Aleix anava caminant per Amposta i es va trobar a Susana i Claudia. Van quedar d’anar un dia d’excursió a la muntanya.
Van anar passant els dies fins que va arribar el dia de l’esperada excursió d’amics. Era un dissabte al matí i Aleix es va aixecar molt content, després d’haver esmorzat un got de llet es va preparar la motxilla i es va posar dintre l’entrepà que li havia preparat la seva mare, una botella d’aigua i una gorra per al sol. Llavors va sentir el timbre i va sortir corrents de casa: eren la Claudia i la Susana que el venien a buscar!
Els tres amics van començar a caminar muntanya amunt i pel camí, de repent, es van trobar una libèl·lula. Aleix la va voler agafar però de seguida es va escapar volant.
Els tres amics van tenir una idea: anirem a caçar libèl·lules!
Durant el camí buscaven i buscaven però no trobaven cap libèl·lula. Només van veure mosquits, mosques, abelles,…. Però no apareixia cap libèl·lula.
Quan ja estaven arribant dalt de tot de la muntanya, van veure una flor molt bonica i molt gran de color blau i feia molta olor. A la Claudia li agradaven molt les flors i va anar corrents a olorar-la. Li va agradar tant l’olor que la va voler agafar, però al agafar-la li va sortir la libèl·lula que se li va escapar a Aleix. Llavors van córrer per veure si la podien tornar a agafar però volava molt alt i no van arribar.
La libèl·lula tenia ganes de jugar i anava perseguint als tres amics però no es deixava agafar. Van jugar molta estona fins que es va fer de nit. Llavors Susana va dir:
- Com arribarem a casa? No trobarem el camí!
Tots tres no sabien com tornar a casa però la libèl·lula els va acompanyar.