General
Les plantes van creixent a l’hort de 3r.
0Els nens/es de 3r seguim pendents de l’hort, ui, ui, ja pensàveu que ens n’ havíem oblidat? Doncs no, el que passa es que estem en compàs d’espera. Les plantes han de seguir el seu curs, aquest no és cap altre, que el d’anar creixent poquet a poquet.
Hi anem cada 15 dies a veure com el tenim, no hi ha gaire feina a fer, només anar regant, treure alguna herba que si cola i ens adonem de què tot està bé, (ai us direm un secret, els pèsols es fan pregar, surten en comptagotes, a vegades pensem que les formigues han fet una bona feina i s’ho van agafar en serio això d’acumular aliment per quan arribi l’hivern), ja comença a fer goig, només esperem que el fred, que algun dia ha d’arribar, no ens mati el que hem plantat o sembrat.
Us deixem una mostra de com han crescut i si ho comparem amb les altres fotos que vam penjar, doncs si que ho han fet i força!!!!.
Tasques de manteniment a l’hort de 5è
0Avui a l’hort hem fet tasques de manteniment: hem fangat una mica la terra perquè l’aigua arribi amb facilitat a les arrels i després, amb els rasclets, hem aplanat la sorra perquè quedés tota al mateix nivell.
També en Pau ens ha explicat la diferència entre sembrar i plantar: quan sembrem plantem una llavor, en canvi quan plantem, la planta ja ha nascut.
Per últim hem regat tot l’hort. I també hem trobat un insecte pal… mireu les fotos!
Ariadna Coca i Victoria Álvarez.
L’hort de 3r
0Els nens/es de tercer A i B ja hem posat fil a l’agulla i hem començat a treballar l’hort. Disposem de dues petites parcel·les ( una per curs), però hem volgut saltar-nos una mica el que està estipulat i organitzar-nos de manera diferent,es tracta de no fer sempre el mateix, per aquest motiu hem decidit fer servir les dues els dos tercers. Hem de decidir que farem en cadascuna d’elles , la solució és fàcil, com que es tracta de que els nens/es aprenguin el que és sembrar o plantar, doncs per observar clarament la diferencia ,en una parcel·la hi sembrarem i l’altre hi plantarem.
El primer dia la nostra feina consisteix en treure les males herbes (en tenim moltes després d’haver passat l’estiu sense dedicar-hi el nostre temps) , la següent remoure, rampinar i allisar la terra per tal de començar a plantar o sembrar.
A les següents sessions ja es tractava d’anar començant a sembrar: faves, pèsols, alls, espinacs i naps. I a plantar: cebes, escaroles, enciams, cols, bròquils.
Ara toca donar temps al temps i la nostra única feina és la de regar si fa falta i controlar que tot el que s’ha plantat o sembrat vagi fent el seu curs. Per aquest motiu hi anem donant vistes per tal de poder veure” in situ” el seu desenvolupament i comprovar que neix i creix sense cap mena de problema, cal dir però, que hi hem vist unes formigues que ens fan la guitza abans d’amargar-se per passar l’hivern , se’ns emporten les llavors!!!.
Ara us deixem una petita mostra de com està el nostre HORT.
Tercera sessió hort 5è
0Avui hem estat preparant la terra amb el rasclet per desprès plantar.
Comencem a plantar las bledes, a una profunditat de 2-3 centímetres i que la distància que necessiten per poder créixer bé es de 25 x 40 centímetres (marc de plantació).
Un cop hem plantat les bledes plantarem el bròquil, a una profunditat d’1 centímetres i la distància que necessiten és 40×40 centímetres.
El segon grup ha plantat les cebes que es planten a 0’5 centímetre de profunditat, i la distància que necessiten per créixer es de 10×25 centímetres.
També hem tret males herbes i tot seguit hem sembrat faves, però aquesta vegada les hem sembrat aleatòriament, sense mides. A veure com surten!
Text i fotos: Mateu Raset i Asha Fèlix.
Segona sessió hort 5è
0Avui ens han explicat com funciona el compostador i ens han ensenyat a fangar amb la fanga.
És important fangar la terra per que les arrels de les plantes creixin més (si la terra estigués dura les arrels no creixerien tant).
Quan hem acabat de fangar hem sembrat pastanagues, a 0,1 cm de profunditat i amb un marc de plantació de 5×20 (el marc de plantació és el marge que necessiten les plantes per créixer).
Fins i tot hem trobat un cargol posant els seus ous.
