L’ocell prodigiós és un espectacle inspirat en el mite de l’au Fènix, amb música del ballet L’ocell de foc d’Stravinski, en una adaptació per a piano i electroacústica.
El cèlebre compositor rus Ígor Stravinsky
L’argument
L’ocell Fènix s’ha fet vell i ja no pot volar, ha perdut totes les seves plomes i presenta un aspecte humà. És un ocell màgic, un ocell de foc que necessita renéixer per tal de recuperar les seves ales i poder guiar el sol perquè no es perdi en l’horitzó.
Cada 500 anys l’au Fènix baixa al jardí on posa un ou que custodia amb recel, doncs és tota la seva esperança. Espera impacient fins que es trenqui, però aquest moment mai no arriba… Un dia però, l’aleteig d’una alegre papallona el distreu, i deixa tot sol el seu niu.
Ben a prop d’allà l’aparició d’una serp afamada amenaçarà l’ou i tota l’esperança de l’ocell prodigiós…
La música d’Stravinsky
Stravinsky va crear una música brillant per a orquestra.
Anomenat el Picasso de la música, considerat un dels músics més importants del segle XX, va trencar els esquemes de l’època creant una nova manera de fer música que va sorprendre i, fins i tot escandalitzar, en el seu moment. Va passar per diverses etapes compositives molt variades. Les seves obres més apreciades són, precisament, les que va compondre per als ballets de Diaghilev: La consagració de la primavera, Petrushka i L’ocell de foc.
Stravinsky per Pablo Picasso.
L’adaptació per a l’espectacle
Com dèiem, a partir d’una selecció del ballet transcrita per a piano per Agosti, se n’ha extret alguns dels números musicals més significatius de l’obra.
L’electroacústica dota a la versió d’una major riquesa instrumental per a crear o recrear els ambients sonors de caire màgic tan propis de l’0bra.
La brillant orquestració d’Stravinsky per a la dansa infernal.