Tema:
El títol “Corrandes d’exili” indica que el poema es una tirada de corrandes, tipus de cançons populars, que parlen de l’exili de la guerra civil.
Estructura del poema:
El poema està dividit en tres parts.
a) Introducció:
Les tres primeres estrofes presenten la situació. Estan arribant a la frontera amb França, lloc on s’exilia ell mateix quan s’escapa, tristos i abatuts. El poeta va acompayat de la seva dona. L’autor, abans de travessar la frontera, besa la terra com una disculpa per la guerra, i pel fet d’haver d’abandonar la seva pàtria. Oliver ens explica aquesta difícil situació mitjançant els seus sentiments, de gran pena.
b) Desenvolupament
A les quatre estrofes següents l’autor recorda i enyora la terra abandonada, i diu que hi deixa mitja vida, i no la deixa tota, perquè sinó, no podria sobreviure. El poeta sembla resignat al fet que haurà de viure a l’estranger, i sembla preparat perquè encara hagi de marxar més lluny de França. Recorda el seu estimat Vallès, i fa una descripció del paisatge de la zona.
c) Conclusió:
A l’estrofa final indica el seu sentiment d’esperança, desfet, però confia en el ressorgiment de la pàtria catalana, el ressorgiment del català amb el seu poder (PROFESSOR: no hi estic d’acord, crec que interpretar que parla de “ressorgiment del poder de la patria” és excessiu). Una esperança desfeta (PROFESSOR: falta un punt essencial: una esperança en què?), una recança infinita. Li sap molt greu deixar el seu país, quan la guerra està fent molt mal i molta gent s’ha d’exiliar. Tot i això, conclou dient que ell en mantindrà el record en els seus somnis: “I una pàtria tan petita que la somio completa”.
Mètrica:
Utilitza un conjunt de corrandes (cançó popular de quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada). Aquesta composició pren un ritme ràpid i un to senzill, molt apte per al sentiment que es vol donar al poema .
Pere Quart combina les unitats de quatre i cinc versos amb rima consonant regular. L’estructura mètrica predominant és :7A, 7A, 7B, 7B, 7A
En algunes ocasions, segons l’estrofa, els versos varien entre femenins i masculins.
Recursos lingüístics i retòrics:
-Comparació:(v.8)”Com una Mare de Déu…”
-Personificació:(v.10). La terra ens ha de perdonar la guerra
-Metonímia:(v.12)”la ratlla”.
-Al·literació?: 3ª estrofa. COMENTARI: Quin és el so que es repeteix?
-Hipèrbole:(v.25 a 27)”tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra…”
-Antítesi:(v.22 a 23.”No em moriré d’enyorança, ans d’enyorança viuré”
-La paranomàsia (guerra, que l’ensagna, que l’esguerra)
-Metàfores: “A Catalunya deixí (…)mitja vida condormida: l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.”
D’altra banda, hi ha alguns verbs elidits: “quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra”, o “Avui en terres de França i demà més lluny potser”.
El lèxic que utilitza Oliver és senzill, ja que el que vol és representar de manera concreta i entenedora la realitat que està vivint. Per aconseguir-ho utilitza els adjectius vàries vegades, per exemple pell bruna, aire greu, vida condormida, esperança desfeta, recança infinita o pàtria petita.
Els substantius estan majoritàriament relacionats amb la naturalesa: lluna, muntanya, terra, turons, pins, bosc, serra, pujol o platja…
Conclusions del comentari de text:
És un poema que reflecteix bé el sentiment d’un exiliat, i ajuda a comprendre el que van passar en aquella época la gent i la ciutat, com vivien i com sofrien, un resum històric d’aquella época.
PROFESSOR: Es podria relacionar més les figures retòriques amb la interpretació del poema, amb el que creus que volia comunicar l’autor. Per exemple, de què serveix la hipérbole dels versos 25 a 27, o les personificacions de la terra?.
Vocabulari:
-Carena: una muntanya o una serralada
-Condormit: que es comença a adormir
-Quartena:mesura agrària corresponent a l’extensió de terra on es pot sembrar una quartena de llavor
-Pujol:elevació petita del terreny
-Recança: greu que sap de fer o d’haver fet quelcom, de deixar-ho o d’haver-ho deixat de fer.
MBY, 1r de Batxillerat