Tema:

El títol “Corrandes d’exili” indica que el poema  es una tirada de corrandes, tipus de cançons populars, que parlen de l’exili de la guerra civil.

Estructura del poema:

El poema està dividit en tres parts.

a) Introducció:

Les tres primeres estrofes presenten la situació. Estan arribant a la frontera amb França, lloc on s’exilia ell mateix quan s’escapa, tristos i abatuts. El poeta va acompayat de la seva dona. L’autor, abans de travessar la frontera, besa la terra com una disculpa per la guerra, i pel fet d’haver d’abandonar la seva pàtria. Oliver ens explica aquesta difícil situació mitjançant els seus sentiments, de gran pena.

b) Desenvolupament

A les quatre estrofes següents l’autor recorda i enyora la terra abandonada, i diu que hi deixa mitja vida, i no la deixa tota, perquè sinó, no podria sobreviure. El poeta sembla resignat al fet que haurà de viure a l’estranger, i sembla preparat perquè encara hagi de marxar més lluny de França. Recorda el seu estimat Vallès, i fa una descripció del paisatge de la zona.

c) Conclusió:

A l’estrofa final indica el seu sentiment d’esperança, desfet, però confia en el ressorgiment de la pàtria  catalana, el ressorgiment del català amb el seu poder (PROFESSOR: no hi estic d’acord, crec que interpretar que parla de “ressorgiment del poder de la patria” és excessiu). Una esperança desfeta (PROFESSOR: falta un punt essencial: una esperança en què?), una recança infinita. Li sap molt greu deixar el seu país, quan la guerra està fent molt mal i molta gent s’ha d’exiliar. Tot i això, conclou dient que ell en mantindrà el record en els seus somnis: “I una pàtria tan petita que la somio completa”.

Mètrica:

Utilitza un conjunt de corrandes (cançó popular de quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada). Aquesta composició pren un ritme ràpid i un to senzill, molt apte per al sentiment que es vol donar al poema .

Pere Quart combina les unitats de quatre i cinc versos amb rima consonant regular. L’estructura mètrica predominant és :7A, 7A, 7B, 7B, 7A

En algunes ocasions, segons l’estrofa, els versos varien entre femenins i masculins.

Recursos lingüístics i retòrics:

-Comparació:(v.8)”Com una Mare de Déu…”

-Personificació:(v.10). La terra ens ha de perdonar la guerra

-Metonímia:(v.12)”la ratlla”.

-Al·literació?: 3ª estrofa. COMENTARI: Quin és el so que es repeteix?

-Hipèrbole:(v.25 a 27)”tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra…”

-Antítesi:(v.22 a 23.”No em moriré d’enyorança, ans d’enyorança viuré”

-La paranomàsia (guerra, que l’ensagna, que l’esguerra)

-Metàfores: “A Catalunya deixí (…)mitja vida condormida: l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.”

D’altra banda, hi ha alguns verbs elidits: “quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra”, o “Avui en terres de França i demà més lluny potser”.

El lèxic que utilitza Oliver és senzill, ja que el que vol és representar de manera concreta i entenedora la realitat que està vivint. Per aconseguir-ho utilitza els adjectius vàries vegades, per exemple pell bruna, aire greu, vida condormida, esperança desfeta, recança infinita o pàtria petita.

Els substantius estan majoritàriament relacionats amb la naturalesa: lluna, muntanya, terra, turons, pins, bosc, serra, pujol o platja…

Conclusions del comentari de text:

És un poema que reflecteix bé el sentiment d’un exiliat, i ajuda a comprendre el que van passar en aquella época la gent i la ciutat, com vivien i com sofrien, un resum històric d’aquella época.

PROFESSOR: Es podria relacionar més les figures retòriques amb la interpretació del poema, amb el que creus que volia comunicar l’autor. Per exemple, de què serveix la hipérbole dels versos 25 a 27, o les personificacions de la terra?.

Vocabulari:

-Carena: una muntanya o una serralada

-Condormit: que es comença a adormir

-Quartena:mesura agrària corresponent a l’extensió de terra on es pot sembrar una quartena de llavor

-Pujol:elevació petita del terreny

-Recança: greu que sap de fer o d’haver fet quelcom, de deixar-ho o d’haver-ho deixat de fer.

MBY, 1r de Batxillerat

Tema 

Des del meu punt de vista, aquesta cançó vol deixar clar que la gent no se n’adona de la influència i el poder que té; amb, simplement, alçar la veu, lluitar pel que creu necessari, i protestar durant uns quants dies, pot canviar la manera de governar que hi ha. La gent pot millorar l’economia, corregir les injustícies i demostrar que algunes lleis que ens imposen no són necessàries. Amb el simple fet de demostrar que estan en contra de les decisions que pren el govern poden canviar-lo completament a favor seu.

