El dimarts 4 de  març,  jo em vaig llevar a un quatre de vuit, i a un quatre de nou vaig anar a l’institut. A dos quarts de deu, els alumnes de l’aula d’acollida vam fer una excursió. Vam anar a la Plaça Clarà. A tres quarts de deu nosaltres vam menjar l’esmorzar i la Irene va fer fotos.

       La Plaça Clarà abans era un camp, hi havien plantat patates, tomàquets. La Siham, la Meiling, la Lamiae i jo juntes vam fer un joc de pistes. Primer nosaltres vam buscar el número i vam fer l’activitat corresponent. A un quatre d’una, nosaltres i els estudiants de l’IES Garrotxa, tots junts, ens  vam fer fotos. Després vam anar a l’institut. Estava molt cansada però molt contenta!!!! 

                                                                  Autora: Xinxiao Lin

       El dimarts 8 d’abril vam anar d’excursió al volcà Montsacopa. A dos quarts de deu del matí ens vam trobar tots els alumnes a l’aula d’acollida. Allà hi havia les dues professores, i elles van passar llista.   

   Tot seguit, vam marxar de l’institut direcció al cementiri. Ens vam trobar al parc que hi ha al costat del cementiri. Allà hi havia altres alumnes d’altres aules d’acollida (CEIP Pla de dalt, Escola Pia, IES Bosc de la Coma). També ens vam trobar amb dues noies del Camp d’aprenentatge (la Neus i la Tuli) i les dues LIC de la Garrotxa (la Rosa Vilanova i la Rosa Roca).

       Cap a un quart d’onze vàrem començar a pujar cap al volcà. A mig camí ens van repartir uns dossiers i vam fer unes quantes fotos. De seguida vam pujar fins a dalt del cràter.

    Ens vam ajuntar amb els alumnes de l’IES Bosc de la Coma. La Neus va explicar moltes coses del volcà. Vam estudiar el cràter, la vegetació, les parts del volcà, els materials del con volcànic, i vam utilitzar una brúixola.

    Vam arribar a l’institut a la una del migdia. Ens ho vam passar molt bé, llàstima del fort vent que va bufar durant tot el matí.

                                                                              Autora: Siham Akkhitouch

  En Mihai és un nen romanès que s’ha sotmès a unes quantes preguntes de difícil contestació. Vegem-les:

Entrevistador: Tens algun costum dolent? Sigues honest.

Mihai: Costum dolents? Sí que em descuido de pentinar-me i sempre protesto quan hi ha verdura per dinar.

Entrevistaor: Parla’ns del teu  costat bo.

Mihai: Faig feines de  casa i la meva mare està molt contenta, i escolto a l’escola.

Entrevistador: Quina és la persona que et fa posar més nerviós ?

Mihai: El meu germà, perquè es creu  el més bo i creu que els altres són tontos

 Fa quatre anys, vaig anar de vacances amb la meva cosina gran i la meva tia al Shen Zheng. La meva cosina viu al Shen Zheng i va llogar una casa petita.

 El primer dia nosaltres vam anar a un lloc especial, es diu “Vall Alegre”. És un lloc molt animat i molt maco. És un lloc per jugar. Allà hi ha un riu, jocs i moltíssima  gent.

Nosaltres vam jugar fins molt tard. El Shen Zheng té una temperatura molt suau, no hi fa ni calor ni fred. La meva cosina també diu que aquest lloc és molt meravellós.

L’últim dia, la meva cosina em va portar a un prat, que era preciós, hi havia moltes flors, i vam prendre molt el sol. A mi m’agrada molt el Shen Zheng.

                                                                                     Autora: Yao Xao

La gent de Fujian menja molt  de peix i cranc perquè la nostra ciutat és molt a la vora del mar. La gent de Fujian també menja fruita, verdures i carn. La gent gran quan està de la feina sempre va cap al parc a ballar, a jugar a escacs de  la Xina o a  mirar  una pel·lícula  al cinema. Però,  per als alumnes és diferent, quan han acabat les classes van cap a casa i fan deures, no tenen temps de jugar. A la Xina, la gent, quan té entre 58 i 60 anys, són molt feliços perquè no treballen. Cada dia caminen pel parc o van junts a jugar. La gent quan té 18 anys poden  treballar, fan de metge, ferrer, mestre etc. 

                                                                       Autora: Yao Xao

   La gent de República Dominicana va molt a la seva “bola”. L’ activitat física és molt important per la gent DOMINICANA; ballar, caminar pel passeig marítim i escoltar música és molt popular per nosaltres els  dominicans. Al meu país jo penso que no existeix l’estrès. Els autobusos normalment no van l’ hora i la gent arriba sempre tard (alguns). A la República Dominicana la gent pot viure molt o poc. La gent d’ allà menja molt d’arròs, carn, peix, patates, plàtan, etc. Molta gent (no tothom) beu RON i fuma. Però et puc assegurar que es viu molt feliç….                     

                                                                                    Autora: Ambar Rosario Ginette Melo

                                                  L’Amanpreet

L’ Amanpreet Kaur té setze anys. És de l’Índia. Es lleva a les sis i esmorza, a les set es dutxa i  després va a l’escola.

Al matí, 12 alumnes (nois i noies) de la classe estudien matemàtiques, anglès, socials. L’ Amanpreet estudia molt. A les onze  dina a l’escola.

L’Amanpreet va a casa a les dues. A casa mira la televisió  i escolta la ràdio després menja xapati, arròs i a la tarda fa els deures. L’Amanpreet prepara el sopar després para la taula. L’Amanpreet i la seva família mengen i després va a dormir. A l’Amanpreet no li agrada fer esport.

                                                                              Autora: Satinder Jit Kaur

                                                         La Qiaohui

La Qiaohui té 14 anys. És xinesa, la Qiaohui cada dia es lleva a sis del matí. Es dutxa amb aigua tèbia, després menja arròs i beu sopa.

    A dos quarts de set la Qiaohui comença les classes. Al matí els 40 alumnes de la classes de la Qiaohui estudien matemàtiques, anglès i naturals. “No tenim refrigeri” diu la Qiaohui.

    A les dues dina, la Qiaohui tornar a casa a menjar. Després, a les tres la Qiaohui va a la escola estudia i fa un esport. A les sis tornar a casa i sopa. Després va a l’escola a estudiar. A les nou del vespre acaba les classe. Tornar a casa fa els deures i després mira la TV.

    A les onze va a dormir.

    La Qiaohui diu: Avui estic molt cansada!

                                                                               Autora: Xinxiao Lin

                                                        L’Amina Atif

L’Amina Atif té onze anys .És del Marroc es lleva a dos quarts de sis i esmorza, es dutxa amb aigua tèbia, va a l’escola, però en algunes parts del Marroc les nenes no van a l’escola

Al matí els alumnes de la classe de l’Amina estudien religió , ciències i llengua (lectura i escriptura) . “Dinem bé ” diu l’Amina. Ella dina a l’escola a vegades menja arròs per dinar i a vegades peix…. cada dia dina alguna cosa diferent.

L’Amina diu “després de l’escola jo miro la tele i després a la tarda faig els deures de l’escola, i ajudo a la meva mare a preparar el menjar i a fer tota la feina de casa com  netejar el sofà i rentar els plats …, i a vegades ajudo el meu pare a la botiga” .          

                                                                                       Autora: Siham

En aquest bloc hi trobareu alguna mostra de les redaccions que fan els alumnes de l’aula d’acollida de l’IES Montsacopa al llarg del curs.