A l’escola tenim un aula de psicomotricitat. La psicomotricitat ajuda al nena construir l’eix central de la seva personalitat, el seu esquema corporal. Treballem el respecte a la iniciativa pròpia del nen en un entorn que estimula la seva curiositat.

La psicomotricitat és aquesta expressivitat sincera que connecta amb l’essència de cadascú i que ens porta a la relació plaent amb l’altre i amb l’entorn.

No és sols moviment, el moviment va en funció de les seves possibilitats: rastrejar, gatejar, caminar, córrer, saltar, fer tombarelles. Amb ell trobarà plaer, amor, força, el rebuig, començarà a entendre el seu jo i el de l’altre, per situar-se en el temps, en l’espai,. Es trobarà amb objectes on tindrà primer unes relacions concretes (caixa on s’hi pot posar dins) i després abstractes (la caixa ja no és una caixa, és la meva nau, jo sóc el víking), es trobarà amb uns companys amb qui anirà establint unes relacions on el llenguatge i el pensament van agafant terreny, fruit del moviment.

La mestra organitza l’espai i els diferents materials (els objectes que donem s’han de poder transformar), segons el grup, perquè a partir de l’interès del moment els infants despleguen el seu potencial. A més, acompanya els nens en tot moment.

Els nens, poc a poc, van descobrint quines són les seves possibilitats i limitacions tot enfilant-se, saltant, fent equilibris, estan en calma… Aprenen a superar-se, a no tenir por, a provar, a demanar… tot experimentant diferents emocions: plaer, alegria, por…

Quan van creixent, barregen el joc motriu amb el joc simbòlic on creen situacions i personatges diferents: pirates, gormitis, princeses, fan de papes i mames… és a dir passen del plaer de crear a transformar. Aprenen que estan molt amunt, que és tou, que hi ha perill , els seus límits a partir de la la vivenciació.

A l’acabar la sessió, interioritzen tot allò que han fet, explicant als companys a què han jugat, com han jugat, amb qui han jugat, com s’han sentit… Es a dir, passen de l’acció al pensament. De vegades, també ho representem amb les fustes, amb titelles, amb la plastilina o bé quan hem endreçat el material ens reunim tots i amb el nas de pallassa, fem un treball de ritmes.

Els bombers i les bomberes.

Els metges i les metgesses.

Els mossos.