Una proposta de treball del text argumentatiu per a 4rt d’ESO i Batxillerat
Introducció per al docent
Aquesta activitat pretén abordar el text argumentatiu tot treballant el genocidi actual d’Israel contra Gaza i explicant el rerefons històric, tant de la situació de Gaza i de Palestina com de la conformació del discurs israelià, que han conduït fins a aquesta atrocitat, sense descuidar la implicació d’altres actors internacionals.
El treball fa peu en la introducció de qualsevol llibre de 4rt d’ESO o de Batxillerat sobre el text argumentatiu (definició, tesi/argument, tipus d’arguments, tipus de fal·làcies…), i pot substituir les activitats d’aprofundiment que proposi el llibre de text.
Aquesta activitat es basa, sobretot, en un conjunt de textos d’historiadors, lingüistes, psicòlegs, novel·listes, agències de notícies, funcionaris de l’UNRWA, resolucions de l’ONU, membres d’ONG… i és ampliable o reduïble segons l’interès del docent. La majoria són textos orals en anglès que han estat traduïts al català i editats.
Competències bàsiques
C4: Comprendre, interpretar i analitzar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos escrits i multimodals reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries.
C5. Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència, cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició.
C6. Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts.
C10. Posar al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, les pròpies pràctiques comunicatives, utilitzant un llenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a través de la paraula.
CC3. Analitzar i comprendre problemes ètics fonamentals i d’actualitat, considerant críticament els valors propis i aliens, i desenvolupant els seus propis judicis per afrontar la controvèrsia moral amb actitud dialogant, argumentativa, respectuosa i oposada a qualsevol tipus de discriminació o violència.
1. Introducció
Ara que ja heu treballat els components del text argumentatiu, aplicarem aquests coneixements a l’anàlisi de diversos textos argumentatius i narratius perquè en deduïu tesis, arguments i informació implícita, i realitzeu vosaltres després un text argumentatiu d’unes (aquí el docent decideix la llargària del text segons el nivell i l’aplicació de PIs) amb la tesi que vulgueu.
La tesi ha d’estar relacionada amb la informació oferida. L’alumne pot, si vol, incloure arguments de textos que no estan en el dossier, però ha de tenir en compte que el docent ha corroborat la fiabilitat dels arguments consultant les fonts (les fonts d’ONG o d’historiadors, per exemple), de manera que un argument de tipus conspiranoic (com ara “Tots els informes d’organismes de l’ONU són falsos”) no serà vàlid.
2. Primera activitat
Llegeix els següents textos i fes-ne un tria dels que empraràs per a bastir el teu text. Llegeix prèviament la ressenya sobre els autors: t’ajudarà a escollir els textos. La tria s’estructura de la següent manera:
– els textos 1 i 2 són obligatoris
– tria un dels textos 3 i 4
– tria, com a mínim, un dels textos 5, 6, 7 i 8.
– troba una notícia d’un mitjà en català que corrobori la teva tesi (es recomana La Directa, Sense Ficció, 60 minuts, Vilaweb, ARA, Crític, CCMA escrivint “Gaza” en el cercador… però poden ser altres mitjans). Al final del teu text, adjunta la notícia escrita o el segment de notícia oral (que hauràs de transcriure abans amb algun web de transcripció).
El teu text argumentatiu portarà, al final, una petita indicació dels textos que has usat. És recomanable que et llegeixis tots els textos, perquè hi ha informació contrastada en tots ells que et pot ser útil.
2. Fonts
Les transcripcions estan editades per a evitar algunes de les repeticions o anacoluts típics de la llengua oral.
Tots els textos són accessibles en línia, però també en paper, per a treballar-los a classe sense la intromissió d’intel·ligències artificials.
2.1 Fonts de primer tipus
-Resolucions de l’ONU
-Treballs d’investigació de científics socials les conclusions dels quals són validades per nombrosos col·legues i centres d’investigació, i que es basen en múltiples informes de testimonis acreditats i institucions sobre el terreny, i en l’anàlisi de múltiples textos.
1_ Organització de les Nacions Unides (1973). Resolució 3070 de l’Assemblea General. Importància de la realització universal del dret dels pobles a la lliure determinació i de la ràpida concessió de la independència als països i pobles colonials per a la garantia i l’observança efectiva dels drets humans. (fragments)
https://digitallibrary.un.org/record/191219?v=pdf
2_ Media education foundation. 2025, 20 d’octubre. FULL TALK. Norman Finkelstein at UMass. Gaza, Truth and the Battle for Free Speech. Del minut 9 al minut 18 i del 52 al 60.
https://www.youtube.com/watch?v=zFoHXuhq9mU
3_ Novara Media 2025, 7 d’abril. How Israel became a Fascist State| Aaron Bastani meets Ilan Pappé. Del minut 0 al minut 12.
https://www.youtube.com/watch?v=K9rr3j7vZGo
4_Alternate Focus, 23 de novembre de 2011: Palestine in Israeli School Books: Nurit Peled Elhanan. 6 primers minuts.
https://www.youtube.com/watch?v=pWKPRC-_oSg&t=605s
2.2 Fonts de 2n tipus
Testimonis individuals en el terreny de persones acreditades per la seva feina en el tema en qüestió i perquè hi han estat presents en el moment que succeïa el que narren.
5_ Middle East Eye, 1 d’octubre de 2025. Unicef spokesperson says Israeli quadcopters are shooting children in Gaza.
El vídeo no està enllaçat a causa de la duresa de les imatges.
