La caminada

L’altre dia un autobús ens va portar fins a Selva de Mar, on començàvem la caminada. Vam pujar caminant fins a Sant Pere de Rodes i allà vam esmorzar. Després vam continuar fins a Mas Ventós i vam dinar en unes taules que hi havia. Després podíem jugar o descansar. Quan ja havíem acabat de dinar i de jugar vam baixar cap a Pau i ningú es va cansar. Vam passar pel camí de la Creu Blanca i ens hi vam parar una estona per descansar. Els professors ens van fer unes quantes fotografies amb la Creu Blanca. Després vam continuar caminant i tota l’estona ens anàvem trobant ovelles que es paraven davant nostre. Quan vam arribar a col·legi els professors ens van fer seure a la pista per parlar de com havia anat tot i el mestre ens va posar deures. Ell va dir a la Pilar que també ens n’havia de posar i ella es va treure Chupa Chups de darrere l’esquena per a cada un de nosaltres i després ens en vam anar a casa.

creu-blanca

Beth – 5è

A les nou del matí vam esperar els nens que arribessin. Després vam pujar a l’autobús, que ens va portar a Selva de Mar. Un cop allà, vam començar a pujar la muntanya. Ens vam passar una hora caminant fins que vam arribar al monestir de Sant Pere de Rodes. Un cop allà, vam anar a un lloc on hi havia una font. Allà vam esmorzar i vam recuperar forces per pujar al castell de Sant Salvador. Un cop allà, vam fer fotos, vam baixar i vam agafar un altre camí per arribar al Mas Ventós. Al Mas Ventós vam dinar i jugar a Rubí i a Mata conills. Vaig caure i em vaig fer mal amb una taula del Mas ventós.

Després vam anar per un camí que ens va portar a la Creu Blanca. Vam fer fotos de tota l’escola i, quan baixàvem, vam trobar un ramat d’ovelles i les vam fer baixar al poble. Quan vam arribar a l’escola els mestres ens van posar aquests deures i ens van donar un Chupa Chups.

mas-ventos

Marc Gayolà – 5è

Quan em vaig llevar, estava nerviosa perquè havia de preparar-ho tot. Quan vaig arribar a l’escola tots els nens i nenes que anàvem a l’excursió vam anar cap a l’autobús, que ens va portar fins a Selva de Mar. El Mestre feia bromes de les seves abans de pujar al monestir. Selva de Mar era preciós, amb carrers estrets i un riu que baixava amb aigua tranquil·la. En començar el camí vam trobar unes escletxes i l’Anna ens va explicar que les ratlles grogues que estaven pintades a les roques significaven que anàvem per bon camí. El Mestre ens va explicar que per aquell camí tan meravellós que pujàvem encara que ens fessin mal les cames en temps passats els monjos de Roma pujàvem pel mateix camí. Mentre caminàvem la Beth i l’Abril no podien més i el Mestre i la Pilar els van portar les motxilles. Mira que bé!

Quan vàrem arribar a la carretera ens vàrem parar per fer fotos i per mirar les fantàstiques vistes que es veien des d’allà dalt. Vam esmorzar a prop d’una font, el nom de la qual ara mateix no recordo. Pel camí de Sant Salvador l’Albert s’enrotllava com una persiana parlant de la primera i la segona

Guerra Mundial i en Víctor encara li donava més corda. A Sant Salvador vàrem seure sobre les roques d’un precipici, al qual el Mestre no ens deixava acostar, i ens va explicar la història d’una reina que es va llançar per la finestra del castell.

Vam baixar per un altre camí. Ens estàvem perdent perquè l’Oscar no sabia on anava, però a sota noste veiem Pau, Palau, Vilajuïga i més pobles. Quan vàrem arribar al Mas Ventós, en Víctor, esvalotat, perquè volia una taula per dinar, a las basses que hi havia va caure. Jo les anava saltant com una cabreta. Quan tothom tenia la seva taula i estava ben col·locat, vàrem començar a dinar. Li vaig donar patates a en Marc com li havia promès, però després tota la seva taula en va voler més. Després de dinar vàrem jugar una estona, els nens a mata-conills, nosaltres descansàvem a l’ombra i menjàvem “xuxes”. Vam emplenar les ampolles d’aigua i vam anar al mirador del Mas Ventós. Pel camí per anar a la Creu Blanca l’ Andoni es va tallar amb un esbarzer i li van posar una tireta del Barça, tot i que no li agradava. A la Creu Blanca vam fer-nos una foto. Baixant l’Albert ens feia riure i ens vam trobar un ramat d’ovelles al mig de la muntanya que no ens deixava passar. Vam arribar a Pau i ens van donar un Chupa Chups a tots.

sant-pere

Ona Santaló Gayolà

Vam sortir a les 9:00 de Pau, després vam arribar a Selva de Mar i vam caminar fins al Monestir de St. Pere de Rodes. Quan hi vam arribar, vam esmorzar. Després vam pujar al castell de Sant Salvador i el Mestre va explicar que al castell es va suïcidar una reina. Després vam marxar cap a Mas Ventós. Mentre caminàvem, en Víctor i jo explicàvem històries. Quan vam arribar a Mas Ventós vam dinar tots i després vam jugar a mata-conills, vam anar al mirador i després vam marxar cap a la Creu Blanca. Quan hi vam arribar vam fer dues fotos i quan baixàvem a Pau, un ramat d´ovelles era a la baixada. Finalment, vam arribar a l´escola i els mestres ens van donar un chupa chups.


CRIS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà