Tot i que el concepte d’Educació Física és relativament modern, l’activitat física com a mitjà de formació de la persona es remunta fins als orígens de l’home, essent les civilitzacions pre-helèniques les que la sistematitzen a la recerca d’un fi. L’evolució de les pràctiques físiques fins a l’actualitat ens ha deixat com a llegat un seguit de termes utilitzats erròniament com a sinònims. Així, activitat física, educació física, esport i gimnàs són emprats indiscriminadament fent referència a qualsevol pràctica amb implicacions físiques. Aquest fet no deixaria de ser anecdòtic si no fos per la utilització, sovint despectiva, que es fa del mot gimnàs referint-se a l’educació física. Si bé és cert que durant molts anys l’educació física que s’impartia a les escoles i instituts no deixava de ser l’aplicació de la gimnàstica sueca, amb taules uniformes, formacions, alineacions, moviments analítics…, amb un marcat caire militar; actualment, l’educació física que s’imparteix als nostres centres escolars dista molt d’aquell element d’afirmació del règim franquista.
Sovint, ens trobem amb pares d’alumnes que prioritzen, per damunt de tot, el rendiment acadèmic que el seu fill assoleix en les àrees anomenades instrumentals (matemàtiques i llengües), establint una jerarquització del currículum, essent les àrees de menor reconeixement aquelles amb predomini del treball procedimental. Malauradament, retornen a la disgregació del cos i de la ment, talment com a l’Edat Mitjana, com si l’intel·lecte fos la part transcendental que cal salvar, i el cos físic el pecat que cal sotmetre. S’obliden que el cos és una unitat indissoluble, i que, per tant, totes les vies educatives són necessàries. Així doncs, els objectius de l’educació física actual van molt més enllà de la simple ocupació del temps d’oci i recreació, del moment catàrtic d’alliberar tensions, o fins i tot de la millora de la condició física dels alumnes; l’educació física persegueix educar el moviment i, sobretot, a través del moviment, sense oblidar aspectes socialitzadors, culturals, d’afirmació personal, higiènics, salutífers…
Potser, caldria reflexionar sobre el que ens deia J.J.Rousseau a L’Emile o de l’educació: “…els nostres primers mestres de filosofia són els peus, les mans, els ulls. Substituir tot això per llibres no és pas ensenyar-nos a raonar, és ensenyar-nos a utilitzar la raó dels altres; és ensenyar-nos a creure molt, i a no saber mai res…”
Pel que fa al tema de la confusió entre gimnàs i educació física m’agradaria poder comentar el següent:
En primer lloc, és cert que hi ha una amplia confusió entre els conceptes d’educació física i gimnàs per part de la majoria de la societat. Llavors, de forma diària, aquesta mateixa assignatura (educació física) és nombrada de diverses formes, amb diversos conceptes, com si aquests tinguessin el mateix significat, sens que això sigui així i la diferència entre ells sigui molt àmplia. Així doncs, crec que en aquest sentit, s’haurien d’invertir campanyes per tal de fer veure a la societat actual l’error lingüístic, com molts errors que els catalanoparlants porten a terme en la seva pròpia llengua avui en dia, que estan cometent.
En segon lloc, i entrant ja en el camp de la filosofia, ben cert és el que diu J.J.Rousseau; les primeres sensacions, els primers estímuls els captem per mitjà dels nostres sentits, físicament; llavors, és important l’existència d’una assignatura que pugui fer desenvolupar aquestes capacitats que l’ésser humà posseeix, i no es basi únicament en la creença racional, que moltes vegades pot ésser que no es tracti de saber. Llavors, aquest és el camp (desenvolupamnt físic) del qual s’ocupa l’educació física, que junt amb la cultura i altres aspectes és molt important per a un bon desenvolupamnt dels nostres infants i dels joves.
Finalment, l’educació física és una assignatura molt important pel bon desenvolupament dels nostres descendents, la qual no hem de confondre amb altres activitats, com el gimnàs, que no hi tenen res a veure.
Pel que fa al tema de la confusió entre gimnàs i educació física m’agradaria poder comentar el següent:
En primer lloc, és cert que hi ha una amplia confusió entre els conceptes d’educació física i gimnàs per part de la majoria de la societat. Llavors, de forma diària, aquesta mateixa assignatura (educació física) és nombrada de diverses formes, amb diversos conceptes, com si aquests tinguessin el mateix significat, sens que això sigui així i la diferència entre ells sigui molt àmplia. Així doncs, crec que en aquest sentit, s’haurien d’invertir campanyes per tal de fer veure a la societat actual l’error lingüístic, com molts errors que els catalanoparlants porten a terme en la seva pròpia llengua avui en dia, que estan cometent.
En segon lloc, i entrant ja en el camp de la filosofia, ben cert és el que diu J.J.Rousseau; les primeres sensacions, els primers estímuls els captem per mitjà dels nostres sentits, físicament; llavors, és important l’existència d’una assignatura que pugui fer desenvolupar aquestes capacitats que l’ésser humà posseeix, i no es basi únicament en la creença racional, que moltes vegades pot ésser que no es tracti de saber. Llavors, aquest és el camp (desenvolupamnt físic) del qual s’ocupa l’educació física, que junt amb la cultura i altres aspectes és molt important per a un bon desenvolupamnt dels nostres infants i dels joves.
Finalment, l’educació física és una assignatura molt important pel bon desenvolupament dels nostres descendents, la qual no hem de confondre amb altres activitats, com el gimnàs, que no hi tenen res a veure.