6_ Breaking the silence, 11 de març de 2024: There’s no way this is a legitimate target under international humanitarian law.
https://www.youtube.com/watch?v=glTI4rGkQoo
7. Atef Saïf, Abu (2023). Vull estar despert quan em mori: Diari d’un genocidi (1a edició). Blackie Books, pàgs 231 i 236
2.3. Fonts de 3r tipus
Expressions i opinions personals basades en l’estudi de les fonts acreditades acadèmicament o perquè són testimonis objectius i contrastats de membres d’institucions que treballen en el terreny:
Dr. Gabor Maté en una conferència
8_ Middle East Eye, 23 de novembre de 2024: Dr Gabor Mate answers question about October 7th during conference. Fins al minut 11
https://www.youtube.com/watch?v=D-5cuqyRM9w&t=626s
2.4. Fonts de 4rt tipus
Opinions personals que es basen en fonts que han estat desmentides, però la refutació no arriba o no és acceptada per la persona que parla:
Assistent com a públic a una conferència del Dr. Gabor Maté
3. Autors
3.1. ONU
Organització de les Nacions Unides. Organisme de governança internacional creat a partir de la segona guerra mundial que intenta ser una institució en què les nacions puguin prendre decisions compartides i resoldre conflictes de manera pacífica per votacions i diàleg (un estat, un vot). Aquesta democràcia queda escapçada perquè té un “Consell de Seguretat” que pot exercir veto en la majoria de decisions.
Font: wikipedia
3.2. Norman Finkelstein
Sociòleg i historiador nord-americà. Segons la seva pròpia web “va rebre el seu doctorat del Departament de Política de la Universitat de Princeton el 1987. És autor de molts llibres que han estat traduïts a 60 edicions estrangeres, incloent-hi La indústria de l’Holocaust i GAZA: An inquest into its martyrdom.
Font: normanfinkelstein.org
3.3. Ilan Pappé
Nascut a Haifa, Israel, el 7 de novembre de 1954, és un professor d’història a la Universitat d’Exeter, Regne Unit, codirector del Centre Exeter d’Estudis Etno-Polítics.
Font: Sin Permiso
3.4. James Elder
Portaveu d’UNICEF a Gaza. Ha denunciat el dolor dels gazians a mans de l’exèrcit israelià i del setge des dels hospitals gravant diversos comunicats en el terreny. És australià.
Font: unicef.org
3.5. Yehuda Shaul
Exmilitar israelià, crític amb l’exèrcit israelià pels crims de guerra i violacions dels drets humans. Fundador de l’ONG “Breaking the Silence”.
Font: france24.org
3.6. Atef Abu Saif
Novel·lista i ministre de cultura palestí. Va escriure una novel·la autobiogràfica en què relata els dos primers mesos del genocidi de Gaza.
Font: Contexto
3.7. Nurit Peled Elhanan
Lingüista israeliana. Va fer una investigació del racisme dels llibres escolars israelians. En represàlia, va ser exclosa de la docència de la Universitat Hebrea de Jerusalem.
Font: berkeleycenter.georgetown.edu
3.8. Gabor Maté
Metge i psicòleg canadenc, escriptor i professor universitari. El seu treball es centra en adiccions i traumes. Ha parlat com a conferenciant i com a columnista sobre Gaza, Palestina, Israel i el sionisme.
Font: drgabor
4. Textos
A continuació es troben els textos de treball, la citació bibliogràfica dels quals és a la secció anterior. Al final de cada text s’apunten una sèrie de termes que els alumnes han de conèixer per a entendre’l correctament.
TEXT 1. Resolució 3070 (XXVIII) de l’Assemblea General. Importància de la realització universal del dret dels pobles a la lliure determinació i de la ràpida concessió de la independència als països i pobles colonials per a la garantia i l’observança efectives dels drets humans
L’Assemblea General,
Fidel a la seva resolució 1514 (XV) de 14 de desembre de 1960, en la qual figura la Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials,
Conscient de la importància de la realització universal del dret dels pobles a la lliure determinació i de la ràpida concessió de la independència als països i pobles colonials.
(…)
Prenent nota amb satisfacció de l’informe del Secretari General de 21 de setembre de 1973 i de l’assistència que subministren als territoris dependents uns certs governs, organismes especialitzats, organitzacions intergovernamentals i organitzacions no governamentals.
Preocupada per la contínua repressió i el tracte inhumà infligit als pobles que es troben encara sota dominació colonial i estrangera i subjugació forana, inclòs el tracte inhumà de les persones empresonades a causa de la seva lluita per la lliure determinació,
Reconeixent la necessitat imperiosa de posar aviat fi al règim colonial, a la dominació estrangera i a la subjugació forana,
1. Reafirma el dret inalienable de tots els pobles que es troben sota dominació colonial i estrangera i subjugació forana a la lliure determinació, llibertat i independència de conformitat amb les resolucions 1514 (XV) de 14 de desembre de 1960, 2649 (XXV) de 30 de novembre de 1970 i 2787 (XXVI) de 6 de desembre de 1971 de l’Assemblea General;
2. Reafirma igualment la legitimitat de la lluita dels pobles per deslliurar-se de la dominació colonial estrangera i de la subjugació forana per tots els mitjans possibles, inclosa la lluita armada;
3. Insta a tots els Estats que, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i amb les resolucions pertinents de les Nacions Unides, reconeguin el dret de tots els pobles a la lliure determinació i independència, i ofereixin ajuda moral, material i d’una altra índole a tots els pobles que lluiten pel ple exercici del seu dret inalienable a la lliure determinació i independència;
4. Condemna enèrgicament als Governs de Portugal i de Sud-àfrica, així com a tots els que continuen desacatant les resolucions de les Nacions Unides relatives al dret de tots els pobles a la lliure determinació i independència;
5. Condemna a més les polítiques d’aquells membres de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic.del Nord i d’altres països que ajuden a Portugal i a altres règims racistes en Àfrica i en altres parts a reprimir les aspiracions dels pobles relatives als drets humans i a impedir que aquests pobles gaudeixin d’aquests drets;
6. Condemna tots els governs que no reconeixen el dret a la lliure determinació i independència dels pobles, especialment dels pobles d’Àfrica que estan encara sota dominació colonial i del poble palestí;
7. Expressa el seu reconeixement pels esforços dels governs, organismes de les Nacions Unides i organitzacions intergovernamentals i no governamentals vinculades al sistema de les Nacions Unides que han prestat diferents formes d’assistència als territoris dependents i els fa una crida perquè augmentin encara més aquesta assistència
(…)
Termes:
1-Assemblea General de l’ONU
2-Govern de Sud-Àfrica als anys 70 (del s. XX)
3-Govern de Portugal als anys 70 del s.XX
TEXT 2. Conferència de Norman Finkelstein a la Universitat de Massachussets, “Veritat, Gaza i la batalla per la llibertat d’expressió”, fragments editats. 8 d’octubre de 2025
Fragment del minut 9 al minut 18
-Bé, gràcies per tenir-me aquí. M’han demanat que parli avui sobre el tema de Gaza, i m’han preguntat aquesta tarda de què anava a parlar.
