NOVEL·LES DE CAVALLERIA (s. XI-XIII) I NOVEL·LES CAVALLERESQUES (s. XIV-XVI)
ESQUEMA BÀSIC:
Les novel·les de cavalleria són la confluència, entre altres coses, de:
1) la matèria de Bretanya,
2) l’amor cortès o trobadoresc, i
3) la idealització cristiana del cavaller.
Les novel·les cavalleresques, com el “Tirant lo Blanc”, perden els elements màgics i fantàstics i, amb la influència de les cròniques medievals (4) es fan “realistes”.
IDEAL CRISTIÀ DE LA CAVALLERIA: RAMON LLULL
Un dels divulgadors principals, a nivell europeu, dels ideals cristians en la cavalleria fou Ramon Llull.
http://1rbatxillerath.blogspot.com/2012/11/ramon-llull-obra-filosofica-i-doctrinal.html
Principals propòsits de Ramon Llull (treball de l’alumne MY, 1r de Batxillerat)
Els seus principals proposits eren predicar als infidels, escriure un llibre contra els errors dels infidels i crear escoles en les quals pretenia ensenyar llengües orientals als missioners. Va viatjar per tota Europa i també al nord d’Africa predicant i difonent la fe cristiana.
Resum de la vida i obra de Llull
Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. Va nèixer a la ciutat de Mallorca l’any1232C., i va morir al 1316C. Va destacar per a seva producciò literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques. Ramon Llull, a la edat de 30 anys, va experimentar una transformació religiosa, a partir de la qual dedica la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a concorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missoner destinat a la conversió dels no cristians.
La seva estrategia per millorar els resultats del mètodes tradicionals d’evangelització basats en l’autoritat dels textos sagrats el van portar a difondre el seu pensament mitjançant l’escriptura, l’ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, la petició a papes i reis de recolzament econòmic i amb recursos o la fundació de centres de formació missionera. Per assolir els seus propòsits dedica gran part de la seva vida a viatjar, per difondre el seu missatge i posar-lo a prova.
La figura de Ramon Llull és important perquè va ser el primer autor que va escriure en prosa en llengua vulgar, (català). Va escriure més de 250 titols (alguns perduts).Coneixem la seva biografía a través de notícies de diversa documentació de l’època i també gracies a la seva obra, la Vida Coetània, que és una narració autobiogràfica que va dedicar a l’autor en la vellesa als monjos de la Cartoixa de París.
Era fill de colons Barcelonins, i inicialment està lligat a la cort del rei Jaume II, fill petit de Jaume I el conqueridor. Va exercir el càrrec de senescal, i mentre va estar vinculat a la cort conreà la lirica trobadoresca.
Es va casar i va tenir dos fills. Cap a la trentena, pateix una crisi, o “conversió”, segons consta en La vida coetània. Un vespre, mentres componia una cançó a una dama, li va aparèixer Crist crucificat, i això li va passar durant 5 dies seguits. A partir d’aqui, abandona tot i posa la seva vida al servei de Jesucrist. Es retira a la muntanya, on escriu l’Art, un sistema filosòfic que li va ser revelat per Deu per trobar la veritat. Va viatjar per tota Europa i també al nord d’Africa per predicar la fe cristiana, i al 1315 consta la seva desapareció. Va escriure obres en català, àrab i llatí, a més de l’occità, que utilitzava en les poesies trobadoresques d’abans de la conversió.
“Llibre de l’ordre de cavalleria”.
Llibre de l’orde de cavalleria(1275). En aquesta peça didàctica dels primers anys de la seva producció,Llull parla de les característiques dels bons cavallers, que han de tenir com a principals objectius desenvolupar l’honor cristià i la noblesa d’esperit, cosa que s’aconsegueix amb una observança estricta de la pietat. A vegades el text és combatiu i agressiu, ja que recomana convertir els fidels amb l’espasa a la mà alhora que se’ls predica la veritat de Crist. Aquest manual del cavaller cristià va influir en Joanot Martorell a l’hora de redactar Tirant lo Blanc.
