EL NATZARENISME
Overbeck: El triomf de la religió en les arts 1831-1840
El natzarenisme fou un moviment artístic fundat al començament del segle XIX per artistes alemanys a Viena i Roma, influïts pel neoclassicisme lineal de David, el romanticisme i el catolicisme, que pretenen renovar l’art religiós des de l’estudi dels antics mestres italians i alemanys i reviure la honradesa i espiritualitat de l’art cristià medieval, així com la restauració nacional com a reacció a les convulsions històriques i socials de l’època.
Els pintors alemanys Friedrich Overbeck i Franz Pforr, estudiants de l’Acadèmia de Viena van fundar, el 10 de juliol de 1809, la Lukasbrüder, la Confraria de Sant Lluc, sant patró dels pintors. El nom delata la inspiració medieval, i la pretensió d’establir les bases de la pintura sobre la religió i un bon treball artesanal; volien restaurar així “la veritat i la puresa” de la pintura anterior a la pintura virtuosa del Renaixement. La Confraria de Sant Lluc va ser la primera associació artística moderna.
El 1810, quatre dels cofrares, Overbeck, Pforr, Ludwig Vogel i Johann Konrad Hottinger es van traslladar a Roma. Van ocupar el monestir abandonat de Sant Isidor, disposats a dur una existència de recolliment pràcticament monacal, relacionant-se profundament amb la naturalesa i els mitjans de vida artesanals dels tallers de l’edat mitjana. Per la seva vestimenta i llargues cabelleres, els van començar a anomenar, irònicament, natzarens, nom que es va acceptar com denominació d’aquest moviment.
Produïren una versió esquematitzada de l’art del primer Rafael.
Van conèixer el pintor austríac paisatgista Joseph Antón Koch (1768–1839), que es convertí en una mena de tutor oficiós del grup
Un precedent fou Runge:
“.Los nazarenos tuvieron como precedente inmediato al pintor romántico Philipp Otto Runge (1777 – 1810), por su oposición a las formas que impone el academicismo clasicista, por su temática y la espiritualidad que trasciende en su obra.”
http://ca.wikipedia.org/wiki/Natzarenisme
El gran i el petit matí de Philipp Otto Runge
F. Overbeck (Lübeck,1789-1869)
Autoretrat de l’artista amb la dona i el fill Alfons cap el 1820, Behnhaus, Lübeck.
El primer encàrrec de la confraria li va fer Jacob Salomon Bartholdy (1779-1825), cónsul general de Prússia a Roma i oncle del compositor Félix Mendelssohn, es tractava de fer la decoració del Palazzo Zuccaro. Elaboraren els frescos sobre el tema bíblic de Josep i els seus germans. Els temes que corresponen a Overbeck foren “José venut pels seus germans” (1816-1817) i una lluneta en què es són representats els “Set anys de escassetat”. En aquestes obras Overbeck demostra el seu intères por la iconografia religiosa medieval.
Es va interessar sobretot pels artistes alemanys de finals de l’Edat medieval i pels del Quattrocento, van ser els seus models. Es va quedar a Roma i persistí en el seu ideal purista, en fou fidel sempre, fins i tot després que els seus companys confrares se n’anessin i la seva pintura fos superada pel postromanticisme i realisme.
En 1817, el marquès Carlo Massimo els mana fer la decoració del seu pavelló al jardí, el Casino Massimo, a Letrà. Overbeck s’encarrega de la Sala Tasso, on pinta la Jerusalem liberada; les composicions més grans són la Trobada entre Godofred de Bouillón i Pere el Ermità. Després de deu anys, cansat, deixà que les acabés Joseph von Führich.
L’arcángel Gabriel encarrega a Godofred de Bouillon que lilberi Jerusalén, 1817-1827.
Altres obres:
El matrimoni de la Verge, 1834-36 Matí de Pàsqua, cap 1818.
Retrat del pintor Franz Pforr, oli, 1810, Alte Nationalgalerie, Berlin. La seva mort el 1812 va causar-li una greu crisi espiritual, fou llavors quan es convertí al catolicisme i pren les regnes del moviment i l’orienta més cap a la religió.
Italia y Germania (Sulamith i Maria), 1811-1828, Neue Pinakothek, de Múnich. L’obra més coneguda.
Originàriament era un regal per al seu amic Pforr, però després de la seva mort la va abandonar fins que en va fer una nova versió en què les figures femenines no representaven les dones imaginàries dels pintors sinó els dos països, dels quals n’és una al·legoria. Composició triangular que ens recorda Rafael.