Crec que tothom aquí en aquest moment veu el panorama general, i no cal saber enginyeria espacial per entendre el panorama general: tret que tinguis un interès material en mentir-te a tu mateix o mentir als altres, està bastant clar el que està passant aquí. És bastant obvi que alguna cosa
horrible s’està desplegant en temps real davant dels nostres ulls.
Encara que al principi, a l’octubre, després del 7 d’octubre (…) hi havia una reticència a descriure o a classificar el que s’hi ha anat desplegant com a genocidi.
La nomenclatura en aquell moment, les primeres setmanes, consistien en, cito, “el dret d’Israel a defensar-se”.
Al voltant del primer mes o dos, veus que es trobaven, es podria dir, a l’extrem més llunyà de l’espectre, estaven disposades a reconèixer les accions d’Israel a Gaza, cito, com a “desproporcionades”.
Aquesta era bàsicament la posició del que podríeu anomenar mainstream: figures, (…) una mica a l’esquerra de la gent corrent, com Pierce Morgan ho reconeixeria (…) insistia que Israel encara estava exercint el dret d’autodefensa, però estava disposat a qualificar o advertir aquesta afirmació dient que la reacció estava sent desproporcionada.
Però ara estem acostant-nos als dos anys després de l’assalt israelià a Gaza, i hem passat de llarg de la “defensa pròpia”, hem passat de llarg de l’“acció desproporcionada”, i estem ara en el punt d’un ampli consens. No inclou a tothom, evidentment, però inclou un gran nombre d’organitzacions, institucions i destacats experts (…) que estan disposats a reconèixer que Israel està participant en un genocidi a Gaza.
Només vull dir en aquest moment que el llenguatge aquí marca una gran diferència.
Algunes persones diuen que això s’ha convertit en una disputa absurda per trobar la paraula més exacta. Però no crec que això sigui correcte. Confuzi va dir, cito: “El començament de tota saviesa és anomenar les coses correctament.” Anomena correctament les coses.
(…)
I el punt aquí és que per descriure el que està passant, el que ha estat passant a Gaza, si ho representes com una guerra, això és convenir que l’objectiu principal d’Israel és l’exèrcit de l’altre costat; com dir que estan involucrats en una guerra d’autodefensa contra Hamàs.
Ara, dins d’aquest marc es pot dir que els atacs d’Israel han estat desproporcionats. Es pot dir que Israel ha perpetrat atacs indiscriminats. Però si es parteix del marc que Israel està lliurant una guerra, fins i tot si s’han reconegut desviacions dels objectius militars, encara estàs en essència dient que l’objectiu d’Israel són els seus adversaris militars.
Però això no és el que està passant a Gaza. Això no té res a veure amb el que està passant a Gaza. Israel no està apuntant contra Hamàs excepte en el sentit més trivial i insignificant; Israel està apuntant contra la població civil de Gaza. Això és el que està passant a Gaza. És clar, poden matar un militant aquí, poden matar un militant allà, però això no és l’essència del que està passant.
En el moment que escolteu algú en els mitjans de comunicació, en el món acadèmic, en la vida política… en el moment que sents que qui sigui es refereix al que està passant allà com “la guerra d’Israel contra Hamàs”, hauries d’encendre un llum en el teu cap. Aquesta persona és un propagandista. Aquesta persona està subministrant propaganda, perquè no hi ha guerra a Gaza; és un genocidi.
Un genocidi significa que estàs involucrat en activitats la intenció de les quals és destruir en la seva totalitat o en part un grup racial, ètnic, religiós.
Així és com la convenció del genocidi de 1948 defineix el genocidi. En l’article dos. I això és exactament el que Israel està fent.
Fragment del minut 45 al minut 48
Ara, per donar-te una mica de sentit del que li ha passat a aquella gent abandonada, que han estat vivint allà, en un camp de concentració des de 1948:
En l’operació Plom Fos, l’estimació és que Israel va deixar enrere 600.000 tones de runes; en l’operació Marge Protector, s’estima que s’han deixat enrere 2,5 milions de tones de runes. L’estimació ara, i estic citant des d’abans de la destrucció de Rafah i de la destrucció de la ciutat de Gaza. Abans. L’estimació és no 600.000 tones de runes, no 2,5 milions de tones de runes: s’estima que hi ha 50 milions de tones de runa, ara, cobrint Gaza.
En l’operació Plom Fos, van ser 350 nens.
En l’operació Marge Protector, van ser 550 nens.
Ara l’estimació és, i crec que és una estimació molt baixa, i no inclou els que van ser assassinats per falta de menjar, falta de medicina, falta d’electricitat i així successivament, només els que van ser assassinats amb munició, l’estimació no és 350 nens, no és 550 nens. S’estima que és de 28.000.
Fragment del minut 51 al minut 60
Després de l’operació Plom Fos, el Consell de Drets Humans (de l’ONU) va encarregar una investigació encapçalada per un jurista sud-africà, Richard Goldstone (…)
Hamàs va dir: “Ho acceptem”, i Goldston va elaborar un informe amb els seus col·legues que és molt dur amb Israel. Molt dur. I va ser, com he dit, brutal amb Hamas. Hamas sabia que això passaria, Però també va ser brutal amb Israel (…) Pensàvem que potser la justícia es faria finalment.
Què va passar?
El que va passar va ser que l’1 d’abril de 2011, Goldstone va rescindir l’informe.
(…)
És clar que li havien fet xantatge. Exactament, la naturalesa del xantatge, no ho sé dir. (…) Però va tornar a redactar l’informe.
Ho han intentat, Hamàs; han intentat la diplomàcia. Han intentat el dret internacional.
