El precursor de la metodologia de Reggio Emilia, Loris Malaguzzi, diu en una de les seves grans cites el següent:
El nen té cent llenguatges, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parlar, cent sempre. Cent maneres d’escoltar, de sorprendre, d’estimar. Cent alegries per cantar i entendre.
Per tant, per què no els deixem descobrir, crear, tocar, experimentar amb material divers per tal que construeixin de cent maneres diferents?
Jugar a construir va més enllà d’agrupar unes determinades peces o disposar uns blocs de material divers uns sobre els altres. És una activitat científica, creativa i artística. Mai hi haurà algun infant que construir el deixi indiferent. Genera diversió assegurada, però també estructura les funcions cerebrals superiors com el llenguatge, l’atenció, la memòria, la creativitat, l’orientació espacial, la lateralitat, etc.
Pots construir i amagar-te dins de la teva creació. Pots recrear el teu espai preferit a través de petites peces i deixar-hi vivint el nino que més t’estimes. Pots omplir tota una habitació de fustes simulant ser un circuit d’escalèxtric i jugar a carreres amb els teus cotxes. Hi ha tant per fer!
I fins i tot, si tens un mal dia, pots construir i destruir tantes vegades com faci falta. Aquí hi juga un paper molt important la gestió de les emocions. I les construccions poden ser un mitjà per expressar allò que sents.
Tot el material que apareix a les propostes no és fruit de l’atzar. S’escull pensant en què ajudi a propiciar aquest treball lúdic als infants. Que gaudeixin i creïn sense parar. I , sobretot, que creïn vincles amb els seus companys/es. Perquè si ja és divertit construir, imagineu com serà si ho faig amb companyia!! Plaer assegurat!!
