Les formes no personals del verb són L’INFINITIU, EL GERUNDI I EL PARTICIPI: alguns lingüistes els anomenen “verboides” per tenir una funció nominal, adjectiva o adverbial respectivament a més de la funció verbal.
L’INFINITIU
De l’infinitiu extraiem el lexema i el nom del verb. Vegem-ho ESTIMAR ESTIM-és l’arrel o lexema del verb a partir del qual formem les formes personals del verb estimo, estimava, estimaré etc.
La terminació o morfema -AR, com -ER, -IR en castellà o també -RE en català indica la conjugació a què pertany:
estimar, menjar, saltar, convidar són de la 1ª conjugació, mentre que els verbs acabats en -er/-re són de la segona com aprendre/aprender, leer, caler, i els verbs acabats en -ir són de la tercera: patir, escribir, lluir, vivir.
FUNCIÓ VERBAL. Les Perífrasis verbals
Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d’enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat).
El conjunt té un significat unitari que va més enllà del sentit de cada component i que s’ha d’analitzar com un tot; en aquest sentit, els components d’una perífrasi verbal actuen solidàriament. Les perífrasis verbals permeten matisar l’acció més enllà dels temps (present, passat i futur) i dels modes (indicatiu, subjuntiu), que s’expressen per mitjà de la conjugació, és a dir, a través de morfemes que s’afegeixen al final de l’arrel verbal. Es considera que les perífrasis verbals matisen l’aspecte verbal (perífrasis aspectuals) o el mode (perífrasis modals).
Els verbs auxiliars són: copulatius (ser, estar), el verb comodí o proverb (fer), els verbs bàsics de moviment (anar, venir) i algun altre que, pel seu significat, ajuden a matisar l’acció (arribar, acabar, continuar, començar, tornar, deure, soler, poder, etc.).
La partícula d’enllaç o nexe, que és optativa, sol ser a o de, i sol aparèixer abans d’un infinitiu, però també hi ha perífrasis verbals amb participi de passat que tenen una partícula, com [donar + per + participi de passat].
http://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADfrasi_verbal
http://amoelcastellanocr.blogspot.com.es/2011_10_01_archive.html |
Perífrasis modals (actitud del parlant davant l’acció)
-D’obligació: – Haver de: Ex. Hem de ser més curosos.
També és correcta en castellà: El problema ha de resolverse cuanto antes.
Tenir que + infinitiu i Haver que + Infinitiu: én català són incorrecte, són formes de perífrasis castellanes.
Les modals de possibilitat en castellà:
poder + infinitiu: ¿Puedo ir a la fiesta?
venir a + infinitiu: Viene a costar el doble que el otro.
Perífrasis aspectuals: Indiquen la manera de veure l’acció per part del parlant.
–D’intencionalitat: Voler+infinitiu Encara no vull sopar
–De reiteració: Tornar a+infinitiu: Tornarem a intentar-ho
–Ponderativa: Arribar a +infinitiu. Aquest noi arribarà a ser un bon actor.
–Anterioritat: Acabar de+infinitiu Els nois acaben de sortir ara mateix
–Incoatives o d’imminència: indiquen l’inici d’una acció.
Anar + a + infinitiu (només quan s’utilitza en un context general de passat): Ex. Anava a sortir de casa quan va sonar el telèfon
Però, compte !”Avui anem a parlar de les perífrasis verbals” és incorrecte, en canvi en castellà és correcte utilitzar l’expressió per a la noció de futur: Ex. Voy a escribir una carta IR+A+Infinitivo
Alguns lingüistes distingeixen en castellà entre perífrasis incoativas i ingresivas, com veiem en el requadre anterior
http://amoelcastellanocr.blogspot.com.es/2011_10_01_archive.html
Altres perífrasis incoatives en castellà són:
ponerse a + infinitivo | Se pusieron a trabajar por la tarde |
echarse a + infinitivo | El perro echó a correr |
darle (a uno) por + infinitivo | Ahora le ha dado por comprar sellos |
meterse a + infinitivo | Se mete a arreglarlo todo |
empezar a + infinitivo | Empezó a estudiar inglés en secundaria |
comenzar a + infinitivo | El niño comenzó a crecer tarde |
romper a+ infinitivo | El niño rompió a llorar |
pasar a + infinitivo | Pasamos a tratar el segundo tema |
liarse a+ infinitivo | Se lió a contar chistes |
meterse a+infinitivo | Se metió a arreglarlo todo |
Terminatives: | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Frecuentativas o iterativas: Volver a+infinitivo El preso volvió a fugarse | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aproximativas: Venir a +infinitivo Este sombrero viene a costar la mitad del tuyo. |
Exagerativas o hiperbólicas: –Hincharse (inflarse) a+ infinitivo: Me hincho a trabajar.