I després vindrà el 30 de març de 2018, el que és el seu “Dia de la terra”. Van intentar la resistència civil no violenta. Es va anomenar la Gran Marxa del Retorn.
Què va passar? Sabem exactament què va succeir. Hi va haver una altra Comissió de l’ONU, i van publicar un informe de 250 pàgines (…)
Què van concloure?
Doncs que la Gran Marxa del Retorn, de març fins al 14 de maig va ser aclaparadorament no violenta.
Va ser aclapadorament no violenta.
Ves i llegeix el que va passar, perquè tothom diu: On és el Gandhi palestí? On és el Gandhi palestí?
Deixem de banda que n’hi havia molts, de Gandhis palestins (…)
Què va passar?
Bé, Israel mira la situació i s’alinea a la tanca perimetral de Gaza, amb el que designa com els seus franctiradors millor entrenats.
D’acord.
Israel va dir més tard: “Cada bala encertarà el seu objectiu.” “Cada bala encertarà el seu objectiu.”
Quin era el seu objectiu?
Aneu a l’informe. Hi havia gent a 300 metres de la tanca que separa Gaza d’Israel. A 300 metres. Com diu l’informe (de l’ONU) clarament en activitats civils.
Per aquells de vosaltres que recordeu, la Gran Marxa del Retorn va ser una ocasió festiva. Era una celebració de la vida. Hi havia actes de circ, hi havia música, hi havia ball, hi havia pícnics…
De veritat que ho creien! Creien en la possibilitat que si continuaven d’aquella manera civil, i goso utilitzar la paraula, amorosa, potser, aquell setge brutal de Gaza s’aixecaria.
A qui van matar, els israelians? Llegiu l’informe.
Ho cito ara.
Apuntaven als nens, a centenars de metres de la tanca. Van apuntar als metges. Van apuntar a periodistes, i van apuntar a persones amb discapacitat física. Van apuntar a dobles amputats.
Ara, com que arribaré a l’actualitat, com la majoria de vosaltres en el públic ja ho sap, en els últims dos anys… (…)
…no es poden trobar les paraules correctes, però ara si llegeixes els informes, per exemple, l’informe més recent de la Comissió Internacional d’Investigació, un que va sortir la setmana passada, encapçalat per Na’vi Pai, el primer cap de la Comissió d’Investigació a Rwanda, rutinàriament,
l’objectiu són nens. Això és el que l’informe diu. I basat en el testimoni de metges estrangers que han anat a treballar a Gaza en els dos últims anys. Disparen als nens al cap i al pit.
L’informe diu que fins i tot disparen contra nens petits.
Nens petits.
Termes:
-mainstream
-“extrem de l’espectre”
-operació Plom Fos
-operació Marge Protector
-rescindir
-Gran Marxa del Retorn
TEXT 3. Ilan Pappe entrevistat en públic el 20 d’abril de 2025 pel periodista Aaron Bastami: “Com va convertir-se Israel en un estat feixista?”
Aaron Bastami -Vull començar referint-me a un article que vostè va escriure en 1999, sobre el que vostè considerava llavors com una escalada en l’adoctrinament dels israelians. Crec que l’expressió era “fanàtics racistes”, i vostè creia que la pròxima cohort de graduats a la fi del segle passat s’hi convertirien.
Ilan Pappe -Explico una mica sobre el sistema d’adoctrinament al qual els israelians estan sotmesos actualment del bressol a la tomba i com ha canviat això en els últims 20, 25 anys?
AB- Sí. Sí.
IP-Vaig escriure aquesta investigació el 1999 predient que en 20 anys el nen que entrava (…) en l’educació israeliana del segle XXI només podia graduar-se com una persona que està subscrivint el racisme i el fanatisme, especialment pel que fa als palestins i al món àrab.
De tota manera, l’adoctrinament va ser el mateix des del començament del projecte sionista: no només calia convèncer el món sobre la validesa del projecte sionista, necessites convèncer el poble jueu també sobre la validesa. I llavors necessitaves un adoctrinament que expliqués les dificultats que es van trobar com a primers colonialistes i la lluita anticolonialista que van trobar. Tot això va contribuir a la formulació de l’adoctrinament que es va convertir en adoctrinament estatal des de 1948. (…)
Crec que fins a principis dels anys 90 hi havia un intent molt interessant de conciliar els valors universals dins del sistema educatiu amb els ideals racistes ètnics del sionisme. Com si poguessis ser un sionista liberal, un sionista progressista, un sionista democràtic. Tota la noció que es va vendre al món era sobre la democràcia jueva, és a dir, es pot ser tant un estat racista ètnic com una democràcia. Crec que el que realment va canviar en l’adoctrinament va ser renunciar a aquest intent de quadrar el cercle. Així que va sorgir la sensació que això ja no era necessari, (…) perquè Israel seria criticat pel que estava fent, no per la forma en què es comercialitzés a si mateix, i ara diria que en els últims 25 anys hi ha molt poc èmfasi en els valors universals.
Hi ha una interpretació molt clara del judaisme que abans no hi era, com un pla ideològic que se centra principalment en la presa de la terra, la despossessió dels palestins, potser fins i tot la creació d’alguna cosa que és encara més gran que Israel, és a dir, Israel sobre Cisjordània i la Franja de Gaza. I molt poca preocupació per la reacció internacional a Israel. Fins i tot hi ha un element de menyspreu per la vida jueva secular dins d’Israel, com una espècie d’espectacle de debilitat que podria afectar la capacitat de l’estat i la societat per aconseguir els seus objectius en el futur. I en aquest punt sobre el que ha canviat en les últimes dues dècades i mitja.
AB -Em sembla que l’estat d’Israel tal com existeix avui dia, un etnoestat, és una espècie de model per als supremacistes racials a Europa, persones que volen eternament una França blanca, una Gran Bretanya blanca, Alemanya, etc., etc. s’inspiren en la idea d’Israel. Quan es va convertir en una norma? I no em refereixo només als antisemites que estan d’acord amb els sionistes, perquè podem parlar d’això més tard. (…)
IP -I cal recordar que la idea mateixa del projecte sionista era resoldre un problema europeu d’antisemitisme imposant un Estat jueu europeu en el cor del món àrab contra la voluntat dels palestins.
