No us podeu imaginar quins nervis que hem passat… Arribem al matí a l’escola i ens trobem una nota del tió dient que s’ha perdut pel pati, i ens demana que l’anem a buscar. Nosaltres sortim corrents de l’aula i vinga a buscar el tió, i a cridar-lo: -TIOOOOOOOOOO!, però res de res. No hi ha resposta. El tió no és enlloc.
Les mestres ens expliquen que potser encara dorm, fa molta fred, i que millor que esperem una estona, i el tornem a anar a buscar quan el sol escalfi una miqueta.
Ens passem l’hora del pati buscant-lo i cridant-lo de nou, però evidentment tampoc apareix; el pati està molt ple de nens i nenes jugant i cridant i segurament té por, el pobre el tió.
Quan veiem que al pati no hi ha ningú tornem a anar a buscar-lo i finalment en trobem dos: un per primer B i un per primer A. Ara només cal que l’atipem fins el divendres. Quina emoció tot plegat!