Vaja, un dimarts plujós! Fa fred i no sembla que la pluja ens deixi sortir al pati.
Ara plou,
ara neva,
ara cau pedra;
pedra rodona,
xim, xim, xim,
visca la gresca,
visca la gresca;
xim, xim, xim,
visca la gresca
“nen petit”.
Algú demana de dibuixar la pluja… ratlletes petites, petites… cada ratlla una gota. Si les retallem??? Tot un grapat de gotes a les mans. A la una, a les dues i a les tressss!!! I és així com es desplega una tempesta de pluja fina dins la classe. Somriures i motivació per retallar més gotes. Cantem, riem i recollim la classe.
Torno a ser jo la Esther, ara antenc el q m’explicaba l’altre dia Eric : mama hem pintat amb amb cotxes al paper jejeje….
No seria la nahia que volia pintar pluja??? perque ho pinta tot! i si el paper es petit continua a les estovalles! i després tb ho retalla tot! mare meva, que no sorti dissenyadora!