Obriu les portes. Txarango.
Aquesta cançó de Txarango expressa un missatge en contra de les guerres i dels governs que impedeixen a immigrants entrar al país, encara que aquests hagin fugit de la guerra. Específicament, parla d’Orient, on molts països musulmans es troben en guerra o han estat en guerra recentment, com per exemple podria estar parlant de la Guerra contra l’Estat Islàmic, la Guerra civil iemenita… Això ho podem comprobar en metàfores i comparacions que presenta la cançó, sent un exemple d’això aquests versos que parlen de la guerra:
“He vist el cel cobert de plom
He vist ciutat desaparèixer com la pols.
He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra.”
En aquest estrofa, amb l’ús de metàfores (primer vers), comparacions (segon vers) i personificacions (tercer vers), ens vol donar a entendre amb “el cel cobert de plom” i “les ciutats desaparèixer com la pols”, que degut a les guerres, persones, famílies i ciutats senceres estan patint les conseqüències de la guerra, morint i desapareixent, quedant en l’oblit. I amb el tercer vers, on diu “plorar la mare Terra”, a part de ser una personificació del planeta, també ens mostra que degut a les guerres molta gent queda trista degut a les morts de coneguts o persones properes.
Aquesta cançó vol enviar un missatge d’esperança a tota la gent que es troba fugint d’aquestes guerres, dient-los que son benvinguts a altres països, que faran que millorin aquests dies de crueltat que han estat patint. Aquestes referències les podem trobar en versos com: “Avui trobaràs un mar en calma,”, “Mira’m als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.” o “Som el demà de la tristesa i de la por. Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança.” sent aquests versos bons exemples de missatges esperançadors, que intenten calmar-los i dient-los que ara ells intentaran ajudar-los pels dies de guerra, por i desesperació que han viscut injustament.
El cantant del grup Txarango, Alguer Miquel i Bo, va explicar textualment el significat d’aquesta cançó dient:
“‘Obriu les portes’ és un crit a la lliure circulació de les persones. Recull les experiències que hem viscut l’últim any amb Txarango, però també és un crit a obrir les portes del cor i a deixar-nos emocionar i a deixar-nos portar per la música.”
Com podem veure en el que va dir i també en la lletra de la cançó (“Que cremi roig el foc d’un vers contra el foc de la guerra.”), a part de cantar contra la guerra, també vol demostrar en aquest vers, per exemple, que la música té, per així dir-ho, el poder per, de mica en mica, canviar i influenciar a la societat a millor.
AM, 1r de Batxillerat
il·lustració de Gemma Capdevila