EL CAMP SEMÀNTIC és el conjunt de paraules pertanyents a la mateixa llengua i a la mateixa categoria gramatical que comparteixen un significat comú, és a dir una determinada parcel·la de la realitat, de tal manera que cadascuna s’oposa a les altres per trets semàntics propis o semas, que són les unitats mínimes de significació com vam dir en l’anterior entrada.
Exemple de camp semàntic dels objectes de cuina: olla, prestatges, cassola, culleres, forquilles, fogons, cullerot, ganivets, plats, ampolla, armaris, setrill…
Camp semàntic de flors: rosa, girasol, hortensia, tulipán, dalia, lirio, clavel, flor de cerezo, orquídea, margarita…
Però què és el LEXEMA (o morfema léxico) en gramàtica estructural: És la base lèxica de la paraula en oposició al morfema que constitueix l’element gramatical. Són monemes que signifiquen conceptes, són portadors d’una significació plena recollida en el diccionari.
Recordem que els monemes són unitats de la primera articulació -a monema que indica femení, amig- monema que s’aplica per expressar la relació entre dues persones que s’ofereixen tracte d’afecte i confiança recíprocs, per ex. en aquest cas també seria lexema o morfema lèxic.
Els lexemes pertanyen a inventaris il·limitats, són oberts, a diferència dels morfemes, dels quals ja en parlarem en una altra entrada.
També podem parlar de l’anomenada LEXIA, unitat lèxica entre paraula i lexema: lexemes, derivats i compostos.
Tornem a la semàntica pròpiament dita.
EL CANVI SEMÀNTIC
Són les modificacions produïdes en el significat de les paraules al llarg del temps. Afecta no solament al significat, sinó també a les relacions entre significat i significant, i les relacions entre significat i referent.
Es produeix en dues fases: innovació i propagació. La innovació és sempre individual i es produeix en la realització concreta de la llengua, a la parla. En canvi, la propagació és de naturalesa social, perquè s’imposa a tota la comunitat idiomàtica.
Les causes de la propagació són per la necessitat urgent d’omplir una llacuna en el lèxic d’una ciència, d’una indústria, etc., altres obeeixen a valors afectius o la influència dels mitjans de comunicació i la publicitat, per ex.
No obstant això, les causes principals són lingüístiques, històriques, socials, psicològiques i la necessitat de trobar un nom nou.
Lingüístiques: Alguns canvis semàntics es deuen a les associacions que contrauen les paraules a la parla. En virtut d’un procés conegut com a “contagi semàntic” el significat d’una paraula pot passar a una altra que normalment apareix amb ella en el mateix context.
Posem un exemple extret del llibre de Juan Luis Onieva Fundamentos de gramática estructural del español Ed. Playor, 1986 p. 297 Fumarse un puro procedeix de Fumarse un cigarro puro. Per contagi semàntic la paraula puro (“sin papel”) ha passat a significar “cigarro”.
Les causes històriques: Els objectes, les institucions, les idees i els conceptes científics canvien amb el transcurs del temps. La llengua es mostra conservadora. Per això, per ex. el mot pluma en el seu origen significava la ploma d’au que s’utilitzava per escriure, avui dia la ploma estilogràfica és una altra cosa, però comparteix la funció i s’ha conservat el mot.
El Senat era a Roma una assemblea dels ciutadans més ancians, avui dia sabem que és una institució política al marge de l’edat dels seus membres, però conservem el mot.
El concepte azafata també ha canviat de ser la cambrera que servia a la reina antigament, a la dona que atén els viatgers en un avió en l’actualitat, per ex.
La paraula àtom és d’origen grec i significa invisible, però avui dia el mateix significant té un significat diferent.
Causes socials: Quan una paraula passa del vocabulari comú a un altre àmbit més reduït -d’un ofici, un art, una professió o algun altre grup limitat té tendeix a restringir el seu significat per especialitzar-se. Per ex. en castellà, adopció de azorarse i amilanarse del vocabulari dels caçadors s’han generalitzat en el sentit ampli d’espantar-se.
Causes psicològiques: tabús verbals, eufemismes, o tot el contrari, ennobliment lingüístic són algunes causes psicològiques del canvi semàntic. Per ex. parir s’ha considerat tabú i s’ha substituït per donar a llum. Cec moltes vegades ha estat substituït per invident, despido per reajuste de plantilla o “optimización de recursos humanos”, orinar, mear per “fer pipí”etc.
La història dels descobriments científics i tecnològics ens ofereix altres tipus de canvis semàntics per la necessitat de trobar noms nous referits a objectes o idees noves: per ex. torpedo en llatí volia dir entumecimiento, no tenia el significat actual de projectil.
“El canvi semàntic es dóna, doncs, per causes internes i per causes externes. Una associació forma-sentit pot desaparèixer, canviar o associar-se amb altres significats. Algunes dels processos de canvi: Extensió de significat, Generalització, Reducció, Truncament amb canvi de significat, analogia.”
Classificació:
a) lógico-cuantitativos:
- por ampliación de sentidos, es decir, cuando se une un nuevo sentido a un significante; por ejemplo, el adjetivo bárbaro, que se aplicó a quien chapurreaba un idioma, amplió su sentido al de extranjero y, más tarde, al de salvaje, cruel, no refinado, etc.
- por restricción de los significados, esto es, cuando un significado abandona un significante, ya sea por mejoramiento, ya por empeoramiento del sentido.
b) cualitativos:
- desarrollos peyorativos: villano > ruin; rústico > basto.
- desarrollos meliorativos: fortuna; gener = torturar > “irritar o molestar”; cadentia > caída, “tropezar”.
https://es.wikipedia.org/wiki/Cambio_l%C3%A9xico-sem%C3%A1ntico
Per acabar, també podem fer una altra mena de classificació dels canvis semàntics, basant-nos en las associacions o relacions que els parlants estableixen entre els significants o els significats de les paraules. Segons si hi ha una transferència del significant o del significat:
METÀFORA: Semblança entre els significats: metàfores antropomòrfiques, animals, produïdes pel pas d’allò concret a l’abstracte, sinestèsiques: pata de mesa, cresta de una ola, cuello de botella; no tener corazón, ganarse el pan con el sudor de la frente, ojo de la aguja, cabeza del alfiler, es un lince para los negocios, voz cálida, color chillón…
METONÍMIA: Contigüitat entre els significats.
- L’autor per l’obra: se tomó unas copas
- La causa per l’efecte:
- El continent pel contingut
- L’abstracte pel concret
- El concret per l’abstracte
- La matèria per l’objecte
- La seu per la institució
Exemples: póngame un Rioja; nos sirvieron tres tazas. «Es va menjar el danone»: és clar que no es va menjar la marca, però sí un iogurt.
ETIMOLOGIA POPULAR: Semblança entre els significants: necromancia – nigromancia; vagabundo – vagamundo,
- destornillarse, que proviene de desternillarse, porque fonéticamente se piensa en tornillo en lugar de en ternilla;
- eruptar en lugar de eructar, por contaminación de erupción (volcánica) en la que se produce un protusión brusca de material o gas.
- esparatrapo, que proviene de esparadrapo, porque fonéticamente se piensa en trapo;
EL·LIPSI: Contigüitat o proximitat entre els significants: le lanzó un (tiro) directo; vamos al (cine) Capitol; marchamos en el (tren) Talgo; Un vapor (por barco de vapor), Yo vivo en el séptimo (séptimo piso)