Termes:
-feixista
-adoctrinament
-sionista
-liberal
-progressista
TEXT 4. Portaveu d’UNICEF, James Elder, des d’un hospital de Gaza, denuncia que els drons estan disparant contra els nens. 26 de setembre de 2025
Això està totalment fora de control!
Em vaig prometre que la primera història d’estar a Gaza seria només la d’alguns dels increïbles voluntaris, i l’alegria que porten als nens fins i tot als hospitals, i soc aquí i la primera habitació on estic, hi ha quatre nens.
Quatre nens a qui han disparat els quadcòpters. Quatre nens.
Així que estem en una UCI improvisada, una atenció intensiva improvisada perquè hi ha tants nens..! I als quatre nens els han disparat quadcòpters. Dos minuts més tard, a la UCI, assegut amb aquesta nena de 5 anys, i ella ha mort davant nostre.
Llavors hi ha una nena petita, Sham, que estan criant aquí (a l’hospital). Sham està sent criada aquí. Va ser treta de sota les runes, però no van poder trobar la seva mare, i la seva germana ha mort. I després hi ha aquest noiet, en Barra, que té metralla al coll. Vull dir que puc sentir els peus d’en Barra. En Barra està fred. en estat crític, com un nen petit just aquí a terra a qui li han disparat.
Ha estat estirat en la seva pròpia sang durant cinc hores, al passadís. Finalment, quan els metges han trobat espai per a ell en un llit. Tan aviat com va sortir del passadís, un altre nen, un altre ferit, va anar a terra. Aquest nen petit que sagnava, la seva mare li cridava, dient: “Qui permet en el món que això? Qui permet en el món que això?” I preguntava, i preguntava…
Termes:
-UNICEF
-quadcòpter
-UCI
TEXT 5. Yehuda Shaul, portaveu de Breaking the silence, parlant sobre els actes de l’exèrcit israelià a Gaza
Conceptes que cal cercar: FDI (IDF), ONG Breaking the silence, Dret Internacional Humanitari, dany col·lateral
-Ens diuen que les FDI està fent tot el possible per a evitar víctimes civils. És una mentida contundent. Una mentida absoluta.
És una dura declaració sobre el meu propi exèrcit, però és veritat.
Yehuda Shaul, un antic comandant de l’exèrcit israelià declara:
YS: L’estratègia ha estat impulsada els últims quinze
anys per una doctrina de la dissuassió per destrucció desproporcionada.
Sabem de les operacions anteriors des d’abans del 7 d’octubre, pel que fa a la idea de la lluita a Gaza, se’ns diu que tots els objectius que ataquem són legítims sota el Dret Internacional Humanitari, i que es basen en informació d’intel·ligència doblement comprovada.
Que ataquem de manera quirúrgica, amb totes les precaucions per a evitar els danys col·laterals civils. Hi ha una casa d’un militant de Hamas en un edifici de dues, tres quatre, cinc, sis plantes? Això era un objectiu molt comú abans del 7 d’octubre. Doncs esborraràs l’edifici amb una bomba de mitja tona.
De cap manera això és un objectiu legítim sota cap punt de vista.
TEXT 6. Atef Abu Saif, “Vull estar despert quan em mori”, fragments.
“Ahir a la nit, els israelians van triar el barri de Shujaiya, a la ciutat de Gaza, com a blanc de les seves bombes; es va informar de la mort de centenars de civils i van devastar una cinquantena d’edificis, fins i tot parts de la ciutat vella. Avui han arribat a Rafah més gent procedent de Khan Yunis i la ciutat sembla que estigui a punt de rebentar. Costa déu i ajut obrir-se pas entre la multitud al mercat, de tan atapeït de gent que està. Pràcticament no queda res per comprar, la gent només surt perquè necessita caminar, que li toqui l’aire. El meu amic de la Mitja Lluna Roja que en els pròxims dies hauran de distribuir milers de tendes noves, només per als nouvinguts. Pots passar, dos, tres, quatre dies sense menjar (…)”
“Tots pensàvem en les persones estimades que encara teníem al nord. L’Ibrahim diu que ha rebut una trucada d’un amic d’allà i li ha dit que els “cinturons de foc” han caigut sobre totes les zones de Jabalia. Segons les últimes informacions, els tancs han entrat al barri d’Al-Faluja i avancen cap al centre del camp de refugiats. “No veiem res”, li ha dit el seu amic. “Només veiem mort i foscor.”
TEXT 7. Nurit Peled ElHanan, lingüista, parlant sobre un estudi propi sobre el racisme als llibres escolars israelians
Nurit Peled ElHanan és professora de llengua i educació a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Després de la mort de la seva filla de 13 anys en l’atemptat suïcida de 1997, es va convertir en una crítica oberta de l’ocupació israeliana.
El llibre de Pellet Alhan que es publicarà el novembre de 2011 es titula “Palestina en els llibres escolars israelians, ideologia i propaganda en l’educació.” Argumenta que els llibres de text utilitzats en el sistema escolar israelià marginen els palestins i estan dissenyats per preparar els nens israelians per al servei militar. Va analitzar els llibres de text israelians, estudiant el seu ús d’imatges, mapes, disposicions i llenguatge en els temes d’història, geografia i estudis cívics. Alternate focus va parlar amb Nurit Peled ElHanan sobre la seva recerca. Primer vam preguntar com es va interessar en l’estudi dels llibres de text israelians.
-Quan vaig començar, vaig veure que la qüestió de la representació dels palestins semblava molt important d’estudiar. Com estan representats els palestins en els llibres de text israelians? I crec que la pregunta general era com els nois i noies israelians que són educats en valors humanístics suposadament molt il·lustrats acaben sent monstres tan horribles en l’exèrcit. I vaig pensar que una part de la resposta es pot trobar als llibres de text, perquè els llibres de text són llibres que els estudiants han de llegir per a l’examen, els agradi o no. Així que no crec que hi hagi molts estudiants que estiguin interessats a obtenir informació sobre la història i coses com aquesta i altres d’altres fonts. Això no els interessa. Així que l’única cosa que saben és el que troben en els llibres de text, el que se’ls ensenya a classe.
