Pau Casals i Defilló (El Vendrell, Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d’octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.[1] La seva interpretació d’El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món. Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps, continua avui dia sent una icona musical de referència. Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, que va convertir en un gran instrument solista. Fritz Kreisler el va definir com «el rei de l’arquet» i Eugene Ormandy va dir de Pau Casals: «No és solament el més gran violoncel·lista, sinó possiblement el músic viu més extraordinari del món».
Font: Wiquipèdia.
Breu ressenya biogràfica.
Estudià amb el seu pare Carles, que era organista, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona ), i a Madrid, Brussel·les i París. L’èxit de la seva carrera internacional començà a París (1899). El 1901 féu la seva primera gira pels EUA i el 1905 el seu primer viatge a Rússia. Des de llavors el seu nom es mantingué ininterrompudament al primer pla de l’ambient musical mundial.
La seva vida experimentà un canvi important arran de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial (1939-45): fins en aquell moment només havia actuat públicament com a músic, però des d’aleshores esdevingué un paladí infatigable de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides. A partir del 1939, des del seu exili voluntari a Prada (Conflent), ajudà els espanyols refugiats en camps de concentració i a partir del 1945 silencià el seu violoncel públicament en protesta per la immobilitat dels països aliats al règim feixista de Francisco Franco Bahamonde.
El 1955 anà amb la seva esposa Marta Montáñez a Puerto Rico, on s’instal·là. El 1958 féu el seu primer concert a la seu de l’Organització de les Nacions Unides. El 1961 viatjà a Israel i al Japó, i el 13 de novembre d’aquell mateix any actuà a la Casa Blanca, invitat pel president John Fitzgerald Kennedy. El 1963 dirigí El Pessebre a l’ONU en la celebració del XVè aniversari de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà . Fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Nova York. El 24 d’octubre de 1971 fou estrenat el seu himne a la pau de l’ONU (Himne a les Nacions Unides), amb text de Wystan Hugh Auden, i se li lliurà la Medalla de la Pau.
Recepció dels Kennedy a la Casa Blanca. Tot just abans de començar el concert.
El 1972 es constituí la Fundació Pau Casals i el 1974 s’inaugurà la Vil·la Casals-Museu Pau Casals. L’any 1979 les seves despulles foren traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.
Vil·la Casals al Vendrell.
Font del text: L’enciclopèdia.cat
Alguns vídeos de Pau Casals:
El cant dels ocells:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=COR3lMXKAfg[/youtube]
Discurs a les Nacions Unides, entrega de la medalla de la Pau i Himne de les Nacions:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wb8euAwc4aM[/youtube]
Suite nº1 per a violoncel sol de Bach, interpretat per Pau Casals: