LEXICOLOGIA. L’ESTRUCTURA DE LES PARAULES: LEXEMA O ARREL  I MORFEMA

Lexicologia:

És la part de la gramàtica que estudia les paraules, elements constitutius de les proposicions, amb les quals es forma el discurs.

L’estructura dels mots:

Els mots tenen una estructura de constituents organitzats de forma jeràrquica.

En lexicologia ens interessen els monemes o signes lingüístics mínims que consten d’un significant i un significat.

Els monemes signifiquen conceptes, són portadors d’una significació plena. S’identifiquen amb els lexemes o arrels en tant que aquests són les bases lèxiques de la paraula, en oposició a un altre tipus de monema que només tenen significat gramatical i que anomenem morfemes.

Tipus de lexies: simple, si consta d’un sol mot, com cavall o fang; composta si consta de més d’una paraula integrada completament o en vies d’integració: guardabarros, camposanto, físico-químico, o complexa si consta de diverses paraules escrites separadament però que constitueixen un grup homogeni i fossilitzat en la llengua: a duras penas, máquina de cose, caballo de vapor…

DERIVACIÓ: És el procediment pel qual es creen paraules noves mitjançant afixos:  prefixos, inflixos o sufixos que s’afegeixen al lexema o arrel: per ex. a partir del lexema mar, es formen els derivats castellans i catalans marino, marinero, marinería, marea, marítimo, marejol, marejada, maror.

Amb prefix: subsuelo-subsòl,

• des + calçar = descalçar
• in + madur = immadur (el prefix in- amb valor negatiu es canvi per raons fonètiques en im- davant B, M i P)

Infixos: Els infixos es col·loquen entre el lexema i el sufix. La paraula resultant d’afegir un infix necessita obligatòriament el sufix per a existir, de la mateixa manera que l’infix no pot ser suprimit. Exemples: bony + eg + ut = bonyegut, herba + ol + ari = herbolari.