L’Elisir d’amore

L’òpera és un gènere musical i dramàtic. Una mena de teatre on els actors són a la vegada cantants professionals, els quals són acompanyats per una orquestra. Generalment, els diàlegs i les seves intervencions són cantades.

L’elisir d’amore és una òpera còmica del compositor italià Gaetano Donizetti.

El compositor italià Gaetano Donizetti.

L’acció trancorre en un modest poble de camp a Itàlia. Hi tenim dos protagonistes principals:

  • En Nemorino (veu de tenor): és un noi molt humil i senzill, té pocs estudis però és una molt bona i íntegra persona. Està enamorat d’Adina i li va al darrere.
  • L’Adina (veu de soprano): és una noia espavilada, de bona família i amb estudis. Té molts pretendents però li agrada en Nemorino, tot i fer-se la interessant.

Al poble hi arriba un dia un venedor de beuratges màgics i miraculosos que ho curen tot o, gairebé, tot. En Nemorino, desesperat per la indiferència de l’Adina li compra al xarlatà Dulcamara una pòcima que, suposadament, enamora a qualsevol noia en veure a qui se l’hagi pres. Això sí, l’efecte, suposadament, té inici al dia següent de prendre’l (perquè tal i com diu el mateix Dulcamara així li dona temps per sortir corrents del lloc). En realitat, l’exilir conté, simplement, vi.

Alguns fragments de l’obra.

L’Obertura de L’Elisir d’Amore:

Imatge de previsualització de YouTube

Esulti pur la barbara (duo entre Nemorino i Adina) :

Imatge de previsualització de YouTube

Una furtiva lacrima (el moment més conegut i inspirat de l’obra):

Imatge de previsualització de YouTube
Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Bitàcola. Un quadern d’instruments electrònics.

El web de Caixafòrum ens presenta resumidament aquest espectacle: “Un submarí perdut en la immensitat de l’oceà necessita reiniciar tots els sistemes de navegació per poder tornar a casa seva. Per aconseguir-ho, la tripulació haurà de seguir les instruccions de Bitàcola, un quadern musical”.

Alguns dels peculiars instruments que podrem veure i escoltar són:

Ewi:

Imatge de previsualització de YouTube

Octopad:

Imatge de previsualització de YouTube

Theremin:

Imatge de previsualització de YouTube

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Robots músics

Us deixo una bateria de vídeos del youtube amb robots que toquen i màquines que fan música aleatòriament a partir, sobretot, del moviment de bales que inicialment són accionades i que, a partir del seu va i ve, creen música.

El violinista

Imatge de previsualització de YouTube

 

El trompetista

Imatge de previsualització de YouTube

 

El pianista

Imatge de previsualització de YouTube

 

Pianista, bateria i…

Imatge de previsualització de YouTube

 

Quartet de vent de metall i bateria

Imatge de previsualització de YouTube

 

Banda de rock

Imatge de previsualització de YouTube

 

Live in concert

Imatge de previsualització de YouTube

 

La màquina de bales

Imatge de previsualització de YouTube

 

Una altra màquina de bales

Imatge de previsualització de YouTube

 

Més màquines de bales

Imatge de previsualització de YouTube

 

Múltiple guitarra

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El retablo de Maese Pedro i altres músiques inspirades en El Quixot

El retablo de Maese Pedro

És un teatre de titelles o una òpera de cambra basada en un episodi de la cèlebre novel·la El Quixot, de Miguel de Cervantes, concretament, en els capítols 25 i 26. Manuel de Falla va ser el seu compositor, així com l’autor de l’adaptació del llibret de l’obra teatral i musical.

Manuel de Falla (1876-1946)

falla

Manuel de Falla ha estat un dels músics espanyols més importants del segle XX. Juntament amb Enric Granados i Isaac Albéniz conformen l’anomenada trilogia de la música nacionalista espanyola. La música popular i tradicional hispànica marca profundament la seva obra, amb gran influència dels corrents impressionistes francesos i avantguardistes europeus.

