La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos. Es fa servir bé com a forma d’expressió, bé com a interacció social, o bé pot estar present en actes espirituals o en altres tipus d’actuacions artístiques. L’ésser humà va aprendre a ballar abans que a parlar. Juntament amb el teatre i la música, la dansa és una de les tres arts escèniques que existeixen des de l’antiguitat.
Prehistòria
Els humans més primitius devien acompanyar els seus rituals amb algun tipus de moviment rítmic que es podria considerar un ball o dansa, que podia ser de molt elemental a molt ric i sofisticat.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WHWBMvaJ3fo[/youtube]
Edat antiga
Va ser en l’antiga Grècia un dels primers llocs on la dansa, conjuntament amb la música i la poesia, va ser considerada un art anomenat mousiké, l’art de les muses.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TWcpkAOaHB4[/youtube]
Edat mitjana
A Europa, a l’edat mitjana, es feien balls en ocasions importants. A les corts aristocràtiques, es van donar les «danses baixes», anomenades així perquè arrossegaven els peus, de les quals es té poca constància. Van ser més importants les danses populars, de tipus folklòric, com la cercavila i la faràndula.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7vqbwBP2meY[/youtube]
Edat moderna
Al Renaixement europeu, la dansa va recuperar importància a les corts d’alguns països. En aquesta època, es van escriure els primers tractats sobre dansa que avui es conserven.
Al segle XIX, va néixer el ballet imperial, amb el qual la dansa clàssica va viure el seu moment de màxima esplendor. Dels Ballets Russes sorgiria el gran ballarí Nijinski, que paral·lelament amb Isadora Duncan, obririen la porta de la dansa moderna, que posteriorment i gràcies a Martha Graham evolucionaria en la dansa contemporània.
Font dels textos: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dansa