COMENTARI DEL PROFESSOR

El que diu la cançó (poema) no és que hem de demostrar al govern que estem en desacord: el que diu és que el govern i l’estat depenen de l’economia i, amb una vaga general total, si ABSOLUTAMENT ningú no treballés, la pèrdua econòmica seria insuportable per a l’estat, que depén d’aquesta activitat.

Figures retòriques

Anàfora: La gent no s’adona del poder que té / la gent no,no,no

Metàfora: paralizar l’estat

Metàfora (Hipèrbole): Ensorrar l’economia

COMENTARIS

“ensorrar l’economia” és una metàfora, i també es pot considerar una hipèrbole.

Un altre detall: aquestes dues metàfores venen del llenguatge comú, de l’economia i de la política; no són creacions del poeta. 

RdlSP, 1r de Batxillerat

COMENTARI -LA GENT- Maria Arnal i Marcel Bagés (poema de Joan Brossa)                                                                                   

La gent no s’adona del poder que té:
amb una vaga general d’una setmana
n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia,
paralitzar l’Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.

La gent no s’adona del poder que té.

Penso que ‘’La gent’’, poema de Joan Brossa cantat per Maria Arnal, té un significat de protesta: ens diu que no sabem el poder que tenim, que les coses no canvien perquè no volem i no actuem.

La cançó es pot interpretar des d’un punt de vista polític: es refereix a les protestes i vagues que podem fer com a societat.

Trobem una metàfora a “N’hi hauria prou per ensorrar l’economia”. La paraula “ensorrar”  vol dir destruir, acabar, paralitzar.

COMENTARI DEL PROFESSOR

Caldria recolzar la interpretació exposant alguna connexió entre conceptes, potser entre “vaga general d’una setmana” i “ensorrar l’economia”, o entre “vaga general d’una setmana” i “paralitzar l’estat”, o amb “les seves lleis no son necessàries”.

ILNV, 1r de Batxillerat

Obriu les portes. Txarango.

Aquesta cançó de Txarango expressa un missatge en contra de les guerres i dels governs que impedeixen a immigrants entrar al país, encara que aquests hagin fugit de la guerra. Específicament, parla d’Orient, on molts països musulmans es troben en guerra o han estat en guerra recentment, com per exemple podria estar parlant de la Guerra contra l’Estat Islàmic, la Guerra civil iemenita… Això ho podem comprobar en metàfores i comparacions que presenta la cançó, sent un exemple d’això aquests versos que parlen de la guerra:

“He vist el cel cobert de plom

He vist ciutat desaparèixer com la pols.

He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra.”

En aquest estrofa, amb l’ús de metàfores (primer vers), comparacions (segon vers) i personificacions (tercer vers), ens vol donar a entendre amb “el cel cobert de plom” i “les ciutats desaparèixer com la pols”, que degut a les guerres, persones, famílies i ciutats senceres estan patint les conseqüències de la guerra, morint i desapareixent, quedant en l’oblit. I amb el tercer vers, on diu “plorar la mare Terra”, a part de ser una personificació del planeta, també ens mostra que degut a les guerres molta gent queda trista degut a les morts de coneguts o persones properes.

Aquesta cançó vol enviar un missatge d’esperança a tota la gent que es troba fugint d’aquestes guerres, dient-los que son benvinguts a altres països, que faran que millorin aquests dies de crueltat que han estat patint. Aquestes referències les podem trobar en versos com: “Avui trobaràs un mar en calma,”, “Mira’m als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.” o “Som el demà de la tristesa i de la por. Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança.” sent aquests versos bons exemples de missatges esperançadors, que intenten calmar-los i dient-los que ara ells intentaran ajudar-los pels dies de guerra, por i desesperació que han viscut injustament.

El cantant del grup Txarango,  Alguer Miquel i Bo, va explicar textualment el significat d’aquesta cançó dient:

“‘Obriu les portes’ és un crit a la lliure circulació de les persones. Recull les experiències que hem viscut l’últim any amb Txarango, però també és un crit a obrir les portes del cor i a deixar-nos emocionar i a deixar-nos portar per la música.”

Com podem veure en el que va dir i també en la lletra de la cançó (“Que cremi roig el foc d’un vers contra el foc de la guerra.”), a part de cantar contra la guerra, també vol demostrar en aquest vers, per exemple, que la música té, per així dir-ho, el poder per, de mica en mica, canviar i influenciar a la societat a millor.

AM, 1r de Batxillerat

il·lustració de Gemma Capdevila