–Hartarse de +infinitivo: Me harto de trabajar para nada.
A l’hora d’analitzar sintàcticament la perífrasis verbal, es considera l’estructura com a verb.
FUNCIÓ NOMINAL DE L’INFINITIU: Pot funcionar com a substanctiu i exercir les mateixes funcions. Per ex. Dormir és necessari equival a dir El son és necessari
Funcions. Posem en aquest cas els exemples en castellà, amb el benentès que són les mateixes en català.
- Subjecte→ El andar silencioso de esa dama me gustó
- Atribut o pred. nominal→ Tu responsabilidad por el momento es estudiar
- Complement de Nom → La máquina de escribir está descompuesta
- Adverbial → Cerca de regresar
- Complement d’Adjetiu → Complicado de realizar
- Complement Circunstancial (Aditamento)→ Se fue sin comer (=así, cc modo)
- Complement Directe o implement → quiero comer =quiero la comida
- Complement regit → confío en aprobar,
- Complement de l’ Adverbi → lejos de quejarse
Anàlisi sintàctica:
EL PARTICIPI: FUNCIONA COM A VERB I COM A ADJECTIU O COM A ADVERBI EN LA CONTRUCCIÓ ABSOLUTA. Veurem l’anàlisi d’aquesta.
Definició de l’IEC: Forma no personal del verb d’aspecte perfectiu que pot tenir un valor adjectiu.
Participi present: Forma no personal del verb que es refereix al substantiu com a agent de l’acció verbal.
“També hem conservat un participi de present, tot i que aquest ha perdut vitalitat; veiem el cas del castellà; en uns casos el participi de present és un substantiu (cantante, poniente, oyente, corriente, …) i en altres és més clarament un adjectiu (la bella durmiente, …). En català, en canvi, el participi de present es confon amb el gerundi, tret d’uns pocs casos:
La forma del participi passat ajuda a formar els temps compostos de la conjugació verbal:
Els morfemes del participi són -ado, la 1ª per ex. he amado, -ido per a la 2ª i 3ª conjug. castellanes: habia leído, hubiese dirigido.
A més el participi s’usa en la forma passiva del verb amb el verb ser com auxiliar:
Amèrica fou descoberta per Colon
Alguns participis són irregulars:
“Todos los participios fuertes españoles, como casi todos los perfectos fuertes, son heredados del latín y constituyen como ellos un repertorio limitado, por lo menos en cuanto a los verbos simples. Los enumeramos por orden alfabético de los sufijos: dicho, de decir (y sus compuestos, menos bendecir y maldecir; hecho, de hacer (y sus compuestos; impreso, del regular imprimir; preso, del regular prender.
abierto, del regular abrir (y sus compuestos entreabrir y reabrir); absuelto, de absolver (y los verbos de la misma etimología; cubierto, del regular cubrir (y sus compuestos descubrir, encubrir y recubrir) –dito, de ben-decir y mal-decir; escrito, del regular escribir (y sus compuestos adscribir, describir, inscribir, manuscribir, prescribir, proscribir, rescribir, suscribir, transcribir, también trascribir). frito, de freír (y sus compuestos; muerto, de morir (y sus compuestos; puesto, de poner (y sus compuestos; roto, del regular romper; visto, de ver (y sus compuestos); vuelto, de volver (y sus compuestos)”(…)
Seguir llegint:
http://www.elcastellano.org/verbpart.html
Participis irregulars en catala: absolt, atès, clos, fet, escrit, tret, tort…
http://www.e-catala.com/alumnes/obert/nivell2/et/paticipis%20irregulars.pdf
http://pdf.teidedigital.com/cat/3396/04%20Taules%20de%20formes%20verbals.pdf
En castellà: Terminativas amb tener, quedar+participio, dejar de+participio, dar por+participio, ir+participio El impuesto va incluido
Durativas: llevar, andar, seguir, traer, tener, quedar+participio Tengo hecha la comida
Frecuentativas: tener+participio Te tengo dicho que no mientas.
Anàlisi sintàctica amb el participi:
EL GERUNDI FUNCIONA COM A VERB O COM A ADVERBI
María, vístete corriendo= Maria, vístete rápidamente.
![]() |
http://www.icarito.cl/enciclopedia/articulo/segundo-ciclo-basico/lenguaje-y-comunicacion/gramatica/2009/12/97-8626-9-4-definicion-estructura-y-tipologia-de-la-perifrasis-verbales.shtml |
Les sol·licituds s’han de presentar seguint el procés establert.
gracies
de res