Es quan dormo que hi veig clar

L’autor d’aquest poema és Josep Vicenç Foix i Mas, també conegut com a J.V.Foix. Va néixer el 28 de gener de 1893 a Sarrià, que actualment és un barri de Barcelona, i va morir a casa seva el 29 de gener de 1987 a Barcelona, el dia que va complir noranta-quatre anys. Era fill de Josep Foix i Ribera, un pastisser dels Torrents, i de Paulina Mas i Rubinat, que provenia de Manresa. Aquest escriptor, poeta, periodista i assagista va ser un dels avantguardistes més destacats del món de la literatura catalana. Es va casar a l’estiu de 1831 amb Victòria Gili i Serra i es van separar el 1948, sense fills.

Va iniciar els seus estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però els abandona al segon curs per la seva vocació literària i també perquè havia de continuar el negoci de la pastisseria familiar. on va iniciar el seu interès per la lectura, com per exemple de Lord Byron, Charles Baudelaire, etc.

Al s.XX contacte amb els intel·lectuals barcelonins d’aquella época; el 1916 participa a La Revista, on publica els seus primers poemes. Va continuar fent-hi col·laboracions i també va començar a interessar-li el moviment artístic avantguardista. L’any 1919 va ser l’animador de la revista La consola, on hi va publicar algun cal·ligrama. El 1926 va ser redactor de L’amic de les arts i va publicar els seus principals textos teòrics a la revista Quaderns de Poesia a l’any 1935.

Va ser amics d’artistes molt importants, com per exemple Dalí, Miró, García Lorca i Paul Eduard.

Quan va finalitzar la Guerra Civil espanyola va tornar al negoci familiar després de consolidar l’objecte surrealista. Va deixar d’un costat el seu gust artístic i va dedicar-se a recopilar la seva obra poètica.

Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions com per exemple la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.

Cal destacar que es va fer més popular gràcies a la musicalització de Joan Manuel Serrat a més del fet que pertany al llibre de “On he deixat les claus”.

Aquest poema va ser escrit a finals de la Guerra Civil d’Espanya, el 1939, quan el poeta va ser expulsat de la seva pròpia casa per culpa d’un decret que el va convertir en un exiliat dins del seu propi país. Aquesta composició és una protesta contra el caràcter repressiu d’Espanya, és a dir, de Franco. PROFESSOR: NO ES POT INFERIR DEL POEMA QUE L’AUTOR CONSIDERÉS QUE ESPANYA TINGUÉS UN CARÀCTER REPRESSIU. EL POEMA PROTESTA CONTRA EL CAP DE LA REBEL·LIÓ FEIXISTA (EL “MONSTRE QUE NO DIC”) QUE VA ACABAR AMB LA REPÚBLICA ESPANYOLA. A MÉS, AQUESTA EXPLICACIÓ ÉS COPIADA D’UN BLOC. Manifesta l’esclat de la guerra i dóna testimoni de l’estat de Catalunya en aquell moment. EL POEMA ÉS MASSA ABSTRACTE I, A MÉS, TÉ MOLTES IMATGES SEXUALS. ÉS MOLT DISCUTIBLE QUE EL POEMA “DONI TESTIMONI DE L’ESTAT DE CATALUNYA”.

Aquest poema és un model clar de surrealisme, i això es pot veure per les seves principals característiques: mostra els sentiments de l’autor, d’una part molt íntima del seu interior.

Els somnis li permeten comprendre el món. Potser interpretat amb uns ulls inconscients i diu a través de metàfores allò que no li agrada. Per exemple, en el primer vers del tercer paràgraf, “és quan dormo que hi veig clar”, es veuen les il·lusions que el poeta posa en els somnis. En el quart vers del primer paràgraf diu “I un tros de cel escarlata”, és una metàfora. DE QUÈ? QUÈ VOL DIR?

En el vers sisè del segon paràgraf diu “planto la meva bandera”; és una metàfora, que podem interpretar de manera sexual o política.

A la tercera estrofa apareixen imatges relacionades amb el sexe femení, per exemple “Visc al cor d’una petxina”, és una metàfora i es parla d’una dona. Ens porta al món oníric profund, quan parla de “Amb perles a cada mà”.

En la segona estrofa del vuitè vers diu “Mato el monstre que no dic”. Es refereix als qui han ocupat la seva terra, és a dir, a Franco. Vol acabar amb el feixisme que acabava de guanyar la guerra.

NT, 1r de Batxillerat

Joan Salvat Papasseit va ser un conegut escriptor català. Va néixer l’any 1894 a Barcelona, i igual que el protagonista del seu famós poema titulat “Tot l’enyor de demà”, va estar malalt de tuberculosi durant l’última etapa de la seva vida i, desgraciàdament, l’any 1924 va morir a causa d’aquesta malaltia.

Joan Salvat Papasseit va ser el principal protagonista del moviment avantguardista i futurista en la literatura catalana, al ser una figura simbòlica d’aquests moviments artístics (PROFESSOR: caldria comentar per què). La seva obra poética “Tot l’enyor de demà” està influenciada pel cubisme i el futurisme, dos dels moviments més populars de l’avantguardime.

D’una banda, aquest poema mostra una clara influència del moviment futurista, ja que en l’obra es poden apreciar els espais en blanc, i la influència cubista s’aprecia perquè el poema conté tallades en els versos, és a dir, no segueix un ordre mètric permanent. PROFESSOR: Fins aquí crec percebre una influència excessiva de les fonts consultades, que han estat poc reelaborades per l’alumna. 

D’altra banda, aquesta obra ens convida a projectar la imatge d’una persona que és al llit, ja que es troba en un malestar físic. El protagonista de l’obra, a l’estar malalt, comença a fixar-se i a valorar més els aspectes que anteriorment considerava quotidians. Cal destacar que la situació que està patint el protagonista del poema és semblant a la nostra actual situació. Nosaltres ens trobem en un context on no podem sortir de les nostres llars perquè a l’exterior correm el risc de ser contagiats pel coronavirus; el protagonista tampoc pot sortir de casa seva, però a diferència de nosaltres, ell no pot sortir perquè la seva salut física no li ho permet. En conclusió, “Tot l’enyor de demà” és una obra poètica que simbolitza l’enyor de les coses que el protagonista podia fer en algun moment de la seva vida, però desgraciadament s’han convertit en un simple record i desig que viu en el seu interior.

PROFESSOR: Falta localitzar figures retòriques i citar elements temàtics per recolzar aquesta interpretació. A més, tampoc s’ha parlat dels elements temàtics futuristes.

MS, 1r de Batxillerat

“Poesia dibuixada”, de Marta Bellvehí.