AVANTGUARDES (s. XX): ESQUEMA
https://www.dominicoscoval.org/estudios/recursos/eso4_val_apunts_basics-avantguardes.pdf
CUBISME LITERARI (text copiat i traduït del bloc: http://archivosdelvientofrio.blogspot.com/2009/04/cubismo-poetico.html)
El cubisme literari naix del pictòric, i així es diu per fraternitat dels artistes d’una banda i l’altra; també perquè hi ha molts punts de semblança en les seves doctrines d’abstracció o evasió artística. Apollinaire, Cendrars, Max Jacob, corifeus de la pintura cubista, van ser germans en inquietuds artístiques de Picasso, Juan Gris i Delauny. Això explica, en part, que la poesia cubista, abandonant els elements musicals tan cars a el simbolisme, es faci poesia purament visual. En el poema cubista, no és la realitat externa el que es plasma, sinó la seva polièdrica i accelerada projecció en el nostre esperit, amb totes les predileccions i deformacions que li imposa l’originalitat de la nostra manera de captar-la. La imatge cubista no és simple com la d’una flor en un mirall, sinó intricada i polifàsic com un mosaic. Busca recompondre la realitat barrejant imatges i conceptes a l’atzar. Una de les seves aportacions va ser el cal·ligrama. El poema cubista és una juxtaposició instantània d’imatges autònomes, deslligades. Es recrea en el visual i menysprea el auditiu. No hi ha anècdota, ni argument, ni història. Cada vers o doble vers és una cèl·lula independent, però confederada amb les altres per donar un poema que té per centre unificador al poeta mateix. El poema cubista atrau en un sol pla, simultàniament, els elements de la realitat que la imaginació, com un imant central, congrega en un punt de convergència, que és la ment del poeta. Però el seu enfocament, les fraccions de realitat que la inspiren, no estan en el passat, sinó en el present, en la vida i no en el somni; en la vida moderna amb la seva enfebrat velocitat i dinamisme.
Vicente Huidobro
SURREALISME
Text copiat d’EcuRed i traduït amb Softcatalà.
El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i cinematografia així com la fabricació d’objectes. Van estendre el principi del collage (l'”objecte oposat”) a l’assemblatge d’objectes incongruents, com en els poemes visibles de Max Ernst. Aquest últim va inventar el frottage (dibuixos composts pel frec de superfícies rugoses contra el paper o el llenç) i el va aplicar en grans obres com a Història Natural, pintada a París en 1926.
Una altra de les noves activitats creades pel surrealisme va ser l’anomenada cadàver exquisit, en la qual diversos artistes dibuixaven les diferents parts d’una figura o d’un text sense veure el que l’anterior havia fet passant-se el paper doblegat. Les criatures resultants van poder servir d’inspiració a Miró.
En el terreny literari, el surrealisme va suposar una gran revolució en el llenguatge i l’aportació de noves tècniques de composició. Com no assumia cap tradició cultural, ni des del punt de vista temàtic ni formal, va prescindir de la mètrica i va adoptar el tipus d’expressió poètica denominat com a versicle: un vers d’extensió indefinida sense rima que se sosté únicament per la cohesió interna del seu ritme.
Igualment, com no s’assumia la temàtica consagrada, es va anar a buscar en les fonts de la repressió psicològica (somnis, sexualitat) i social, amb el que la lírica es rehumanizó després que els ismos intelectualizados de les Avantguardes la deshumanitzessin, a excepció de l’Expressionisme. Per a això van utilitzar els recursos de la transcripció de somnis, l’escriptura automàtica i van engendrar procediments metafòrics nous com la imatge visionària.
El llenguatge es va renovar també des del punt de vista del lèxic donant cabuda a camps semàntics nous i la retòrica es va enriquir amb nous procediments expressius.
FUTURISME: INTRODUCCIÓ
Article de la Gran Enciclopèdia Catalana:
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0110833.xml#anchor_6188707