Possiblement us preguntareu quantes mòmies hi ha a Montserrat? Doncs jo tinc la resposta, n’hi ha quatre.
Dos d’elles son els noms de les muntanyes: mòmia i momieta, les quals tenen aquests noms perquè una es una roca enorme; la mòmia i l’altra perquè es més xica; la momieta.
Les restants, estan al museu de Montserrat i aquestes si que son de veritat. Una es la mòmia d’una dona i l’altra d’un cocodril.
Les parts del procés de momificació:
El primer pas es treure els òrgans mes importants: els intestins, els pulmons, el fetge i l’estómac i guardar-los dins d’uns pots especials els vasos de canop. N’hi ha un per a cada òrgan. Un es el Hapi representat amb el cap de mandril, l’altre es l’Amset representat amb un cap humà, el tercer es el Duamutef representat amb el cap d’un xacal i l’últim es el Qebehsenuf representat amb el cap d’un falcó.
El següent pas es arrebossar el cos amb sal i deixar-lo durant setanta dies. Quan ha passat tot aquest temps es treu la sal i es comença a embenar el cos amb benes de lli.
Després, quan s’hagi acabat d’embenar a la persona es posa en un sarcòfag i el transporten amb vaixell a l’altra banda del riu Nil. Mentre estan al vaixell es pot saber si era una persona que tenia diners o no perquè si hi ha ploraneres vol dir que si, i sinó, no.
Quan han arribat a l’altra banda del riu fan un judici amb Anubis, el rei dels morts; on li treuen el cor al mort i el posen en una balança on a l’altre cantó hi ha una ploma.
Si el cor pesa més que la ploma, vol dir que ha dit moltes mentides i ha robat… Si la ploma pesa més que el cor vol dir que era un sant. Perquè Anubis el deixes anar al més enllà el cor i la ploma han de pesar el mateix. L’últim pas de la momificació es deixar la boca oberta al mort amb menjar per quan estigui al més enllà s’alimenti.
Irene Cirera i Talia Freises
