a intensitats de competició, és el que ens determinarà l’èxit final de la competició.
Personalment considero que en els aquells casos en els que després d’anys d’entrenament el seu rendiment esportiu no millora, o fins i tot amb aquells atletes que disposen d’un reduït nombre d’hores d’entrenament, caldria reordenar la seva planificació cap a la prioritat de la qualitat, aprenent a jugar amb la intensitat, el volum i la recuperació. Cal doncs, eliminar l’entrenament inútil, evitem perdre el temps.
És clar que la qualitat de l’entrenament és més important per a obtenir uns bons resultats, i que aquest ha de ser gradual, però la quantitat també juga un paper important. De què serveix regular la intensitat i aplicar-s’hi bé, si no entrenes el temps suficient perquè el teu cos s’adapti i millori? Així doncs, estic completament d’acord amb l’article: la relació entre el volum i la intensitat és essencial per progressar esportivament o continuar amb el nivell assolit.
Mai ens hem de confondre quan ens diuen que si entrenem més hores, millorarem les nostres capacitats esportives. La millora del rendiment no només consta de les hores (volum), sinó que també depèn de la intensitat en que realitzes qualsevol esport. Una de les coses que pot fer una millora progressiva és fer una planificació on si puguin trobar diferents activitats, exercicis…
També quan volem entrenar hem de tenir en compta el volum i la intensitat en que és realitzat. Si nosaltres fem un accés exerciu de l’entrenament sense variar aquest dos conceptes, no hi hauria una progressivitat i sempre estaríem fen el mateix, el nostre cos no s’adaptaria a carreges més elevades…
El que hem d’evitar es que s’hi durant un temps no practiques esport, no pots començar un altre cop amb el màxim esport possibles, sinó que has d’anar intoduint la intensitat i el volum de l’entrenament a poc a poc
Jo, encara que tinc una mínima noció del tema, per lo que he llegit en aquest article considero que s’ha de vigilar amb el tema de l’entrenament perquè duu a terme un entrenament que no et serveixi de res que només et perjudiqui a curt termini no servirà de res.
Per això s’ha de vigilar amb els temes de volum i freqüència i s’ha de saber-los compaginar d’una manera encertada i no fer entrenaments de molt volum sense tenir en compte la freqüència i també s’ha de pensar en els períodes de descans que tots els esportistes ho necessiten.
.AmeLia
Evidentment jo escolliria la qualitat abans que la quantitat, ja que com dius en l’última frase “cal eliminar l’entrenament inutil”, però sempre que es faci previament un bon entrenament encara que sigui curt, pero també hem d’intentar millorar més amb hores d’entrenament, ja que si no estas acostumat a fer esport et costarà agafar el ritme desitjat, per tant no ens hem de confiar en dir que val mes la qualitat que la quantitat, aquesta frase es correcta sempre que es tingui present l’esforç que calgui per cadascú. Sempre les coses s’han d’intentar fer el màxim de bé possible, i parlant d’esport, per aconseguir-ho es necessita un bon entrenament encara que aixo comporti mes hores desitjades d’entrenament. Amb això vull dir que estic d’acord amb aquest article sempre que es tinguin present les dues parts a la mesura correcta.
Molt sovint ens fem la pregunta de QUANTITAT O QUALITAT?, i segurament la majoria de persones que s’han fet aquesta pregunta han escollit la opció de qualitat.
Jo crec que és molt millor la qualitat, ja que la quantitat no es fonamental. Nosaltres podem millorar el nostre rendiment físic mitjançant uns determinats exercissis realitzats de manera correcte i adequada a la nostre condició física, sense la necessitat de realitzar aquest exercicis amb molta quantitat. La quantitat la podríem definir com a volum i intensitat, que no sempre cal que siguin elevats.
Amb molta quantitat podem arribar a l’adaptació, cosa que faria que el nostre rendiment ja no millores més , en canvi, si realitzem uns certs exercissis de qualitat i el seguim regularment podem obtenir molts més bons resultats.
En resum, puc dir que la qualitat ens donaria lloc a uns resultats adequats i ajustats als nostres objectius, sense la necessitat de molta quantitat.
No cal respondre a la pregunta del títol, ja que és obvi que qualsevol persona aspira sempre a la qualitat de l’esport que es practiqui, sigui un esport col·lectiu o individual.
