Aigua! Aigua! se sentia al pati de l’escola. Que plou? Que s’ha inundat alguna cosa? ….. Compte que en cau! No en llencis! Porta’n més! … Què passava? Havíem de fer alguna cosa, necessitàvem saber què era aquella disbauxa! Calia entretenir a la “senyo”, i ja sabíem com fer-ho, no seria la primera vegada ni la última que ens trobaríem en una situació similar. Mentre un aniria a demanar un dubte d’aquells que fan rumiar a les mestres, que n’hi ha, un altre passaria pel costat de les finestres i faria un ràpid cop d’ull al pati…. però la senyoreta en qüestió era prop de la vidriera… la cosa no pintava bé! Una nena o un nen, de fet tant és, va simular un mal de cap i com que a un alumne se li ha de fer cas… ja ho havíem aconseguit, havíem esbrinat el què passava! Ah! Ho voleu saber? No, vosaltres no sou xafarders, oi? o sí? Doncs un grup d’alumnes cicle superior estava jugant i pel què se sentia i es veia s’ho estaven passant d’allò més bé! Quina enveja, els altres del cicle estàvem fent classe, és a dir nosaltres, en aquell moment no ens divertíem gaire. Estaven fent uns jocs d’aigua. Després investigant a l’hora del pati vam saber que era un circuït d’habilitats i destreses que tenia com a objectiu conservar la quantitat d’aigua que es tenia al començament de l’activitat. També vam descobrir que nosaltres, a l’igual que tots els altres alumnes del cicle, faríem els jocs. Bufa! ja estàvem tranquils.

Voleu saber què vam fer, doncs relleus amb gots d’aigua, culleres, xeringues, apagar espelmes, portar gots plens d’aigua en safates…. ens ho vam passar molt, molt bé!!!! Si voleu veniu i us ho explicarem… o bé demaneu-li a en Marc. Que qui és? És un noi molt eixerit que fa pràctiques a 6èA per ser mestre i va organitzar els jocs. Si el trobeu feliciteu-lo, s’ho mereix!!!

CARNAVAL, CARNAVAL!!!

Siga tard o pel primer, carnestoltes pel febrer.

El dijous Llarder,
botifarra, botifarra,
el dijous llarder
botifarra menjaré.

El dijous els nens i les nenes de cicle superior, juntament amb els nostres mestres, varem anar d’excursió a Sant Quirze de Pedret. Camina que caminaràs… vam enfilar el camí des de les fonts del passeig de la Indústria i a Pedret hi falta gent! Feia un dia assolellat i gens fred. Després d’uns quatre quilòmetres caminant a bon pas arribarem al pont de Pedret. Quina vista! Semblava que havíem fet un viatge en el temps i que érem a l’Edat Mitjana. Llavors vam enfilar un camí molt dret, on més d’un o una va bufar de valent.  Ja havíem arribat. Podíem veure l’església de Sant Quirze. Era una  paisatge molt bonic! Vam tenir temps de treballar el romànic, de jugar i de menjar! I camina que caminaràs vam enfilar el camí de tornada.

Per Carnaval,

Tot s’ho val!

Divendres tothom es va disfressar al col·legi.  Nosaltres portàvem un antifaç que representava l’aigua i els mestres anaven disfressats de “guiris” de platja. Quina fila que feien! Entre tots varem fer una dansa simbolitzant el moviment del mar, amb l’acompanyament musical de la banda sonora de la pel·lícula Pirates del Carib. Com ens vam moure, semblàvem ben bé les ones del mar en moviment!

Els nens i les nenes de 6è van  fer el pregó i els de 5è el judici. Els primers convidaven a la gresca i els segons l’acabaven! Sí, sí no aneu errats, és un Carnaval exprésssssss, i no per això menys interessant i divertit!

Al final el Carnestoltes, rei dels poca-soltes, com mana la tradició va ser cremat!!!!

Dissabte i diumenge varem aprofitar per celebrar el Carnaval a la ciutat de Berga.

El dimecres, ja s’havia acabat la gresca a tot arreu i començava la Quaresma…

Set setmanes de Quaresma,

només hem pogut menjar

arengades rovellades,

mongetes i bacallà.

Bufa què ens espera!!!!

Per Nadal cada llauna al seu corral. No, no ens hem equivocat en la dita. A final de trimestre varem ornamentar un dels replans de cicle superior. Què farem? Com ho farem?… les preguntes de sempre. Tots ho teníem clar, havia ser una cosa original i relacionada amb el projecte d’escoles verdes. Rumia que rumiaràs…. ja ho teníem! faríem un arbre de Nadal. Bufa, el més difícil ho havíem aconseguit o no? Ara només quedava el com ho farem? Després d’algun que altre intent, no gaire reeixit per cert, vam trobar la solució. L’arbre el faríem enganxant amb silicona llaunes buides de refresc. Donaríem una altra vida a uns envasos, és a dir, reutilitzaríem! Dit i fet! Ens varem posar a treballar. Varem fer un arbre que ens va quedar prou bé i ves per on ens vam animar a fer-ne un altre. També vam penjar unes boles del sostre. No, no us espanteu, vam tornar a reutilitzar llaunes. Com? Molt fàcil. Varem aixafar la llauna amb el peu, varem fer passar un fil de pescar per l’anella i ja teníem una bola de disseny. Ah! Això no va quedar aquí. Un mural acompanyava l’ornamentació. En ell hi havia recollides informacions sobre les llaunes del refresc, d’aquelles què fan pensar.

Quina llauna! Bé, no ens mal interpreteu! Volem dir que varem treballar amb les llaunes i tot n’era ple. De fet encara n’és de ple, perquè diu la tradició que les garlandes de Nadal es treuen per la Candelera que és el dia 2 de febrer.

Si encara no heu visitat el nostre replà veniu! Hi trobareu tot el què us hem explicat i el què no, perquè no us havíem dit que hi havia un concurs, oi?

Tot això ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’alumnat, dels mestres de cicle superior i del Capità 3R. Que qui és? Doncs molt fàcil l’heroi més verd que us pugueu imaginar! Volem dir que és el defensor del respecte al medi ambient, que vetlla pels nostres comportaments i la nostra actitud. D’on bé el seu nom? Doncs molt fàcil, capità perquè és un lluitador dels drets del medi ambient, un soldat de pau que vetlla pels nostres deures i 3R perquè ell redueix, reutilitza i recicla! I tu?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/q_m2E_E3AbQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]