Durant la setmana literària vam rebre la visita d’una il·lustradora que ens va fer molta il·lusió, la Fina Rifà. Els nens i nenes de p4, p5 i 1r vam pensar que seria una bona sorpresa escriure un conte entre tots i totes i que la Fina ens fes algun dibuix sobre la història.
Els nens i nenes de p5 vam pensar en com podia començar la història i quins personatges sortirien, les nenes i nens de 1r van seguis amb el entramat de la història i el final, i els nens i nenes de p4 van decidir el títol. Aquí us deixem el conte tant xulo que vam fer tots plegats! Esperem que us agradi!
LA DENT EM TREMOLA.
Hi havia una vegada un nen que es deia Pau i vivia a la muntanya pel Montseny. Un dia mentre jugava a bàsquet a la pista del poble, un amic li va passar la pilota i li va donar un cop molt fort a la cara. En Pau de seguida es a posar a plorar i el seu amic preocupat va anar a demanar-li perdó.
Quan en Pau va parar de plorar es va adonar que li faltava una dent. I altre cop es va posar a plorar. En Pau no trobava la seva dent! I va marxar cap a casa molt trist.
A la nit se’n va anar a dormir i quan estava estirat al llit, va aparèixer la Fada de les Dents! La Fada li va dir a en Pau:
– No tinguis por, sóc una fada molt bona! T’agradaria venir al país de les fades a conèixer la meva família i les meves amigues?
A en Pau se li van obrir els ulls com taronges i va fer un gran somriure.
En un pis pas van arribar al país de les Fades. Era un lloc ben bonic i ben gran. Les cases eren com gratacels plens de colors i estaven a sobre de les muntanyes. El sol il·luminava totes les cases i de fons se sentia el soroll dels rius.
Quan van arribar la Fada va dur a en Pau al Museu de les Dents. Era un lloc molt gran i ple de prestatgeries amb les dents que els havien caigut a totes les nenes i nens del món.
En Pau anava mirant i llegia: Sònia de Bellcaire, Mamadú d’Etiòpia, Amelie de França, i de cop i volta… quina sorpresa! Va veure la seva dent, Pau del Montseny.
La Fada li va dir a en Pau que era molt important que guardés el secret, i que no expliqués a ningú que havia viatjat al país de les Fades. De seguida la Fada va dir:
– Pau, hem de marxar! S’està fent de dia i has de tornar al teu llit!
Al cap d’una estona en Pau va sentir: – Riiiiiing! Riiiiing!!!! En despertar, ell no sabia si allò que havia passat era veritat o no, però va mirar a sota el coixí i va veure una petita caixa.
En Pau la va obrir i va veure que a dins hi havia una nota i un polsim daurat. I va llegir:
Aquí tens una miqueta de la meva màgia per a què puguis tornar al País de les Fades de les Dents cada vegada que ho necessitis!! Un petó molt fort!
La Fada de les dents.
FI