Obres inspirades en El Quixot

Són moltes les obres inspirades en El Quixot. Totes elles amb més o menys inspiració. La seva importància cabdal i la seva popularitat ha inspirat des d’òperes o cançons a ballets o poemes simfònics.

fondoquijote

Clica i accedeix a l’article El Quijote en la ópera

 

Don Quixot, òpera de Massenet

Imatge de previsualització de YouTube

 

Don Quixot, ballet de Minkus

Imatge de previsualització de YouTube

 

Don Quixot, poema simfònic de Richard Strauss

Imatge de previsualització de YouTube

 

El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Els ocells en la música.

Des de temps remots els humans ens hem fixat en el cant dels ocells. Els hem imitat per atreure’ls i caçar-los. Posteriorment hem admirat el seu cant. Alguns els engabiem i fem amb ells concursos de cant. Els compositors també han emprat les seves habilitats com a font d’inspiració i, fins i tot, n’hi ha que les han estudiat amb profunditat.

Clément Janequin (c. 1485 – 1558)

clement-janequin

Fou un compositor i cantant del renaixement. Va ser un dels més famosos compositors de les cançons populars de la seva època. Algunes de les seves composicions destaquen per la seva originalitat i per la forma tan aconseguida d’imitar els sons d’elements naturals i de diferents conflictes humans (batalles, caceres…) mitjançant la tècnica de la polifonia.

Le chant des oisseaux (El cant dels ocells)

Imatge de previsualització de YouTube

 

Le chant de l’allouette (El cant de l’alosa)

Imatge de previsualització de YouTube

 

Antonio Vivaldi (1648-1741)

Vivaldi

Compositor, violinista, empresari i sacerdot catòlic. Fou un dels compositors del barroc més importants i màxim representant del seu estil a Itàlia. La seva obra és molt abundant: concerts, òperes, música de cambra, obres religioses… Avui en dia és conegut especialment pels seus concerts, de gran bellesa. En destaca un per a flauta travessera i orquestra.

Concert per a flauta i orquestra op.10 nº3 “Il cardelino” (La cadernera)

Imatge de previsualització de YouTube

 

Olivier Messiaen (1908-1992)

messiaen

Compositor i ornitòleg francès. Ha estat un dels músics francesos més influents de la segona meitat del segle XX. Destaquen les seves obres de temàtica religiosa i la recerca de noves sonoritats implementant-se en la tradició clàssica de l’orquestra simfònica.

La natura fou un dels elements que més el van inspirar i, els ocells, motiu de profund estudi. D’ells en deia que són els millors músics. Va escriure molta música imitant els seus cants. Feia sovint caminades pels boscos i nombrosos viatges a fi de conèixer-ne més i millor.

Messiaen ens explica el cant d’alguns ocells

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

La merla de Messiaen en comparació al seu cant

Imatge de previsualització de YouTube

La merla negra (1952)

Imatge de previsualització de YouTube

El despertar dels ocells (1953)

Imatge de previsualització de YouTube

Ocells exòtics (1956)

Imatge de previsualització de YouTube

Catàleg d’ocells (1958)

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

L’ocell prodigiós

L’ocell prodigiós és un espectacle inspirat en el mite de l’au Fènix, amb música del ballet L’ocell de foc d’Stravinski, en una adaptació per a piano i electroacústica.

Igor Stravinsky

El cèlebre compositor rus Ígor Stravinsky

 

L’argument

L’ocell Fènix s’ha fet vell i ja no pot volar, ha perdut totes les seves plomes i presenta un aspecte humà. És un ocell màgic, un ocell de foc que necessita renéixer per tal de recuperar les seves ales i poder guiar el sol perquè no es perdi en l’horitzó.

Cada 500 anys l’au Fènix baixa al jardí on posa un ou que custodia amb recel, doncs és tota la seva esperança. Espera impacient fins que es trenqui, però aquest moment mai no arriba… Un dia però, l’aleteig d’una alegre papallona el distreu, i deixa tot sol el seu niu.

Ben a prop d’allà l’aparició d’una serp afamada amenaçarà l’ou i tota l’esperança de l’ocell prodigiós…

 

La música d’Stravinsky

Stravinsky va crear una música brillant per a orquestra.

Anomenat el Picasso de la música, considerat un dels músics més importants del segle XX, va trencar els esquemes de l’època creant una nova manera de fer música que va sorprendre i, fins i tot escandalitzar, en el seu moment. Va passar per diverses etapes compositives molt variades. Les seves obres més apreciades són, precisament, les que va compondre per als ballets de Diaghilev: La consagració de la primavera, Petrushka i L’ocell de foc.

Stravinsky per Pablo Picasso.

Stravinsky per Pablo Picasso.

 

L’adaptació per a l’espectacle

Com dèiem, a partir d’una selecció del ballet transcrita per a piano per Agosti, se n’ha extret alguns dels números musicals més significatius de l’obra.

 

L’electroacústica dota a la versió d’una major riquesa instrumental per a crear o recrear els ambients sonors de caire màgic tan propis de l’0bra.

 

La brillant orquestració d’Stravinsky per a la dansa infernal.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La dansa al llarg de la història

La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos. Es fa servir bé com a forma d’expressió, bé com a interacció social, o bé pot estar present en actes espirituals o en altres tipus d’actuacions artístiques. L’ésser humà va aprendre a ballar abans que a parlar. Juntament amb el teatre i la música, la dansa és una de les tres arts escèniques que existeixen des de l’antiguitat.

Prehistòria

Els humans més primitius devien acompanyar els seus rituals amb algun tipus de moviment rítmic que es podria considerar un ball o dansa, que podia ser de molt elemental a molt ric i sofisticat.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Edat antiga

Va ser en l’antiga Grècia un dels primers llocs on la dansa, conjuntament amb la música i la poesia, va ser considerada un art anomenat mousiké, l’art de les muses.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Edat mitjana

A Europa, a l’edat mitjana, es feien balls en ocasions importants. A les corts aristocràtiques, es van donar les «danses baixes», anomenades així perquè arrossegaven els peus, de les quals es té poca constància. Van ser més importants les danses populars, de tipus folklòric, com la cercavila i la faràndula.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Edat moderna

Al Renaixement europeu, la dansa va recuperar importància a les corts d’alguns països. En aquesta època, es van escriure els primers tractats sobre dansa que avui es conserven.

Al segle XIX, va néixer el ballet imperial, amb el qual la dansa clàssica va viure el seu moment de màxima esplendor. Dels Ballets Russes sorgiria el gran ballarí Nijinski, que paral·lelament amb Isadora Duncan, obririen la porta de la dansa moderna, que posteriorment i gràcies a Martha Graham evolucionaria en la dansa contemporània.

Font dels textos: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dansa

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Instruments musicals i minerals

El ferro, el coure, el bronze o l’argent són minerals amb els quals es construeix molts instruments musicals. Alguns són de molt coneguts i formen part de l’orquestra simfònica, la banda de música o bé la cobla.

Amb una petita selecció de de vídeos coneixerem alguns d’aquests instruments.

 

Quintet de metall

The pink panter (Henry Mancini)

Un tema molt conegut que coneixereu de seguida interpretat per un quintet de vent de metall: dues trompetes, una trompa, un trombó, una tuba i una bateria que, tot i no ser el seu element principal també té algun component metàlic.

Imatge de previsualització de YouTube

 

La celesta

És un piano? No, és una celesta!!

Les tecles percuteixen plaques metàliques produïnt una sonoritat molt agradable i característica. Txaikovski li va dedicar una coneguda melodia en el seu ballet més famós.

El trencanous (Txaikovski)

Imatge de previsualització de YouTube

 

El carilló

De nou un teclat però que ara acciona cordes que percutiran un conjunt de campanes (un mínim de 23), cadascuna de les quals correspon a una nota. Algunes esglèsies importants tenen aquest curiós instrument, de vegades s’hi fan concerts, per exemple, a la catedral de Barcelona. A continuació escoltem un tema molt famós i romàntic del segle XX.