Així que vaig pensar que seria molt interessant veure com estan representats els palestins. I perquè els estudiants israelians estan reclutats a l’exèrcit just després de l’escola secundària, un mes després de l’escola secundària, un any, però just després de l’escola secundària. Així que van amb aquest coneixement a l’exèrcit. I com que mai o gairebé mai es troben amb palestins cara a cara o parlen amb ells, encara que poden viure de 50 a 100 metres d’ells, això és el que saben.
He llegit molt sobre la forma en què el tercer món està representat en altres llibres de text del món a Europa o aquí com indis, Primeres Nacions, etc. i m’he trobat amb les estratègies del discurs racista. I el que em va cridar l’atenció va ser que totes aquestes categories s’apliquen realment als llibres de text israelians. En primer lloc, no representar-los en absolut. Per exemple, visualment, els palestins no estan representats en absolut en els llibres de text israelians. Ara, els llibres de text israelians són llibres de comerç. És una indústria privada. Així que en tens molts. Han de ser autoritzats pel ministeri, però no són emesos pel ministeri.
Així que tens molts i molts llibres. Així que en tots aquests llibres, desenes de llibres que he mirat, uh, uh, no es pot trobar una fotografia d’un ésser humà que és palestí. I si penses que tenim un 20% de ciutadans israelians palestins, no parlar dels palestins en els territoris dels territoris ocupats que són uns 5 milions, h és una mica estrany. Mai es veu a un metge, professor o nen palestí i l’única forma en què estan representats són els problemes i les amenaces que Israel considera que són, per exemple, terroristes. Així que veus figures cobertes de cara o com a agricultors primitius, veus agricultors darrere de l’arada primitiva de bou o en dibuixos racistes que realment semblen dibuixos animats d’Alibaba que van ser pintats per artistes europeus en el segle XVIII o XIX que no representen a ningú que realment viu a Israel, però onsevulla que parlin dels ciutadans de l’estat de l’àrab el que anomenen ciutadans àrabs I això és el que veus aquestes imatges. Per tant, hi ha refugiats, agricultors primitius, terroristes o absents. Per exemple, podeu veure que no ho sé en un capítol anomenat el problema dels refugiats. T’ensenyen un carrer desbordat en un barri pobre sense gent i et diuen que aquest és el problema palestí. O es pot veure una fotografia aèria d’algun poble de barraques i li diuen que aquest és un camp de refugiats palestins. Però mai veus gent. Mai es veuen éssers humans. Per tant, això és una cosa que no els mostrem en absolut. L’altra cosa és mostrar-los o parlar d’ells com a problemes. Solen parlar del problema palestí, que és bastant esborronador, saps? en un estat jueu, quan recordes que els jueus eren etiquetats com el “problema jueu” fa uns 60 anys.
Per tant, sempre està en un grup. Sempre és un col·lectiu i sempre és un problema, una amenaça i fins i tot un problema verinós. I tot això forma part del que s’anomena les categories del discurs racista. Així actua el discurs racista tant visual com verbalment. Això és una cosa que realment m’ha sorprès molt. Llavors volia veure-ho, per exemple, en mapes. Així que la majoria dels llibres, quan mostren el mapa d’Israel, no mostren les fronteres reals d’Israel. Inclouen Palestina en ella. Us mostren el que s’anomena la terra del Gran d’Israel. (…)
Així que crec que tenim com tres generacions d’estudiants que ni tan sols saben quines són les fronteres i les persones que viuen als territoris dels no jueus, que són sempre anomenats “no jueus”. Així que aquesta és una altra manera racista d’etiquetar les persones com “no nosaltres”, no com el que són, sinó com el que no són. I aquests no jueus que viuen als territoris es presenten com a treball estranger que entra a Israel per treballar. Així com de Tailàndia o la Xina, no persones que realment viuen en el lloc on viuen. O no estan representats en absolut. Alguns mapes us diuen, per exemple, que hi ha mapes de població en els llibres de text de geografia on tot el que heu d’anomenar Palestina és un lloc en blanc, sense color, sense res. I ells t’ho diuen: “Per aquesta zona, no tenim dades.” Així que en un mapa de població, si no tens dades, vol dir que no hi ha gent. I si és incolor, vol dir que no està habitat. Està esperant a ser habitat, oi? Per o un mapa d’ocupació. Així que veus les fàbriques i plantes israelianes en els territoris ocupats en les colònies, però no veus una ciutat palestina, ni una fàbrica palestina, ni un institut palestí ni cap universitat. Tot això està absent. Haig de dir que vaig estudiar molt profundament 16 llibres, tots publicats després de l’acord d’Oslo. Volia veure si hi ha algun canvi i hi ha hagut algun canvi (…), però avui està anant cap enrere i cap enrere i cap enrere i els llibres d’història més recents són realment, es poden dir, manifestacions militars. No teniu dades. No tens mapes. No tens números, no hi ha estadístiques, només una declaració general de com hem matat a més d’ells i a menys de nosaltres o alguna cosa així, saps. I el color, per exemple, és molt important. Cada vegada que mostren pobles palestins o pobles àrabs israelians, els veus en colors naturals, que és verd oliva, brutícia, groc, ja saps, i aquests colors són els colors que desperten la por i l’alienació en els israelians, els colors naturals del país. Sempre que mostren assentaments jueus, els mostren com pobles suïssos, ja saps, verds saturats i flors, fins i tot està en negatiu al desert. (…) com es guanya simpatia o antipatia cap a la imatge i el que es representa en la imatge. I és molt clar que a Israel els colors naturals del país transmeten primitivisme i no progressisme i els colors occidentals europeus portats pels jueus artificialment són el que es pot qualificar de progrés, ja saps. També m’interessava molt veure i estudiar el concepte de mort. Com es presenta la mort a aquests nens? Perquè els israelians estan realment educats per a adorar la mort, per a sacrificar-se pel país o pel que sigui i per a no veure res dolent en la mort dels palestins o (…) per a veure-ho com un mal menor si ens porta conseqüències bones. Així que volia veure-ho i vaig estudiar com, per exemple, les massacres, com es representen (…)
Estudio els gèneres de representació d’aquest tipus de descripció i sempre en una mena de narratives molt simplistes que tenen el que he d’anomenar “lògica mitològica” com, sabeu? “Èdip va matar el seu pare però va salvar la ciutat” alguna cosa així. Així que sí, malauradament moltes persones van ser assassinades, però era la garantia d’un estat jueu amb majoria jueva. Per exemple, la massacre de Kibia, que estava encapçalada per Ariel Shaon i la seva famosa unitat d’assassins, els 101 assassins, una unitat que va anar a Kibia per venjar un assassinat d’una dona jueva i els seus dos fills a Yehood. Yehood va ser una ciutat palestina “neta” (netejada ètnicament) i rehabitada per immigrants jueus majoritàriament de països àrabs, i després de la seva mort van anar al poble més proper (…) demolir totes les cases de les seves famílies (…)
Els llibres escolars diuen que aquesta i altres represàlies, no era l’única, va restaurar la dignitat i la moral a l’exèrcit i la confiança als ciutadans jueus.