Text i fotos: Fèlix Inglada i Jan Garriga
Cinquè comença el treball de l’hort
0Periòdicament, els alumnes de cinquè us aniran informant de la feina que realitzen a l’hort de l’escola. Aquí teniu el seu primer dia de feina del curs com a encarregats de l’hort i com a periodistes:
Aquest curs tenim dos objectius: aprendre a mantenir l’hort i aprendre el funcionament del compostador perquè el curs vinent nosaltres serem els encarregats del seu manteniment.
En Pau ens ha dit que els plàstics es descomponen, però necessiten centenars d’anys. El que necessita el compostador son coses que es descomponen ràpidament com fruita i verdures. Coses de cuinar no per que si no vindran rates, gats, etc. No matar els insectes que viuen al compostador per que sense ells tardarà més en descomposar-se. Els insectes necessiten aire, menjar i beure i no va bé ficar-hi coses dures ni llenyoses perquè triguen molt a descomposar-se.
Avui hem començat a treure les males herbes de l’hort i en Pau ens ha ensenyat com funciona el compostador ens ha dit que els de sisè s’encarreguen del compostador i que nosaltres els ajudaríem de tant en tant.
Text i fotos: Abel Álvarez i Pau Bosch (5è)
L’hort de 3r continua viu
0Avui als nens de 3r els hi ha tocat anar a l’hort de nou. Ohhhh !!! Ui ha sigut un vist i no vist. De tenir unes faveres a l’hort, ufanoses plenes de faves, a no tenir-les. Ja no hi són, algú les ha arrencat, és el que diem el cercle de la vida: néixer, créixer i morir.
Ara si que ens adonem que el temps passa i que el curs s’està acabant. Però abans de que arribi aquest final, hem sembrat patates, a veure si aconseguim veure-les créixer i collir-ne ni que fos una mitja dotzena , per poder fer unes patates fregides.
Ja s’havien collit les escaroles i enciams… Però no patiu els que us ho mireu des de fora, aquest hort no queda buit, ara hi tenim: pebroteres, mongeteres, tomaqueres i carbassoneres. I continuarem veient créixer les pastanagues, alls, julivert. Hem aprofitat per treure algunes males herbes i regar.
Recepta de com fer unes bones faves del nostre hort i que us hi pugueu llepar els dits.
0Ingredients per 4 persones
- 4 Kg. de Faves tendres.
- 2 Cebes tendres.
- 1 Manat d’alls tendres.
- 4 Talls de cansalada.
- 1 Botifarra negra.
- 1/2 l. Vi blanc.
- Una mica de xocolata.
- Llorer, fulles de menta, pebre vermell o negre, oli i sal.
Preparació:
Es talla la cansalada a trossets i es posa amb l’oli a sofregir. Quan ja estigui rossa es tira la ceba i els alls tallats petits, les fulles de menta, el llorer i el pebre vermell, i ho sofregiu fins que la ceba estigui tova.
Afegiu les faves pelades, el vi blanc i la sal, i es deixa coure fins que les faves canvien de color, aproximadament al cap d’una hora i mitja. Per últim es posa la botifarra negra a trossos grossos perquè no se’ns desfaci, ho deixem 10 minuts més i ja les tenim a punt. Ah! no ens deixem la xocolata per donar-li aquell color especial.
Sempre és millor deixar-ho reposar una estona abans de servir-ho. Bon profit.
Ja podem collir les primeres faves i pèsols
0Els nens i nenes de 3r estem preparats per fer la primera collita de faves i pèsols del nostre hort. Quina il•lusió!!! Com podeu veure a les fotos ens hi varem posar de valent per tal de recollir-ne una gran quantitat. Ara ens toca pensar que en podríem fer… No tenim cap altre solució que fer una de les nostres receptes més tradicionals i que ja cuinaven les nostres avies “Faves a la catalana”. Bé, hem de dir que serà “Faves i pèsols a la catalana”.
Esmorzar saludable a 4t.
0Els nens i nenes de 4t aquest mati hem fet un taller sobre “L’esmorzar saludable”. Una noia ens ha explicat el que cal fer o no fer, per tal de millorar la nostra alimentació. Ens ha passat un PowerPoint i mostrat una sèrie de productes que hem de tenir en compte per tal de confeccionar una dieta saludable. Per acabar ens ha deixat una safata de maduixes i uns actimels per tal de començar a posar en practica el que ens havia ensenyat.
Comentaris recents