Més obres i imatges:
http://es.wikipedia.org/wiki/Johann_Friedrich_Overbeck
http://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Pforr
Franz PFORR ( 1788 – 1812)
Es dedicà a rememorar les escenes caballeresques medievals. Molt influït per Dürer també.
http://www.esacademic.com/dic.nsf/eswiki/501527
Shulamit and Maria, versió de Pforr que havia de regalar-li al seu amic Overbek. el tema era el mateix perquè era un regal mutu. Ideal de la dona de cadascú. La dona de Pforr seria la rossa.1810-1811
L’entrada de l’emperador Rudolf of Habsburg dins Basle. 1809-1810. Un dels quadres de la línia patriòtica que va adoptar.
The Count Rudolf of Habsburg and the Priest, 1809–10.
PETER VON CORNELIUS (Düsseldorf, 1783 – Berlín, 1867)
Amb Overbek és el més important pintor de l’estil del moviment natzarè.
.
Estudia de 1795 a 1809 a l’ Acadèmia de Düsseldorf, on experimentà primer la influència de l’escola de Jacques-Louis David i després la dels primitius alemanys.
“Su primer trabajo importante fue la decoración del coro de la iglesia de San Quirino en Neuss (Renania del Norte-Westfalia). En Francfort comienza un ciclo de dibujos dedicado al “Fausto I” de Goethe que termina en 1816, con lo que abandonó su inicial clasicismo barroco y se volvió hacia formas neogóticas. Entre los pintores que han influido en su arte se citan a Ernst Ludwig Riepenhausen y Franz Pforr.”
http://es.wikipedia.org/wiki/Peter_von_Cornelius
Exercí influència en els companys cofrades i participa en les obres comunes ja esmentades: elaboració de frescos monumental i seculars.
Cornelius realitzà dibuixos per il·lustrar el Cantar dels Nibelungs.
Per al Palau Bartholdy
Josep interpreta el somni del faraó
José reconegut pels seus germans.
Per a la Casa Massimo el Paradís de Dante
A Munic va decorar al fresc l’Església de Sant Lluís (1830 – 1840 aprox.) considerada la seva obra mestra.. Realitzà decoracions per a la Pinacoteca y la Gliptoteca, amb temes de la mitologia grega, inspirats en Hesiode i Homer.
“Cornelius alcanzó gran reputación en Alemania. Representaba la simplicidad del estilo y de los ideales de los Nazarenos, mezcla de una estética populista y un tanto patriótica. Ejerce una influencia profunda y es considerado como el representante de la pintura histórica idealista, caracterizada por tendencias que son, a la vez, cristianas y humanistas.”
L’any 1840 se’n va a Berlin i realitza una sèrie de esbossos sobre l’ Apocalipsi, per als frescos del mausoleo real dels Hohenzollern, que mai s’arribà a fer. Seria la seva darrera obra.
Simplicitat i noblesa de concepció. Va tenir gran reputació i exercí gran influència posterior fins que va venir el realisme.
El judici final, per a la Gliptoteca de Munic que construí Klenze.1818
Les tres Maries a la tomba, 1815-1822
Les Verges sàbies i les verges nècies.
Altres cofrades natzaristes: Schadow, Veit, Schnorr y Ludwig Vogel.
La Sagrada Família sota el porxo de Schadow i Religió de Veit
Les bodes de Canaa de Julius SCHNORR VON CAROLSFELD
La unió suïssa atacada per Gonzenbach en 1307 de Vogel
Carl-Philipp Fohr (Heidelberg, 1795-Roma, 1818)
Més informació sobre el moviment en anglès
Imatges extretes de viquipèdia, Web Gallery of Art
NATZARENS CATALANS
Molts artistes catalans van disposar de la possibilitat de rebre formació acadèmica a Roma entre el 1833 i el 1845 gràcies als ajuts oferts per la Junta Particular de Comerç de Barcelona, d’altres s’ho van pagar ells. El cas és que a Roma coneixen els natzarens alemanys que hem esmentat i els puristes italians com Tommaso Minardi o Pietro Tenerani i es deixen influir per ells.
“L’adhesió al moviment es traspuava en les obres. Es van decantar pel dibuix i la línia davant del color i pels temes històrics i religiosos. A més, l’actitud era continguda i mostraven predilecció per les representacions del primitivisme italià.” Extret de Gencat.
Joaquim Espalter, Claudi Lorenzale i Pelegrí Clavé, que van completar els anys de formació a Roma en l’òrbita dels pintors natzarens, van tractar preferentment el gènere del retrat com un dels principals exponents de la nova sensibilitat romàntica.
http://www.mnac.es/colleccio/col_modern.jsp?ambit=61&lan=001
Retrat de Lorenzale d’Antoni Caba i Casamitjana, (Barcelona, 1838 – 1907) de 1891
Un dels autors més destacats i més fidels al moviment natzarista fou el professor Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 1815-1889). que tingué gran influència en l’àmbit artístic oficial català.
Va ser l’autor del quadre més emblemàtic del moviment, intitulat Origen de l’escut del comtat de Barcelona (1843-44) a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Fill de pare italià. Format a Múrcia (1828) i, des del 1830, a Barcelona (Llotja), on el 1837 obtingué doble primer premi, en composició de flors i en pintura ( Sísara derrotat per Barac ). Anà el mateix any a Roma i estudià a l’Accademia di San Luca —on obtingué un primer premi de pintura—, formà part del grup dels natzarens i fou deixeble d’Oberbeck. De la seva producció romana es destaca un Tobies ; encara a Roma, el 1840 acceptà el nomenament de professor supernumerari de Llotja. En 1842-43 fou pensionat a Toledo i a Madrid; esdevingué acadèmic supernumerari de San Fernando, i un xic més tard, de San Luis, a Saragossa (1843). Establert a Barcelona des del 1844, i inicià la seva tasca de professor de colorit i composició a Llotja, on proposà, sense èxit (1846), l’estudi del dibuix a partir d’objectes en relleu. Acadèmic de Sant Jordi el 1850, esdevingué professor agregat dels estudis superiors de pintura el 1851, i l’any següent suplí Campeny com a acadèmic d’escultura. El 1856 influí per tal que hom prestés ajut econòmic al jove Fortuny. El 1857 fou nomenat professor de dibuix de l’antic i del natural. Dirigí l’escola de Llotja des del 1858, i portà a terme una important tasca, no solament educativa, sinó cívica; el 1861, per exemple, proposà d’obrir al públic, com a museu, les col·leccions de l’Acadèmia. Seguir llegint
Retrat de la dona i els fills del pintor 1860-65 a baix a l’esquerra.
A la dreta, Retrat de Bonaventura-Carles Aribau de Joaquim Espalter i Rull (Sitges, 1809 – Madrid, 1880)
Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella (1828), París (des del 1829) i Roma (des del 1833), on formà part del grup dels natzarens catalans. Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort. Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843. El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II. Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la Universitat de Madrid. També decorà les sales del president al palau del congrés dels diputats de Madrid. Quant a retrats, cal destacar el del jove Octavi Carbonell (1842), el dels esposos Muntades (1856), el de la seva muller (~1856) (tots tres al Museu d’Art Modern de Barcelona) i, especialment, el col·lectiu de la família Flaquer (~1845; Museo Romántico, Madrid), on retrata una llar burgesa de l’època. També té obres de temes diversos, dibuixos i il·lustracions ( El Quixot , edició a cura de Tomàs Gorchs; Barcelona, 1859). Hi ha obres seves als museus d’Art Modern de Barcelona, Romántico de Madrid, provincials de Girona i Santa Cruz de Tenerife, Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú i Maricel de Sitges. La seva pintura, tot i que és dins els cànons natzarens, se n’aparta a causa del colorisme, fruit de la seva estada a l’escola del baró Gros, a París; als retrats en fuig encara més, i adopta un incipient realisme. Extret de
http://www.enciclopedia.cat/
Pelegrí Clavé i Roquer (Barcelona, 1811 – 1880) Un altre pensionat a Roma
El bon samarità 1838 que és a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi,
Salomó proclamat rei d’Israel a precs de Betsabé i per consell de Natan, 1833
Retrat de Josep Valls i Nadal, 1832 Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pelegr%C3%AD_Clav%C3%A9_i_Roqu%C3%A9
Francesc Cerdà i de Villarestau (Barcelona,1814-Madrid, 1881)
Rapte de Ganimedes
Josep Mirabent i Gatell (Barcelona, 1831-Barcelona, 1899)
Es formà a Llotja. Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme. S’especialitzà en la pintura de flors i de fruites. Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889. Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments. Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja. Com a pintor d’estil totalment vuitcentista, s’especialitzà en pergamins i diplomes i en l’art litúrgic. Obtingué una medalla d’or a l’Exposició Universal de París del 1900.
