La poeta Joana Raspall ha mort aquesta matinada de dimecres als 100 anys a Sant Feliu de Llobregat.

Joana Raspall i Juanola va néixer l’1 de juliol del 1913 al barri de la Barceloneta. Quan tenia tres anys la família es va traslladar a viure a Sant Feliu de Llobregat, on va residir des d’aleshores. La seva activitat literària va començar als 14 anys. Les seves primeres publicacions van aparèixer en revistes locals dels anys 20 i 30. Més endavant, va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries i va treballar a la biblioteca de Vilafranca del Penedès fins que es va acabar la Guerra Civil. Durant els anys de la guerra, va treballar per evitar que els fons de la biblioteca caiguessin en mans del bàndol nacional.

Després de la guerra, Joana Raspall va començar a treballar com a administrativa i va reprendre la seva vocació literària. Va publicar textos en català tant en espais clandestins com en d’altres de tolerats per la censura, com ara els Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També rebia a casa tothom que volia fer classes de català, i va començar la creació de les fitxes de mots sinònims, que anys després donarien vida als treballs ‘Diccionari pràctic de Sinònims’, el ‘Diccionari de locucions i frases fetes’, que va rebre el premi Marià Aguiló de l’IEC 1986, i el ‘Diccionari d’homònims i parònims’. Joana Raspall també va participar en el primer Congrés de Cultura Catalana. Hi va presentar la ponència ‘El llibre de teatre infantil’ i va promoure la creació de la col·lecció de teatre infantil en català de l’editorial Edebé, amb una trilogia d’obres. Una d’elles, ‘L’invent’, va rebre el premi Cavall Fort 1969. El 1974, l’autora va impulsar el Premi de Poesia Martí Dot per a poetes i poetesses joves.

Raspall, que era la poetessa més veterana de les lletres catalanes, va rebre l’1 de juliol, el dia del seu aniversari, la medalla centenària de la Generalitat de mans del president Artur Mas i l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José. Joana Raspall havia rebut el 2006 la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al Treball Francesc Macià. Era sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

La seva família ha demanat que totes les aules de les escoles de Catalunya la recordin amb la lectura d’alguns dels seus poemes. Aquí teniu el poema preferit de la nostra Biblioteca. Que us agrada? Ens agradarà molt saber la vostra opinió.

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits 
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que et donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred 
d'ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser 
un estel que et fa de guia.