L’ÚLTIM TERÇ DEL SEGLE XIX I TRANSICIÓ AL S. XX
EL PETÓ DE KLIMT
Coincidint amb els nous corrents filosòfics dels darrers trenta anys del XIX: L’Historicisme de Dilthey (Introducció a les ciències de l’esperit 1883), el vitalisme de Nietzche (Així parla Zaratustra, 1883-1884) i Bergson (1907 L’evolució creadora) i el pragmatisme de W. James o Peirce, amb la transformació paulatina del model científic i de la concepció de la realitat, amb la consciència d’una crisi europea i el desig de regeneració, es desenvolupen diversos corrents artístics i literaris que podem incloure sota una denominació general de MODERNISME. Veurem també els seus precedents: haurem de parlar també del parnasianisme, el simbolisme i el decadentisme.
Coin de table, retrat col·lectiu dels simbolistes. Paul Verlaine i Arthur Rimbaud asseguts a l’esquerra.
Joies, cartells publicitaris modernistes.
EL MODERNISME (1890-1910)
Otto Wagner: Estació de metro..JPG)
El Modernisme fou un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix a d’altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Arts&Crafts (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia). En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli, va tenir incidència sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives.
Una derivació d’aquest estil en la dècada de 1920 és el denominat Art déco.
Dedicarem un espai a aquests moviments, al modernisme hispànic i sobretot centrarem la nostra atenció en el modernisme català (literatura, arquitectura, escultura i pintura).
Vegeu el modernisme hispànic i català en les següents entrades
http://www.spanisharts.com/books/literature/modernismo.htm
Art Nouveau. França i Bèlgica
Pren el seu nom arrel d’una exposició que realitza Munch a la galeria parisina “La maison del Art Nouveau“, disenyada por Siegfrid Bing (1838-1905) Exemples: d’esquerra a dreta:
de Víctor Horta (1861-1947)
Casa Tassel (1892 – 1893) al centre de Brussel·les,
Hotel Solvay (1893) 
Hotel Van Etvelde (1895) Casa de l’arquitecte 
“estructuras vistas de hierro colado, planta libre en lugar de los antiguos corredores y una especial atención a la ornamentación de cada elemento. Supervisaba la decoración interior de todos sus edificios —incluso el diseño de los muebles—, adornando paramentos, puertas y huecos de escaleras con sus famosos motivos de inspiración vegetal en forma de golpe de látigo, como se aprecia en uno de sus mejores proyectos de vivienda unifamiliar, el hôtel Solvay (1894) en Bruselas. Entre los edificios públicos proyectados por Horta destaca la Casa del Pueblo (1899, demolida en 1964), sede del partido socialista belga en Bruselas, donde compuso una fachada de cristaleras y vigas de hierro que se anticipaba muchos años al devenir de la arquitectura. Fue uno de los predecesores más importantes del movimiento moderno, sobre todo gracias al empleo de estructuras vistas de hierro y fachadas de vidrio plano.” (http://epdlp.com/arquitecto.php?id=73)
L’ús del ferro, de la decoració vegetal i de vidrieres significa un trencament amb el neoclassicisme i apunten al nou l’estil que trobem en diferents països.
Henry van de Velde que treballà a bèlgica i a Alemanya i Paul Hankar juntament amb Horta són els principals representants del nou estil belga.
http://www.soloarquitectura.com/arquitectos/henry_van_de_velde.html
Art Nouveau a Flandes
http://www.cupola.com/html/bldgstru/artnouv/artnouv1.htm
Teatre per a l’Exposició Werkbund, Colònia (Alemanya)
Palau Chávarri de Bilbao, encarregada a Hankar.
Art Nouveau a França
http://www.arvha.org/sitescd/art_nouveau/SPANISH/TEXTS/textes/paris%20_es.htm
HECTOR GUIMARD (1867-1942) . Estudià a l’Ecole Nationale des Beaux-Arts a París, però fou a partir dels seus estudis d’arquitectura, que Guimard se sensibilitzà (com Gaudí) amb les teories d’Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc que establí les bases, a partir de 1863, dels futurs principis estructurals de l’Art Nouveau.Va portar el nou estil a França després de prendre contacte amb el seu creador Víctor Horta a Brussel·.les
http://www.art-nouveau-around-the-world.org/en/artistes/guimard.htm
http://a3boura.files.wordpress.com/2010/02/guimard_metro.jpg
http://lartnouveau.com/artistes/guimard.htm
Le Castel Béranger 1894-1898
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hector_Guimard
http://ca.wikipedia.org/wiki/Eug%C3%A8ne_Viollet-le-Duc
MODERN STYLE. MOVIMENT ARTS&CRAFTS corrent artístic britànic, canadenc, australià i dels Estats Units que sorgí com a reacció contra l’art eclèctic de l’era Victoriana tal com es va mostrar en l’exposició universal de Londres de 1851 i el que es considerava com maquinisme “sense ànima”. L’objectiu del moviment era revaloritzar el fet decoratiu com a element essencial de la vida humana.
El nou estil britànic li devem a l’artista i escriptor William Morris que, inspirat en els escrits de John Ruskin (Les set llànties de l’arquitectura de1849, on desenvolupa les seves idees estètiques.) Va influir en l’arquitectura, el disseny dels habitatges i les arts decoratives, fent servir formes simples i un estil medieval de decoració. Es caracteritza per la tendència a l’ús de línies serpentejants i asimètriques.
http://ca.wikipedia.org/wiki/William_Morris
Morris va estar estretament vinculat a la Germandat Prerrafaelita, moviment que rebutjava la producció industrial en les arts decoratives i l’arquitectura, i propugnava una tornada a l’artesania medieval i considerava que els artesans mereixien el rang d’artistes.
El moviment Arts and Crafts (arts i oficis) pretenia tornar a la manufactura artesanal contrastada amb la producció industrial de l’època i així fer arribar la cultura als llocs més baixos de la societat. Però els productes van arribar a ser tan complexos en la seva fabricació que es van encarir molt solament les classes altes van poder adquirir els exemplars.
En Morris exercí gran influència històrica en les arts visuals i en el disseny industrial del segle XIX
Exemples: La casa vermella a Bexleyheath i David’s Charge to Solomon amb Burne-Jones.
.
Un altre anglès és Charles Rennie Mackintosh (1868-1928) que és un dels més grans arquitectes amb influències modernistes. Els seus plantejaments són originals i aporten noves solucions als problemes arquitectònics. En són característiques les formes prismàtiques i octogonals. Mackintosh és l’arquitecte modernista més sobri en els exteriors, essent un precursor del racionalisme. Dissenya mobles i joies, i construeix l’Escola d’Art de Glasgow.a Escòcia (Viquipèdia)
http://www.scotcities.com/mackintosh/
Edificis construïts:
- Windyhill, Kilmacolm
- Hill House, Helensburgh (National Trust for Scotland)
- Casa per a un amant de l’art, Glasgow
- The Mackintosh House (disseny d’interior, reconstruït amb mobiliari original i complements al Museu Hunterian, Glasgow)
- Queen’s Cross Church, Glasgow
- Ruchill Church Hall, Glasgow
- Holy Trinity Church, Bridge of Allan, Stirling
- Scotland Street School Museum, Glasgow actualment Museu Escolar de Carrer d’Escòcia.
- The Willow Tearooms, al carrer Sauchiehall, Glasgow; un dels Tearooms de Miss Cranston : vegeu Catherine Cranston per al seu disseny d’interior
- House hill, disseny d’interior de la casa de Catherine Cranston i el seu marit John Cochrane (demolit, mobiliari en recollides)
- Escola d’art de Glasgow
- Craigie Hall, Glasgow
- Antigues oficines del Glasgow Herald al carrer Mitchell, actualmenta El Far – el Centre d’arquitectura, disseny i ciutat
- 78 Derngate, Northampton (interior design and architectural remodelling for Wenman Joseph Bassett-Lowke, founder of Bassett-Lowke)
- 5 The Drive, Northampton (for Bassett-Lowke’s brother-in-law)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Rennie_Mackintosh
ESTIL TIFFANY
Louis Comfort Tiffany (Nova York, 1848 – 17 de gener de 1933) va ser un artista i dissenyador nord-americà molt conegut pels seus treballs en vitrall i és l’artista de Estats Units que més s’associa amb el moviment modernista
Tiffany va ser pintor, decorador d’interiors, dissenyador de finestres i llums en vitrall, mosaics de vidre, vidre bufat, ceràmica, joieria i treballs en metall.
Chicago Cultural Center – Grand Staircase and Preston Bradley Hall.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_de_Chicago
En canvi, L’escola de Chicago tot i ser un estil arquitectònic sorgit a finals del segle XIX i principis del XX a la ciutat de Chicago, pioner en la introducció de nous materials i tècniques per a la construcció de grans edificis comercials, és
oposat a l’historicisme i modernisme europeus. Els trets d’aquesta arquitectura:
- Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària.
- Ús del pilar de formigó com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós.
- Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que ja no seran necessaris els anomenats murs de càrrega):
- Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica)
- Desenvolupament de l’ascensor elèctric
- Respecte a l’exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l’arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals.
- Atractives façanes de maçoneria.
Arquitectes: Henry Hobson Richardson, Baron Jenney, Louis Henri Sullivan…
“A Weimar, el Jugendstil és exemple de com el nou estil serveix de símbol a un projecte de renovació cultural amb pretensions cosmopolites i elitistes, Igual que a Hagen i Darmstadt, l’artífex del que es coneix com a “Nova Weimar” té nom propi: el diplomàtic, impressor i patró de les arts, comte Harry Kessler. Entre 1901 i 1906, període en què va ocupar el càrrec de conseller de la cort del príncep, Kessler va treballar per restituir Weimar com a centre espiritual d’Alemanya i pàtria dels europeus, tal com ho havia estat en època de Goethe i Schiller. Per a aquesta comesa, va comptar amb el doble ajut d’Elisabeth Förster-Nietzsche, germana del filòsof i instigadora de l’arxiu i les seves edicions pòstumes, i de Henry van de Velde, invitat per Kessler l’any 1901, després de l’èxit obtingut a Berlín, perquè s’encarregués de la renovació de l’arquitectura i les arts industrials de la ciutat. Kessler estava convençut que l’art millorava l’esperit i creia en el pla de reforma social per mitjà de la cooperació entre l’artesà, l’artista i l’industrial proposat per Van de Velde. El tàndem Kessler-Van de Velde de seguida va donar els seus fruits. Kessler assumeix la direcció del Museum für Kunst und Kunstgewerbe (Museu per a l’Art i l’Artesania) l’any 1903 i el converteix en un centre de la modernitat artística…”
http://www.artnouveau.eu/ca/city.php?id=17
A finals de segle la burgesia liberal era la promotora de la cultura i l’art a la capital
a finals del XIX entra en crisi en no poder imposar les seves exigències polítiques el
1848 i el poder es reparteix entre l’aristocràcia i la monarquia neoabsolutista.
Aquesta circumstància explica el fre de la industrialització i modernització econòmica
en el país i el fracàs de la participació de la burgesia en el poder, que es veia també
amenaçada per les exigències polítiques i socials del moviment obrer.
Per la qual cosa, l’exclusió creixent del poder polític dels intel·lectuals burgesos es va
compensar en certa manera mitjançant les revoltes culturals i traslladar les seves
activitats al terreny de la teoria i la ciència, la literatura i l’art.
El grup literari “Jung Wien” fou el primer dels grups secessionistes que protestaren contra
les normes artístiques i ètiques tradicionals. Grup format per Hermann Bahr portaveu oficiós,
Arthur Schnitzler, Felix Dormann, Peter Altenberg, Richard Beer-Hofmann, Felix Salten,
Raoul Auernheimer, Hugo von Hofmannsthal, Stefan Zweig y Karl Kraus.
http://es.wikipedia.org/wiki/Joven_Viena
El 1897 el seguiria la vertadera Sezession dintre de l’associació tradicional La Casa dels Artistes,
a la qual pertanyia Gustav KLIMT que es convertí en president de la Sezession.
El grup va organitzar una exposició el 1898, data d’inauguració del edifici disenyat per
OLBRICH que acollia les exposicions. La generació dels joves es revel·lava.
La revista Ver Sacrum va servir d’òrgan divulgatiu de la renovació dels joves artistes enfront el
conservadurisme de la Casa dels Artistes. El 1897 es decideix crear una organització nova i
independent: Associació d’Artistes Austríacs. D’aquí l’ús del terme Sezession.
foto-retrat de Klimt extreta de Viquipèdia.
Joseph Maria Olbrich
CASA DE LA SECESSIÓ VIENESA 1897-98
Foto de J. Font
La consciència de grup i d’elit del moviment queden reflectides en diverses obres al·legòriques de Klimt.
http://es.wikipedia.org/wiki/Klimt
Fragment del Fris de Beethoven exposat a la Casa de Secessió.
Més obres d’Olbrich.
Mathildenhoehe-ernst-ludwig-haus
Kirche am Steinhof (església)
Otto Wagner fou mestre i amic de Adolf Loos, Josef Hoffmann i de J. Olbrich.
Va defensar als joves artistes de la Sezession, i es va acostar als seus postulats en obres
com les estacions de metro de Viena. Fou membre de la Secessió fins el 1905 i participa en la
fundació de l’Associació d’Artistes Austríacs. Esmentem algunes obres
Casa Majòlica de Viena a la Linke Wienzeile (on hi ha el Naschmarkt) :
http://es.wikiarquitectura.com/index.php/Edificios_de_viviendas_en_Linke_Wienzeile_y_en_K%C3%B6stlergasse_1
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Estació de metro.
.JPG)
Església de St. Leopold
Hoffmann, Josef
Palau Stoclet
http://citywiki.ugr.es/wiki/Tema_12.El_ciclo_de_la_arquitectura_vienesa._El_Ring._Otto_Wagner_y_la_Secesi%C3%B3n._Adolf_Loos._La_Viena_Roja.
Deixem ara l’arquitectura i continuem ara amb l’obra de KLIMT. 
Cartell per a la I Exposició de la Secessio
El fris de Beethoven per a la Casa de Secessió.
GUSTAV KLIMT (Baumgarten, als afores de Viena 1862-1918) Fill de gravador. El segon de set fills.
els seus germans Ernst i Georg eren escultor i cisellador respectivament.
Als 14 anys, Gustav ingressa a l’Escola d’Arts Aplicades, on primaven el rigor historicista i l’especialització tècnica.
La contradicció característica del seu estil, un tractament decoratiu de les superfícies enfront la perfecta concepció espacial de les figures,
té el seu origen en l’àmplia formació a l’Escola d’Arts Aplicades i el Museu Austríac Imperial de l’Art i la Indústria.
Primeres obres: Klimt fou l’únic alumne de l’Escola que en haver sortit d’ella inicià una gran carrera artística.
El seu professor Eitelberger, director i fundador de l’esmentat Museu sempre li donà suport i el seu professor Rieser li proposà una
col·laboració amb F. Matsch i el seu germà Ernst en el treball d’unes vidrieres de l’església votiva de Viena, la primera gran construcció de la Ringstrasse.
Dibuixos de les vidrieres:
Els germans Klimt i Matsch van decidir agrupar-se en una companyia d’artistes i treure profit de l’auge constructiu del moment.
Es fan càrrec de la decoració del Teatre Municipal de Fiume (Rijeka-Croàcia), de Reichenberg (Txecoslovàquia), bucarest i Karlsbad.
De 1886 a 1888 la companyia treballa en les pintures del sostre de les dues escales del Burgtheater vienès.
Klimt va pintar El carro de Tespis, El Globe Theater a Londres, L’Altar de Dionís, el teatre de Taormina (imatge) i l’Altar de Venus.
Se li va concedir la Creu d’Or al mèrit.
El 1890 comença a decorar el Museu d’Història de l’Art de Viena:.
És el primer en obtenir el Premi Imperial per al quadre
Auditori de l’antic Burgtheater en què mostra la societat vienesa.
Klimt s’identifica amb la cultura liberal burgesa. Naturalisme fotogràfic.
.JPG)
Faula, 1883 al Museu d’Hª de l’Art
De 1895 és Amor. El tema dels amants serà recorrent a la seva obra com ja veurem. Anuncia algunes tècniques posteriors.
El 1894 rep l’encàrrec de pintar els Quadres de les Facultats juntament amb Matsch. el seu germà i pare han mort el 1892.
Pintures del sostre de l’aula Magna de la Universitat vienesa. Klimt va pintar-ne tres:
“Filosofía, la Medicina y la Jurisprudencia. La primera que terminó fue Filosofía. En 1901 acabó Medicina y en 1907 terminaría la versión definitiva de Jurisprudencia. Cuando los cuadros se expusieron entre 1900 y 1905 en la Secession, fueron objeto de furibundos ataques en la prensa, siendo tachados de pornografía. A tal punto llegó el escándalo y las protestas que Klimt acabó por retirar las tres pinturas y renunciar al encargo.” (http://www.march.es/arte/madrid/exposiciones/klimt/pinturas.asp)
http://www.historiadelarte.us/pintores/gustav-klimt/gustav-la-medicina.html
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/14391.htm
Esbós compositiu del panell de Medicina. La versió definitiva fou cremat el 1945.
Al·legoría del creixement, la maduresa i la decadència de l’ésser humà,
concepte que també trobem a Las tres edats de la dona.
Hygieia, detall de la “Medicina”
Les tres edats de la dona. Es representen diferents estadis de femineïtat. Va btenir la Medalla d’Or.
http://www.historiadelarte.us/pintores/gustav-klimt/gustav-klimt-la-jurisprudencia.html
“Con motivo del veinticinco aniversario de la fundación de la Escuela de Artes y Oficios, profesores y estudiantes decidieron escribir e ilustrar la historia de la institución con el objetivo de hacer un regalo especial a su principal patrocinador, el archiduque Reiner. Klimt fue el responsable de la ilustración que precedía a la “Historia de la Escultura” de 1889.
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/14387.htm
En el famós quadre El petó de 1907-1908 (època daurada perquè utilitza el pa d’or)
les figures, com en Les tres edats de la dona, estan acollides sota una forma fàl·lica.
El tema de la femineïtat i eròtic està relacionat amb el de la maternitat i la infància embrional que trobem en molts dels seus quadres i també en els quadres de les Facultats, en el de Medicina concretament. La vida i la mort són sempre molt presents en la seva obra.
Utilitza el pa d’or esporàdicament a Palas Atenea de 1898: “Con motivo de la inauguración del edificio de la Secession, diseñado por Josef Maria Olbrich, se realizó la segunda exposición del grupo. Klimt exhibió en esta muestra una de sus obras emblemáticas que se convertirá en el símbolo de la Secession: la Palas Atenea.”
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/8859.htm
ús de pa d’or també a Judith de 1901 que veiem aquí:
Aquest retrat és un exemple del seu ús el 1907.http://es.wikipedia.org/wiki/Retrato_de_Adele_Bloch-Bauer_I
L’esperança I de 1903 és un dels quadres de tema maternal, del qual fa una altra versió el 1907-1908.
http://www.historiadelarte.us/pintores/gustav-klimt/gustav-klimt-esperanza-ii.html
El bressol. El bebè 1917-1918 és una de les darreres obres.
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/14452.htm
La mort i la vida de 1911-1916
La influència en Schiele és evident: Agonia
Altres obres:
Decoració del Palau Stoclet. Fris cap 1905-1909. Arbre de la vida .
“El friso consta de nueve tablas en las que encontramos elementos abstractos, estilizados y figurativos. La inspiración de los diseños debemos buscarla en los mosaicos bizantinos de Ravena -conocidos en un viaje a la ciudad italiana- y en el arte oriental budista e hinduista al que los Stoclet eran muy aficionados y grandes coleccionistas.El motivo central del friso es el Arbol de la Vida, el árbol de la sabiduría, un símbolo de la Edad de Oro en el que se reúnen todos los temas que tenían verdadera importancia para el artista, desde la mujer hasta el amor, tratándose una vez más de su obsesión por la vida y la muerte -representada en este caso por el ave negra- , uno de sus temas favoritos. Pero a diferencia de los otros encargos monumentales realizados por el maestro austriaco, el Friso Stoclet destaca no por el contenido sino por la decoración, siendo considerado por el propio Klimt como “la última fase de mi etapa decorativa”. En efecto, líneas sinuosas dominan la composición, olvidando en algunos momentos la forma para acercarse a la abstracción. La expectación y La satisfacción también forman parte de este sensacional friso decorativo”
(http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/12244.htm)
Expectació
La pluja daurada, Dánae de 1907 “Una de las obras más famosas de Klimt está inspirada en la mitología griega, temática no muy habitual en la producción del maestro vienés (…) Estilísticamente, destacaría la delicadeza de líneas gracias a su acertado dibujo, el empleo de tonalidades brillantes y el contraste de la piel dorada de Danae frente a las telas oscuras que la rodean. La línea sinuosa domina la composición, desapareciendo toda referencia espacial y eliminando la sensación de perspectiva tradicional. El resultado es una obra cargada de belleza que se ha convertido en símbolo de una época.“
També va pintar molts retrats. sobretot femenins, com aquest: Retrat de Sonja Knips, 1898 o els de serena Lederer, de Marie Henneberg, de Joseph Pembauer i Josef Lewinsky, entre d’altres.
Retrat de la Baronesa Elisabeth Bachofen-Echt de 1914
I quan era de vacances, pintava paisatges: configuren un cosmos al marge de l’home. Es correspon a l’enyorança per una natura pura i original que es renova eternament a partir de sí mateixa enfront la creixent explotació i destrucció de la natura.
http://tallerdepinturacreativa.wordpress.com/gustav-klimt-paisatges/#jp-carousel-2302
Cases a Unterach a tocar del llac Atter, cap el 1916
“Estas obras veraniegas pueden considerarse “experimentos”, inventos ajenos a la obra figurativa que se convertirá en la parte principal de su producción.Para realizar estas vistas de las casas de Unternach utilizó una barca sobre la que colocó el caballete, para evitar ser molestado y poder captar rincones diferentes, más pintorescos, de la misma manera que hacía Monet. Los edificios se integran así en la naturaleza, interesándose el pintor vienés por integrar la creación humana en el paisaje ya que la figura está siempre ausente, al igual que en sus obras figurativas desaparece cualquier referencia al paisaje.Las casas apenas presentan perspectiva, creando el efecto de estar pegadas, recordando a la estampa japonesa y suponiendo un guiño de Klimt al cubismo. Las líneas de las edificaciones están muy marcadas, al igual que hacía el grupo de Gauguin en sus trabajos vinculados al “cloissonismo”. Sin embargo, la pincelada recuerda al impresionismo al ser rápida y deshecha, acercándose en algunas zonas al puntillismo. Con todas estas referencias estilísticas, Klimt crea un estilo pictórico propio para sus paisajes y se convierte -en palabras de C.M. Nebehay- “en uno de los más importantes paisajistas de su época”. La Iglesia en Unternach es otra de las vistas de esta serie.”
(http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/14403.htm
Pomera I ens recorda el puntillisme.
Passeig en el parc del palau Kammer, 1912.
Més bibliografia i imatges: FRIEDL, Gottgried: Gustav Klimt. 1862-1918. El mundo con forma de mujer. Taschen, Köln, 1991.