Així que sempre tens aquest tipus de lògica mitològica. Sí. Malauradament, i et donen algunes raons com que els soldats no sabien que la gent s’amagava a les seves cases aquella nit. On estarien? o l’altaveu no va funcionar així que no ens van sentir cridar-los a abandonar les seves cases, que és exactament el mateix argument que van donar a Gaza ara en l’última massacre de Gaza: “Sí que els vam dir que marxessin”, però no ho van fer perquè sempre tens aquest tipus d’excuses i aquest tipus de presentació que diu que qualsevol mal que se’ls faci és consentit mentre ens salvi d’un mal més gran o igual.
TEXT 8. Dr. Gabor Maté. Conferència del 23 de novembre de 2024. Des de l’inici fins al minut 11
Dona Assistent (a la conferència del Dr. Gabor Maté): Sobre la seva conferència, vostè parla de compassió, del reconeixement, compassió per entendre, que la compassió de la veritat la trobem primer en nosaltres mateixos… Li preguntaré una cosa molt difícil.
Dr. Gabor Maté: Sí,
Dona Assistent: Ens acostem al 7 d’octubre…
Dr. Gabor Maté: A què és el que ens estem acostant?
Dona Assistent: 7 d’octubre: quan l’horrible massacre va passar a Israel, sí, on nens petits van ser assassinats, nadons cremats en forns, allà…
D.G.M: No hi havia nadons en forns.
DA: Sí.
DGM: No n’hi havia, no n’hi havia. Això va ser refutat fins i tot pels israelians.
No hi havia nadons en forns, però, però… acordem… anem
a estar d’acord que… Estem d’acord que fou una massacre horrible. Va haver-hi persones que van ser assassinades, van ser segrestats en les seves cases, va haver-hi una violació…
Anem a estar d’acord que va ser prou dolent sense afegir-hi coses. Bé, ara estic dient-te que no hi ha proves de violacions massives, no hi ha tal evidència. Ho sento, no hi ha proves.
DA: Oh sí, és clar!
DGM: Que no existeix aquesta evidència!
DA: Hi ha una dona israeliana que va parlar a l’ONU…
DGM: Les Nacions Unides van arribar a Israel i van investigar, i van portar aquestes proves a les Nacions Unides…
DA: Que sí va haver-hi violacions…
DGM: Finalitza la teva pregunta.
DA: La meva pregunta és com trobo compassió per aquestes persones.
DGM: Quines persones?
DA: Els animals que ho van fer.
DGM:Entenc el teu punt de vista, d’acord? Des del teu punt de vista, tot el que has llegit ha passat de la manera que t’ho han contat.
DA: (…)
DGM: Espera un segon, et dic que t’entenc: el teu punt de vista és que va haver-hi violacions en massa, nens decapitats, després ficats en forns… Et dic que he mirat la documentació objectiva del tema, totes les proves que vaig poder aconseguir. Va haver-hi massacres horribles, posem-nos d’acord en això. Bé, hi havia ostatges, inclosos joves, infants i persones grans; civils que mai haurien d’haver estat capturats. Que van ser presos en captivitat. Anem a estar d’acord en això. Bé, en concret, sobre nadons en forns i violacions massives, tu i jo no estarem d’acord, perquè jo he mirat proves que tu no has mirat, però…
DA: (…)
DGM: espera un segon: només així podrem posar-nos d’acord sobre el que fem. Accepta… d’acord… i després anem a la qüestió de com sentir compassió per aquells…
DA: Animals!
DGM: Bé, no em ficaré en una gran anàlisi política aquí, però et diré el que crec.
Si jo veiés el món des de la perspectiva des de la qual el veus, estaria 100% d’acord amb tu, però així no és com veig el món. Això en primer lloc.
[Aplaudiments]
En segon lloc, he estat a Palestina. Fa dos anys i mig vaig anar a treballar amb dones palestines que havien sigut torturades a presons d’Israel. Això ha estat documentat per metges israelians que treballen pels drets humans, per Bet’Slem, l’organització israeliana pels drets humans, per les Nacions Unides i altres organismes, i ningú no en parla mai, dels milers de palestins… Vostè sap que hi ha dos metges palestins que han estat torturats fins a la mort recentment per Israel? Metges torturats fins a la mort!
Ara, la meva pregunta cap a vostè és (i ara no vaig a entrar en tota la història. Ara no és el moment). Jo ara tinc una visió diferent de la història. Jo solia tenir la visió que té vostè, però ja no la tinc més. No vaig a..
DA: (…)
DGM: No vaig a (…) Deixi’m acabar (…) La història no va començar el 7 d’octubre.
Amb els meus companys jueus al Canadà… sabeu que hi havia uns internats escolars, al Canadà? Fa quatre anys es va fer una enquesta nacional. Milers de nens hi van morir. A les escoles van torturar-los, els van violar. Van fer una enquesta al Canadà: el 70% dels canadencs, fa quatre anys deien que no sabien res o poc sobre les residències. Però què va passar amb els indígenes?