La pràctica en quantitat d’un esport per la creença que pugui ajudar a l’evolució de l’esportista és errònia, ja que si l’esportista en qüestió, no hi està habituat pot ser fins hi tot perjudicial, creant una agressió i provocant que la millora trigui a ser visible.
S’ha d’intentar imposar una càrrega equilibrada del volum i la quantitat. Tampoc es pot aplicar com a norma a tots els esports el mateix equilibri entre aquests perquè tots tenen un volum i intensitat de treball diferents per a poder aconseguir els màxims resultats i millores. Si fem que el cos s’acostumi a una quantitat regular de treball podria provocar l’adaptació a aquest. També cal conèixer bé les capacitats de l’esportista o de l’equip, en cas que sigui entrenament individual, de l’entorn, els aspectes a millorar, etc.
S’hauria d’intentar combinar de la millor manera possible la intensitat, el volum i la recuperació per a l’esportista dintre de l’esport que es practiqui si de debò es volen aconseguir els objectius de l’entrenament.
Sento no comentar fins ara, però vull fer saber que fa setmanes que vaig llegir l’article QUANTITAT O QUALITAT. M’agrada parlar d’aquests aspectes i es ben veritat. Perquè algú que practica qualsevol tipus d’esport en alguns moments es pot sentir atret pel tema.
Aquest cap de setmana hem jugat contra un equip nou, un equip que anteriorment no havia jugat en cap categoria ni en cap camp de futbol. Hem guanyat a domicili 0-13. En aquesta temporada nosaltres anem quasi líders, però no fa gaire temps ( només quatre temporades ) estàvem en la mateixa situació. Ara, en la nostre pell sabem quina es la diferència entre jugar amb un equip bo i un equip inferior. Sabem que la constància en els entrenaments és la millor manera d’assolir un bon rendiment als partits. Sabem que si entrenem dos dies a la setmana, s’ha de repartir treball físic amb tocar pilota. Sabem que si deixem de fer esport ens perjudica tant a l’hora de jugar els partits com a la nostra salut. Potser perjudicar no seria la paraula, sinó que desmillora. Està clar que 13 gols en un partit són bastants. Però puc assegurar que gols amb qualitat en van ser pocs. Perquè? Jo crec que quan jugues amb un equip inferior, et pot perjudicar a l’hora de voler fer un bon partit. Perquè no pots jugar com desitges i has d’anar una mica “ al seu ritme “. En canvi, quan jugues amb un equip superior, t’has d’esforçar molt més a l’hora de voler marcar i la quantitat de gols no pot ser tan gran com els anteriors pel fet que el nivell de qualitat està bastant igualat. Com va ser el cas del partit contra el Bàscara. El resultat va ser un empat però es va poder fer un partit amb ganes de tocar la pilota i de demostrar que després de 4 anys d’esforç es pot aconseguir millorar.
Més que res volia posar algun exemple, relacionat amb l’esport que practico del comentari que ens has deixat. I tornant a la frase : Quantitat o qualitat; vull comentar que la qualitat en qualsevol tipus d’esport és essencial sempre que estigui dosificada amb una quantitat adequada. I que vull dir amb això? Que quan segueixes un entrenament planificat i al cap del temps no hi ha resultats eficaços, ni cap mena d’efectes que esperaves : Cal fer un canvi!
S’hauria de fer altra vegada una nova planificació de l’entrenament. Està clar que dissenyar un entrenament basat en la intensitat i la quantitat ens conduirà al fracàs total. Igual que un entrenament basat en el volum i la qualitat. És evident que hem de trobar el terme mig, l’equilibri. Aquell entremig en que les hores estiguin compensades en el tipus d’exercicis i que al llarg del temps notem uns canvis eficaços i saludables per el nostre cos i per l’esport que practiquem.
Pere, no he marcat aquest cap de setmana però et puc ben dir que si els de la Sexta m’haguessin comptat els km recorreguts haurien estat bastants. Només he pogut anar un dia aquesta setmana a entreno per diverses raons i fa setmanes que no hi anava. I et puc ben assegurar que necessito constància en físic i pilota..Necessito tan la dosi de volum com la d’intensitat!