LA PINTURA POSTIMPRESSIONISTA: CÉZANNE, GAUGUIN, VAN GOGH, TOULOUSSE LAUTREC. ELS NABIS
El terme Post-impressionisme s’aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX , que apareixen després de l’Impressionisme. Roger Fry, un crític britànic, en 1910, va inventar el nom de “post-impressionisme”, quan es va fer a Londres una exposició de pintures de: Paul Cézanne, Paul Gauguin i Vincent van Gogh.
El Post-impressionisme va ser tant una extensió de l’Impressionisme com un rebuig a les seves limitacions. S’agrupen les més diverses tendències, moltes de les quals són difícils de classificar cronològicament, ja que es corresponen amb artistes concrets i les seves inquietuds.
Treballen en àrees geogràfiques distants entre si – Van Gogh en Arlés, Cézanne en Aix-en-Provence. Les seves formes més exagerades i l’ús del color, estructura i línies van obrir nous camins a la pintura del segle XX: Cézanne va influir al cubisme; Van Gogh, a l’expressionisme, i Gauguin, al fauvisme.
Els Post-impressionistes van continuar utilitzant colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però també experimenten amb diferents formes d’aplicar la pintura, com veurem en el puntillisme o divisionisme.
L’interès per la construcció de la forma, el dibuix i l’expressivitat dels objectes i figures humanes l’hem vist ja a l’obra sintètica de Cézanne, que podríem incloure aquí.
Altres aportacions dels pintors post-impressionistes són:
– Concepció del quadre a força de cossos rigorosament geomètrics (Cézanne).
– Utilització de colors purs amb gran càrrega emotiva (Van Gogh).
– Creacions imaginatives a força de pinzellades cursives que intenten expressar l’angoixa i el desconsol interior (Van Gogh).
– Interès per l’exòtic (Gauguin).
– Creació de composicions simplificades i estàtiques, buscant l’harmonia de les masses cromàtiques tancades (Gauguin).
(Extret de xtec)
Vegem ara amb més detall l’obra d’aquests artistes post-impressionistes, a excepció de Cézanne que ja hem estudiat a l’entrada anterior. Comencem per Gauguin, seguirem per Van Gogh i a continuació veurem l’obra peculiar de Tolulousse-Lautrec.
Més imatges a http://commons.wikimedia.org/wiki/Paul_Gauguin
VAN GOGH
EL CRIST GROC, EXPRESSIONISTA.
TOULOUSSE-LAUTREC
ELS NABIS
http://ca.wikipedia.org/wiki/Moviment_nab%C3%AD
Retrat de Ranson vestit de nabí, per Sérusier.
EL NEOIMPRESSIONISME. EL PUNTILLISME
Georges Pierre SEURAT o simplement GEORGES SEURAT (París, 1859 –1891) és el fundador del Neoimpressionisme. El seu treball Tarda de diumenge en la illa de la Gran Jatte (1886) és una de les icones de la pintura del s. XIX, però a més se’l considera, juntament amb Cézanne, Gauguin i Van Gogh, com a un dels pares de la pintura moderna. Seurat i Cézanne inicien, cadascú pel seu compte, la línia analítica i constructiva de l’art modern.
Seurat compartí les seves noves idees vers el PUNTILLISME amb Signac, qui posteriorment pintà amb la mateixa tècnica. L’estiu de 1884 Seurat començà la creació de la seva obra Tarda de diumenge en l’illa de la Grande Jatte. exposat al seu grup. Amb ell neix el terme PUNTILLISME, o tècnica de la barreja òptica dels punts. L’escola que creen s’anomena NEOIMPRESSIONISME O DIVISIONISME. Comparteixen l’interès dels impressionistes per la vida moderna i pel paisatge. Cerquen la llum i el color, però van més enllà en voler aplicar sistemàticament les lleis científiques del color formulades per Chevreul i altres. Els neoimpressionistes calculen més la combinació de línies, tons i colors per expressar el que es vol amb la màxima harmonia.
Els suburbis, 1882-1883.
Experimentació: Descomposició de la pintura en els seus elements bàsics, per recompondre-la després sintetizant-la.
Seurat s’educa com a dibuixant i pintor en l’Escola de Belles Arts amb un deixeble d’Ingres. Estudia Chevreul i altres teòrics, així com la teoria colorista de Delacroix. A més del seu interès pel impressionisme.
El circ, 1891
http://ca.wikipedia.org/wiki/Georges_Seurat
http://es.wikipedia.org/wiki/Paul_Signac
http://es.wikipedia.org/wiki/Neoimpresionismo
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/5160.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/5159.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Puntillismo
http://es.wikipedia.org/wiki/Postimpresionismo
En una altra entrada, EL SIMBOLISME D’ODILON REDON, GUSTAVE MOUREAU I PUVIS DE CHAVANNES. EL PAISATGISME SIMBÒLIC: TRES CASOS ESPECIALS:
HODLER, MUNCH I ENSOR.