Si fas una enquesta als Estats Units basada en totes les pel·lícules de Hollywood que s’han fet fins fa molt pocs anys, la majoria de la gent no sabrà res sobre el que els va passar als indígenes. Res: el genocidi, les tortures, les violacions, matar de fam la gent… no en saben res! I en alguns estats dels Estats Units és fins i tot il·legal ensenyar-ho a les escoles!
Aleshores, vostè creu que els jueus israelians saben alguna cosa dels indígenes palestins? Llavors…
DA: (…)
DGM: Un moment. Un moment. Aquests “animals” que diu vostè… Vostè sap que la primera massacre de palestins a Gaza no va ocòrrer l’any passat, no va ocòrrer fa quatre o cinc anys, quan van assassinar centenars de nens amb les seves bombes: va ocòrrer el 1956.
DA: (…)
DGM: Esperi un segon… Esperi un segon… El 1956 van massacrar 200 civils. Vostè ho sabia? Vostè ho sabia?
DA: (…)
DGM: Vostè no ha escoltat res d’això. I tant que no! Per això els pot dir “animals”! Si no, vostè els veuria com a èssers humans, igual que fem la resta de tots nosaltres.
-Aplaudiments.
Doncs vinga! Jo ja he acabat. Vinga, endavant.
DA: És a dir: que els éssers humans poden assassinar i violar i (…) i tallar pits de les dones… Això està bé?
DGM: No, no està bé.
DA: Ah! Vaja! És el missatge que estaves donant.
DGM: És el missatge que he donat? Quants de vostès m’han sentit dir que està bé assassinar i violar gent? Que aixequin la mà.
DA: (…)
DGM: Com es sent vostè per les violacions de dones palestines per les IDF el 1948?
DA: Això és fals!
DGM: No! No és fals! Vostè vol… vostè vol creure’m? Llegeixi els historiadors israelians!
(…)
AD: Deixi’m dir-li una cosa: als Estats Units ensenyem als nens (…)
DGM: D’acord. Estic fart. Això és el que passa… Gent! Això passa perquè vostè i jo no vivim en el mateix món. Però deixi’m dir una cosa. Això no tracta de vostè i de mi, d’acord? Hi ha una jueva supervivent de l’Holocaust, Edit Edgar, n’ha sentit a parlar? Ella és terapeuta aquí, a Califòrnia. Ella va estar en el mateix tren que portava a Auschwitz els meus avis.
DA: (…)
DGM: No, no! D’acord. Estic parlant-li a vostè, estic contant-li una cosa. Ja no estic debatent amb vostè. Vostè i jo no vivim en el mateix món. Vostè és una bona persona, té bon cor… vostè i jo no vivim en el mateix món. Per favor, deixi’m acabar. Edith anava en el mateix tren a Auschwitz que els meus avis. Els seus pares anaven en el mateix. tren. Els meus avis no van sobreviure. Els seus pares, tampoc.
I, en algun lloc del seu llibre “The choice” (“La tria”), que val la pena llegir, ella va a Berghof, que, crec, és la residència de descans de Hitler als Alps bavaresos, i (ella s’imagina que) va allà per a perdonar Hitler, d’acord? I ella diu que no és perquè estigui bé el que Hitler ha fet, sinó perquè “Jo no vull continuar presonera en el meu cor”.
Bé. Jo no soc aquí per a predicar perdó, però li dic que aquell lloc on diem que les altres persones són animals, si vol viure allà, és la seva decisió. Jo no vull viure allà. Jo vull entendre la gent. Jo vull saber què els ha passat. Jo vull saber per què es comporten de la manera en què ho fan.
Jo no estic justificant prendre civils com a ostatges. Jo he dit això? Això és injustificable. Per què no m’ha escoltat? No ho sé. Jo he dit que hi hagueren massacres que no s’haurien d’haver comès. Per què no m’ha escoltat? No ho sé.
Vostè sap per què no m’ha escoltat? Perquè vostè viu en una bombolla. Per això.
(Aplaudiments)
5. Activitats
El docent lliurarà un dossier en paper perquè els alumnes facin les activitats sense ordinador en tres sessions de classe. Les consultes de termes dels textos s’hauran escrit anteriorment i cada alumne (o cada parella d’alumnes, si és el cas) tindrà un full a la taula amb el glossari.
-
Quina és la tesi de la resolució 3070 de l’Assemblea General de l’ONU? 1pt. Localitza dos arguments que la recolzen, escriu-los i digues de quin tipus són. 2pt
-
Quina és la tesi principal de la conferència de Norman Finkelstein, tenint en compte tots els fragments? 1pt Localitza tres arguments que la recolzen i digues de quin tipus són. 3pt.
-
Intenta trobar dues de les fal·làcies argumentatives que hem vist en els arguments que el conferenciant està criticant. Digues amb quin tipus de fal·làcia els relaciones i per què. 2pt EXTRA (aquests punts no fan mitjana; només sumen.)
-
Quina és la tesi de l’Estat d’Israel? I les dues tesis dels que neguen que Israel estigui perpetrant un genocidi? 3pt
-
Tria un dels dos següents textos. Si és el d’Ilan Pappe, escriu-ne la tesi, dos arguments principals i digues de quin tipus són, (3pt) si és el de Nurit Peled ElHanan, digues quin tipus de fal·làcia està descrivint. Tingues en compte que no l’hem vista a classe. 3pt
-
Tria un dels últims textos. Escriu-ne la tesi, dos arguments, i digues de quin tipus són. 3pt
-
Decideix la tesi del teu text. Pensa que una vegada tinguis acabat el text, la pots matisar o corregir si cal. 1pt
-
Localitza una notícia escrita o un segment d’audio que recolzi la teva tesi, transcriu-lo i adjunta’l al moodle. 1pt
-
Tingues en compte tots els textos que has treballat i escriu un text argumentatiu en què incloguis tres arguments relacionats amb els textos (3pt) i un argument propi. 10pt: un punt per la tesi, un punt per cadascun dels tres arguments inclosos, un punt pel de creació personal i tres punts en l’anàlisi global d’ortografia, cohesió, coherència i adequació.)
