Normalment la música es fa amb màquines, que són els instruments musicals. N’hi ha de més complexos i n’hi ha de menys. N’hi ha que utilitzen l’electricitat i n’hi ha que no. També hi ha música que imita alguna màquina, de més o menys complexa, i també hi ha música que utilitza màquines de més o menys complexes per a crear una composició.
Anem a conèixer tres obres molt diferents i que recreen situacions també molt diferents.
Pacific 231. Arthur Honegger.
Si tanquèssim els ulls per escoltar aquesta música, què ens imaginem?
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rKRCJhLU7rs[/youtube]
Film de Jean Mitry, de l’any 1949.
Honegger va escriure aquesta música el 1923, li fascinaven les màquines i més concretament les locomotores. Ell mateix ens explica sobre la seva composició:
A Pacific 231 no he intentat imitar el so d’una maquina sinó més bé expressar en termes de música una impressió visual i un plaer físic. La peça s’obre amb una contemplació objectiva, la respiració tranquil·la de la maquina en repòs, l’esforç en arrancar, la velocitat que augmenta gradualment –arribant al líric i tanmateix patètic estat d’un veloç tren, 300 tones de pes, tronant en mig de la nit a un quilòmetre i mig per minut. El tema de la meva composició és una maquina del tipus Pacific número 231, usada per a cargues pesades i construïda per a molta velocitat.
La màquina d’escriure. Leroy Anderson.
Leroy Anderson ha estat un dels músics estadounidencs més importants del segle XX. Autor de composicions molt originals com la que tot seguit coneixerem. El seu “Rellotge sincopat” és una altra mostra del seu talent creatiu però en la Màquina d’escriure fa el més difícil i usa la màquina com un autèntic instrument solista amb l’acompanyament de l’orquestra. El famós còmic Jerry Lewis va popularitzar l’obra en la pel·lícula “Lío en los grandes almacenes”.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=G4nX0Xrn-wo[/youtube]
Helicòpters i quartet de cordes. Karlheinz Stockhaussen.
Es tracta d’una de les composicions més extravagants del segle XX. Va ser estrenada l’any 1995. Es necessiten quatre helicòpters on pugen per separat en cadascun d’ells els components d’un quartet de cordes, amb el seu instrument, és clar. Un metrònom serà l’element que els sincronitzarà mentre sobrevolen al voltant de la sala de concerts, on els oïents apreciaran la música amb el rerefons dels motors gràcies als altaveus que recullen la “celestial” música interpretada en rigurós directe. Com a espectadors gaudiran de les imatges transmeses amb vídeo senyal. Per la complexitat i el cost d’interpretar aquesta obra es fa en poques ocasions.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7ykQFrL0X74[/youtube]
Màquina de bales. Martin Molin de Wintergatan.
El constructor Wintergatan és el creador d’aquesta màquina musical realitzades amb 2.000 bales.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=IvUU8joBb1Q[/youtube]