ORIENTACIONS PER A FER UN COMENTARI DEL TEXT HISTÒRIC

Un text històric és un document escrit que pot proporcionar-nos, després de la seva interpretació, algun coneixement sobre el passat humà. L’objecte de comentar un text històric és apropar-nos a la comprensió d’una època històrica a partir dels elements proporcionats pel text. D’aquí la importància de situar el document en el seu context.

Per comentar un text seguirem els següents passos:

Ens basem en https://quinsegon.files.wordpress.com/2013/09/comentari-de-textos-histc3b2rics.pdf,

https://www.ub.edu/portal/documents/620105/1311363/Comentari+de+text/c494104b-b747-4df1-b578-bfb4bcaa9736

i apunts de Pau Castell.

1. Lectura i preparació

1.1. Prelectura o lectura general del text.

En primer lloc, farem una lectura general del text que ens aporti la primera idea sobre el significat del mateix. No farem cap anotació ni subratllada, només llegir.

1.2. Lectura comprensible del text. Ara preparem el text, mitjançant:

• La subratllada de termes. Se subratllen aquells termes rellevants, que són claus en la comprensió del text i que haurem d’analitzar posteriorment. Poden ser noms, dates, etc.

• La subratllada d’idees fonamentals. Es realitza sobre aquelles idees que assenyalen les línies principals del text. Constituiran la base de les referències textuals essencials.

• La subratllada de les idees secundàries. Reforça l’anterior. Convé utilitzar diferent tipus de traç o color que en el precedent.

• Anotacions marginals. Són de molta utilitat per assenyalar blocs temàtics, fer trucades|crides que aclareixin passatges del text, breus comentaris, etc. Utilitza claus o línies que delimitin les esmentades acotacions.

2. Part descriptiva: qui, a qui, què, quan, on.

Tipologia documental segons el contingut: 

1. Text jurídic: quan té caràcter legal, emana de fonts legals o estableix normes de dret, bé a nivell nacional o internacional. Són texts jurídics, per tant, les lleis i decrets de tot tipus, les constitucions, els tractats i acords internacionals…

2. Text històrico-literari: quan té un notori caràcter subjectiu. Són d’aquest tipus les memòries, les autobiografies, els records històrics, les cartes i notes personals, els articles de premsa i, així mateix, les obres literàries i de pensament que recullen i donen testimoni de la realitat social, per exemple, la novel·la o l’assaig històrics.

3. Text narratiu: quan té un caràcter predominantment objectiu, perquè està relacionat amb un fet, circumstància o procés històric determinat, en funció del qual es troba el seu autor. Són d’aquest tipus els discursos, les proclames, les declamacions, resolucions o acords desproveïts de caràcter legal i els escrits o informes de tipus econòmic o social.

4. Altres tipus: judicials, fiscals, contractuals, econòmics, religiosos, geogràfics,etc. Alguns texts poden ser classificats a més d’un d’aquests apartats.

 Actors / Objecte (qui fa què)

En aquest cas és precís assenyalar:

– Quan el text té un autor individual, cal fixar la seva identitat i es donaran breus dades biogràfiques . – Quan el text tingui autor col·lectiu és precís identificar-lo assenyalant els diversos noms, però destacant entre tots ells el que pugui ser més directament responsable.

-Destinatari: Identifica a qui es dirigeix el text i els seus propòsits concrets o finalitat. En tal cas indagarem:

1. A qui va destinat: si és a una persona individual o a una col·lectivitat, i si la intenció és que romangui en secret o al contrari sigui divulgat.

2. Quina és la seva finalitat: si té un caràcter públic o privat, si és personal o oficial i si inclou un àmbit nacional o internacional.

Quan? On? 

S’ha de determinar quan i on va ser escrit el text. És imprescindible assenyalar:

1. La data precisa o aproximada en la qual el text va ser elaborat.

2. En els textos que inclouen data aquesta tasca és fàcil i, tot i això, ha de sotmetre’s a crítica per assegurar la seva veracitat. En els texts que no inclouen data, aquesta ha de deduir-se del contingut del mateix text. En tot cas, ha d’assenyalar-se el moment històric a què el text correspon de la manera més específica possible.

3. En el cas dels texts historiogràfics i en el d’algunes obres literàries (novel·la històrica, per exemple) cal assenyalar dues dates: la data en la qual s’elabora el text i la data sobre la qual tracta l’esmentat text.

4. La situació i circumstàncies històriques en les quals el text va ser creat, encara que en un sentit concret i determinat. Es tracta, en definitiva, d’assenyalar el context històric relacionat amb el text.

3. Part analítica: 

-Estructura del document

Context històric

-Paraules/conceptes clau del document

-Anàlisi dels aspectes destacats.

4. Conclusions: Recapitular en una línia remarcant novament els aspectes pels que aquest document es important per la comprensió d’aspectes significatius de la societat de l’època a que correspongui el text.

Per a qualsevol tipus de text, no solament històric, tingueu en compte:

  • Redactar l’anàlisi tot recollint les línies més importants, aportant el context històric, sintetitzant els punts més significatius i destacant la importància del document.
  • Has de ser capaç d’identificar les aportacions fonamentals del text al voltant de les quals s’organitzarà el discurs a redactar. 
  • Redacta i connecta el comentari entorn els temes o idees determinades. Pots fer-ho explicant cada una d’aquestes nocions claus del text de forma ordenada i acompanyar-la del comentari propi de la mateixa. Parla del motiu pel que es diu això en el text, la finalitat i les conseqüències que poden deduir-se del que s’expressa en el text. Es pot fer una comparació amb altres situacions similars… 

Què comentar vindrà donat, en gran part, pels nostres coneixements del tema tractat. Aquestes idees principals senyalades seran l’objecte d’anàlisi amb comentaris i citacions textuals procedents del text i comentaris.

Citacions: Tota afirmació que faci l’autor del comentari i que sigui resultat de la seva interpretació pot anar acompanyada de la referència a una citació precisa en el text. Cal integrar les citacions dins del cos del treball i evitar fer notes a peu de pàgina. Les frases o els fragments citats han de ser reproduïts fidelment des de l’original.
Les citacions han d’anar entre cometes “”. Si no es pot posar tota la citació el podem retallar substituint la part del text anul·lada per punts suspensius entre parèntesi (…)
 

6. Conclusions: Realitza una reflexió final global on parlis de l’interès del text, de la seva transcendència i importància, de la validesa dels arguments i dades utilitzades, de l’adequació del tractament atorgat al tema

ERRORS QUE S’HAURIEN D’EVITAR: De tot el que acabem de dir es dedueix la d’evitar una sèrie de tendències negatives que solen aparèixer amb freqüència:

– No es tracta de realitzar una paràfrasis, es a dir, tornar a explicar el que el text diu amb altres paraules. En aquest cas l’estudiant no aporta res de nou ja que ni l’interpreta, ni en dibuixa el context, ni permet comprendre millor el propi text. 

Aquest resultaria un exercici superficial que no ajuda a la comprensió i anàlisi del text. 

– Per una altra banda tampoc hem de caure en un altre error: Agafar el tema del text per fer una dissertació teòrica sense vincles amb el propi contingut. Hem d’evitar, per tant, abordar dades que no tenen interès directe en relació amb la comprensió i l’anàlisi del text amb el que ens trobem. 

– Intentar evitar desordre en l’exposició: explicar-ho tot en la introducció, repetir les idees, explicar les idees bàsiques fora del context, no hi ha fil conductor del discurs, la conclusió no aporta res… – No hem de plantejar l’anàlisi del text amb un to polèmic i agressiu, ple de judicis i plantejaments radicals aliens al rigor científic i històric. 

– Biografia de l’autor: no te sentit fer-la de forma desvinculada al text que es comenta. Aquestes dades han de tenir un vincle amb el moment en que va ser fet el text. No es poden donar normes fixes respecte al que s’ha de dir o no ja que, com hem dit anteriorment, cada text és únic. És el sentit comú, ajudat per la pràctica, el que ens orientarà en cada cas.

 

RECORDA!! 

  • Estableix les idees principals del text. 
  • Estructura les teves idees de forma ordenada 
  • Fes referència al text quan ho consideris oportú. 
  • Connecta el text amb el tema general del que es parla 
  • Defineix conseqüències que poden deduir-se del text.
  • Reflexiona i argument de forma crítica sobre l’objectivitat, parcialitat, possibles errors… 
  • Esforça’t per donar-li al text una continuïtat expositiva i argumentativa

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *