PINTURA MODERNISTA CATALANA. RELACIONS AMB L’IMPRESSIONISME.

 

 

 

 

 

“Retrats i paisatges son els motius més freqüents dintre de la pintura Modernista.  Això es evident en l’obra dels germans Masriera, Eliseu Meifrén, Utrillo, Lluïsa Vidal, Joaquim Mir i altres. De fet aquest es un dels pocs elements comuns en un estil -el Modernisme- que agrupa una gran quantitat d’artistes normalment autodefinits com Modernistes, però que manifesten una gran llibertat creativa i no estan massa preocupats per la seva fidelitat a les normes molt laxes del moviment, el que no es difícil si pensem que en aquest, la norma es precisament l’absència de normes. ” http://www.gaudiallgaudi.com/CP001.htm#PINTURA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

AMB MIR ENTREM A LA PINTURA DE PAISATGE MODERNISTA-IMPRESSIONISTA. ANTECEDENTS I RELACIONS AMB ALTRES PINTORS COETANIS ESPANYOLS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA

Per a més informació sobre els pintors catalans esmentats i d’altres com Joan Llimona, germà de  l’escultor,

autor de diverses obres:

Crist venç , Dalt del terrat (1891) imatge, Tornant del tros (1896) ,   L’ultima Pasqua (1895), 

Pintura monumental: Volta del Cambril de Montserrat,
Fris de l’Església de Las hermanitas dels pobres (Vic)
Baldaquí de Ripoll (destruit el 1936)
Cúpula de l’Església dels Carmelites (Vic)
Menjador de la Casa Recolons (Barcelona)

 

o JOAN BRULL, autor de les obres

La tonsura de Wamba, Nimfes al capvespre, Safo.   

Període realista:  Amigues, Bust de dona, Cap de captaire, Cap de jove, Després del treball, El pessebre i Nena donant menjar a una oca (MNAC)

 

Maduresa: Cap de dona, Contes de l’avi, Dama a un Jardí, Ensomni, Idil·li, Misticisme, Nadal, Noia que fa mitja, Primavera al riu (imatge), Reverie  (1898)

 

o JOSEP PINÓS I COMES   (1867-1916)