Hi havia una vegada el llibre Els quatre minyons de Vallairosa, de l’autord Enric Larreula, editorial Cruïlla i de la col·lecció el vaixell de vapor. Era i és una novel·la d’humor i aventures, que l’alumnat de Cicle Superior hem llegit aquest curs.

El llibre ens explica com el Baró de Vallairosa fa un tracte amb el temut Senyor de Rocanegra pel qual el senyor podria robar tota la collita de la baronia quan acabés la recol·lecció dels productes. El Baró de Vallairosa pensar un pla que consisteix en enviar a quatre joves de la baronia pel món per a que busquin tots el productes agrícoles que puguin. Aconsegueix així, que els camps de Vallairosa sempre estiguin produint i en Rocanegra no pugui mai robar-los la collita. A més, aprenen a cuinar els nous productes. A la vegada, es van fent amics la gent de Vallairosa i els guerrers d’en Rocanegra gràcies a compartir taula.

La història i els fets que en ella s’esdevenen ens demostren que amb la violència no se solucionen els conflictes, però parlamentant i estimant sí.

L’Enric Larreula ens va venir a fer una xerrada. És un home peculiar, un autèntic personatge de novel·la! Què ens ho va fer pensar? Doncs el seu aspecte físic amb una cabellera i una barba blanca i la seva manera de ser extravertida.

Quina vitalitat que tenia! Ens va explicar que tot i que li agradava molt escriure ell no havia triat ser escriptor. De petit li agradava dibuixar i llegir les aventures d’en Massagran, que el seu pare li comprava d’amagat, ja que aleshores estava prohibit llegir en català. Què ens passaria a nosaltres si se’ns prohibís llegir en qualsevol llengua? Això fa pensar, oi? Més endavant va anar descobrint el gust per l’escriptura, i d’escriure ho ha fet molt i bé. Ens va dir que era mestre de mestres i la seva feina és fer que els seus alumnes i la gent en general s’estimin la llengua.

Ens va dir que ell mai escriu a la babalà, sinó que posa els cinc sentits per intentar que la llengua sigui l’adequada. Revisa moltes vegades tot allò que escriu abans de donar-ho per bo. Escriu perquè li agrada escriure, i escriu en la mesura que li surten les idees.

Ens va animar a tots a esforçar-nos per aconseguir fer les coses bé i anar millorant.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/bg206Qx2wBQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

CARNAVAL, CARNAVAL!!!

Siga tard o pel primer, carnestoltes pel febrer.

El dijous Llarder,
botifarra, botifarra,
el dijous llarder
botifarra menjaré.

El dijous els nens i les nenes de cicle superior, juntament amb els nostres mestres, varem anar d’excursió a Sant Quirze de Pedret. Camina que caminaràs… vam enfilar el camí des de les fonts del passeig de la Indústria i a Pedret hi falta gent! Feia un dia assolellat i gens fred. Després d’uns quatre quilòmetres caminant a bon pas arribarem al pont de Pedret. Quina vista! Semblava que havíem fet un viatge en el temps i que érem a l’Edat Mitjana. Llavors vam enfilar un camí molt dret, on més d’un o una va bufar de valent.  Ja havíem arribat. Podíem veure l’església de Sant Quirze. Era una  paisatge molt bonic! Vam tenir temps de treballar el romànic, de jugar i de menjar! I camina que caminaràs vam enfilar el camí de tornada.

Per Carnaval,

Tot s’ho val!

Divendres tothom es va disfressar al col·legi.  Nosaltres portàvem un antifaç que representava l’aigua i els mestres anaven disfressats de “guiris” de platja. Quina fila que feien! Entre tots varem fer una dansa simbolitzant el moviment del mar, amb l’acompanyament musical de la banda sonora de la pel·lícula Pirates del Carib. Com ens vam moure, semblàvem ben bé les ones del mar en moviment!

Els nens i les nenes de 6è van  fer el pregó i els de 5è el judici. Els primers convidaven a la gresca i els segons l’acabaven! Sí, sí no aneu errats, és un Carnaval exprésssssss, i no per això menys interessant i divertit!

Al final el Carnestoltes, rei dels poca-soltes, com mana la tradició va ser cremat!!!!

Dissabte i diumenge varem aprofitar per celebrar el Carnaval a la ciutat de Berga.

El dimecres, ja s’havia acabat la gresca a tot arreu i començava la Quaresma…

Set setmanes de Quaresma,

només hem pogut menjar

arengades rovellades,

mongetes i bacallà.

Bufa què ens espera!!!!

El passat dia 19 de desembre la coral de l’escola ens va obsequiar amb una cantada de nadales per celebrar el Nadal a l’escola. Entre el repartori hi havia cançons com el Petit Vailet, el diomoni escuat, el Fum fum fum…

Aquí en teniu unes fotos.

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

Per Nadal cada llauna al seu corral. No, no ens hem equivocat en la dita. A final de trimestre varem ornamentar un dels replans de cicle superior. Què farem? Com ho farem?… les preguntes de sempre. Tots ho teníem clar, havia ser una cosa original i relacionada amb el projecte d’escoles verdes. Rumia que rumiaràs…. ja ho teníem! faríem un arbre de Nadal. Bufa, el més difícil ho havíem aconseguit o no? Ara només quedava el com ho farem? Després d’algun que altre intent, no gaire reeixit per cert, vam trobar la solució. L’arbre el faríem enganxant amb silicona llaunes buides de refresc. Donaríem una altra vida a uns envasos, és a dir, reutilitzaríem! Dit i fet! Ens varem posar a treballar. Varem fer un arbre que ens va quedar prou bé i ves per on ens vam animar a fer-ne un altre. També vam penjar unes boles del sostre. No, no us espanteu, vam tornar a reutilitzar llaunes. Com? Molt fàcil. Varem aixafar la llauna amb el peu, varem fer passar un fil de pescar per l’anella i ja teníem una bola de disseny. Ah! Això no va quedar aquí. Un mural acompanyava l’ornamentació. En ell hi havia recollides informacions sobre les llaunes del refresc, d’aquelles què fan pensar.

Quina llauna! Bé, no ens mal interpreteu! Volem dir que varem treballar amb les llaunes i tot n’era ple. De fet encara n’és de ple, perquè diu la tradició que les garlandes de Nadal es treuen per la Candelera que és el dia 2 de febrer.

Si encara no heu visitat el nostre replà veniu! Hi trobareu tot el què us hem explicat i el què no, perquè no us havíem dit que hi havia un concurs, oi?

Tot això ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’alumnat, dels mestres de cicle superior i del Capità 3R. Que qui és? Doncs molt fàcil l’heroi més verd que us pugueu imaginar! Volem dir que és el defensor del respecte al medi ambient, que vetlla pels nostres comportaments i la nostra actitud. D’on bé el seu nom? Doncs molt fàcil, capità perquè és un lluitador dels drets del medi ambient, un soldat de pau que vetlla pels nostres deures i 3R perquè ell redueix, reutilitza i recicla! I tu?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/q_m2E_E3AbQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]