Bésame mucho (Consuelito Velázquez)

Imatge de previsualització de YouTube

El gamelan

Es tracta d’un conjunt instrumental considerat com a un únic instrument. És propi d’algunes illes de l’arxipièlag d’Indonèsia, on cada poble té la seva pròpia orquestra de gamelan. Al Museu de la Música de Barcelona n’hi ha un i s’hi fan tallers d’allò més interessants. Tot seguit veurem un grup que en toca un, tots vestits a la manera tradicional, a l’igual que les ballarines.

Dansa balinesa tradicional

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Música màquina total

Normalment la música es fa amb màquines, que són els instruments musicals. N’hi ha de més complexos i n’hi ha de menys. N’hi ha que utilitzen l’electricitat i n’hi ha que no. També hi ha música que imita alguna màquina, de més o menys complexa, i també hi ha música que utilitza màquines de més  o menys complexes per a crear una composició.

Anem a conèixer tres obres molt diferents i que recreen situacions també molt diferents.

Pacific 231. Arthur Honegger.

Si tanquèssim els ulls per escoltar aquesta música, què ens imaginem?

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Film de Jean Mitry, de l’any 1949.

 

Honegger va escriure aquesta música el 1923, li fascinaven les màquines i més concretament les locomotores. Ell mateix ens explica sobre la seva composició:

A Pacific 231 no he intentat imitar el so d’una maquina sinó més bé expressar en termes de música una impressió visual i un plaer físic. La peça s’obre amb una contemplació objectiva, la respiració tranquil·la de la maquina en repòs, l’esforç en arrancar, la velocitat que augmenta gradualment –arribant al líric i tanmateix patètic estat d’un veloç tren, 300 tones de pes, tronant en mig de la nit a un quilòmetre i mig per minut. El tema de la meva composició és una maquina del tipus Pacific número 231, usada per a cargues pesades i construïda per a molta velocitat.

 

La màquina d’escriure. Leroy Anderson.

Leroy Anderson ha estat un dels músics estadounidencs més importants del segle XX. Autor de composicions molt originals com la que tot seguit coneixerem. El seu “Rellotge sincopat” és una altra mostra del seu talent creatiu però en la Màquina d’escriure fa el més difícil i usa la màquina com un autèntic instrument solista amb l’acompanyament de l’orquestra. El famós còmic Jerry Lewis va popularitzar l’obra en la pel·lícula “Lío en los grandes almacenes”.

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Helicòpters i quartet de cordes. Karlheinz Stockhaussen.

Es tracta d’una de les composicions més extravagants del segle XX. Va ser estrenada l’any 1995. Es necessiten quatre helicòpters on pugen per separat en cadascun d’ells els components d’un quartet de cordes, amb el seu instrument, és clar. Un metrònom serà l’element que els sincronitzarà mentre sobrevolen al voltant de la sala de concerts, on els oïents apreciaran la música amb el rerefons dels motors gràcies als altaveus que recullen la “celestial” música interpretada en rigurós directe. Com a espectadors gaudiran de les imatges transmeses amb vídeo senyal. Per la complexitat i el cost d’interpretar aquesta obra es fa en poques ocasions.

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Màquina de bales. Martin Molin de Wintergatan.

 

El constructor Wintergatan és el creador d’aquesta màquina musical realitzades amb 2.000 bales.

 

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

La cobla

La cobla és un grup instrumental, una petita orquestra, formada per 11 músics que toquen 12 instruments:

1 Flabiol i 1 Tamborí (els toca la mateixa persona)

2 Tibles

2 Tenores

2 Trompetes (o cornetins)

1 Trombó de pistons

2 Fiscorns

1 Contrabaix

cobla

La cobla normalment interpreta sardanes, la dansa nacional de Catalunya, però també interpreta altres balls populars i, en els darrers anys, també ha entrat en altres àmbits de la música, com el rock, el jazz o la música simfònica.

 

En aquest vídeo sonen fragments de les següents sardanes de David Puertas: La sardana de la sardina, Sant Pere i Sant Pau, 102 punt 8, Rotllana dolça, De moment 50.

Enregistrat a Santa Oliva el 27 d’agost de 2010 amb la Cobla Catània de Vilafranca del Penedés.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Cobla 2.0 al Palau de la Música Catalana:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/COBLA-20-PALAU-DE-LA-MUSICA/video/4447711/

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari