Finalisme i Mecanicisme: El món es pot explicar o bé d’acord a la concepció mecanicista (revolució científica del S. XVII), o bé segons la concepció finalista (Plató, Aristòtil, etc.).
–Finalisme: el món està ordenat d’acord a finalitats, com un organisme viu, es un COSMOS. Busca la causa en el futur. El llenguatge està ple d’expressions que pressuposen una causa final: m’en vaig perquè he d’anar a casa, ja que d’aquí dues hores tinc entreno, etc.
–Mecanicisme: El món respon a lleis mecàniques, els esdeveniments de la natura s’expliquen per relacions de causa-efecte materials: causalitat eficient, no es contempla la causalitat final (respon a la idea moderna de UNIVERS). Busca la causa en el passat.
| MECANICISME | FINAMISME / VISIÓ TELEOLÒGICA |
| causa eficient | causa final |
| passat | futur |
| matèria | esperit |
| cos | ment |
Confusió entre mitjà i causa:
Plató, en la seva obra Fedó, inicia el tema de la causalitat final o de la teleologia en el Cosmos, que posteriorment desenvoluparà en el Timeu amb la idea d’un demiürg diví i racional. Però a més, també en el Fedó, critica l’us reductiu de la raó que feien determinats filòsofs del seu temps, que pels temes que tractaven equivaldrien als científics actuals. Així, en boca de Sòcrates, Plató explica que llegint un llibre d’Anaxàgores es va sorprendre agradablement quan veié que afirmava que la “ment” o la “intel·ligència” era la causa de tot i la que ho ordenava tot amb vistes a que cada cosa arribés a manifestar-se de la millor forma i en vistes al Bé comú. Després, però, veiem que la sorpresa de Sòcrates es va tornar en decepció quan s’adonà que Anaxàgores no recorria per res a la intel·ligència divina ni li atribuïa cap causalitat en la ordenació de les coses, sinó que recorria a causes purament materials, com aigües, èters, aires i moltes altres coses que Plató qualifica d’absurdes. Plató explica a través del seu diàleg socràtic en què consisteix aquesta confusió:
Aquesta manera d’argumentar, diu, seria com oblidar que la causa de que Sòcrates estigui assegut en una cadira de la seva cel·la de la presó és que ha triat esperar pacientment la seva execució enlloc d’escapar-se, i dir, en canvi, que la causa de que estigui assegut a la cadira són els moviments dels seus tendons, articulacions, nervis i ossos. Igualment, seria com confondre que la causa de que Sòcrates els hi estigui parlant als seus deixebles no és la seva voluntat o intenció d’instruir-los, sinó sons, veus (moviments de cordes vocals) i altres coses per l’estil. Plató critica així la confusió entre la veritable causa, relacionada amb la intenció o finalitat, i el mitjà material necessari per a produir-la, i diu que és erroni anomenar a aquesta última “causa”[1]. Veiem aquí una extrapolació des del microcosmos humà, on és fàcil de veure-hi la voluntat humana operant al darrera de les accions, al macrocosmos sencer de l’univers, on és més difícil de veure-hi la voluntat divina intervenint en el curs dels esdeveniments.
Exemples de finalisme o teleologia:
-La màquina de xiclets: quina és la causa mecànica de que caigui un xiclet? La moneda que hi posem. Però la causa final, que és la més important, és la nostra intenció de menjar-nos un xiclet en el futur.
-La construcció d’una casa: la causa mecànica seran tots els elements que han intervingut en la construcció (maons, ciment, mà d’obra, etc.), però la causa final és la intenció de l’arquitecte de construir una casa, intenció que plasma en un disseny en un paper o, actualment, a l’ordinador.
Activitats:
1-Pensa en tres exemples d’aconteixements on es vegi la diferència entre causa material i causa final.
2-Explica perquè segons el finalisme platònic es considera que el fruit és la causa de l’arbre.
3-Explica perquè segons el finalisme platònic es considera que els núvols són el mitjà material de la pluja, però no la causa final.
[1] Platón, Diálogos III (Fedón, Banquete, Fedro), editorial Gredos, Madrid, 1986, pp. 104-107. 97c-99b.